BRASIL - COREA DEL SUD (4-1)

Els tambors anuncien l’arribada del Brasil al Mundial

Els pentacampions plomen Corea del Sud amb tres gols en menys de mitja hora, els mateixos que havien anotat en tres partits

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Croàcia i el Brasil es van ajuntar en un nou aparellament per dilucidar el tercer quart de final del torneig. No sense conflictes els europeus, via penals, i mitjançant un passeig per als americans, que van despatxar Corea del Sud amb dos gols en 15 minuts, quatre en 36 minuts, perquè comencessin a sonar els tambors sense parar. Fins divendres, dia del duel, com a molt aviat.

El desigual balanç de resultats en els seus enfrontaments (sis victòries i un empat per al Brasil, amb un 1-5 a Seül al juny) va tenir la seva translació immediata sobre el terreny de joc, com si els sud-coreans haguessin sortit emmandrits. La desgràcia va accentuar les seves pors, colpejades sense pietat en cada intent brasiler. L’estadística va arribar a marcar un 4-3 en rematades a porteria, però el que reproduïa el resultat era un rotund 4-0.

Els cinc minuts afegits al primer temps van correspondre només a les dilatades celebracions brasileres. Primer muntant una rotllana col·lectiva, de la qual només estava exclòs Alisson; després amb coreografies més reduïdes, després l’agraïment a déu que estàs en les altures, quan no hi havia una abraçada a un lesionat (el sevillista Alex Telles) o una comanda a Tite perquè es posés a ballar. Com si no haguessin marcat un gol en tota la vida. Bé és veritat que només en van celebrar tres en tres partits de la lligueta, i ahir a la nit es van empatxar amb quatre abans de concloure el primer temps.

No va poder oficiar-se millor comiat a l’estadi més efímer de la història. Inaugurat el camp dels contenidors amb un trist 0-0 al Mèxic-Polònia, es va tancar el setè partit amb el festival de la pentacampiona, un raig de llum i color i gols per enllustrar els colorits rectangles metàl·lics que han configurat un estadi. Gens cutre, per cert.

No es va omplir, tanmateix, el 974 malgrat que jugava un dels favorits que va oferir una inesperada però festivalera cerimònia de cloenda: 43.847 persones, presumptament, sobre una capacitat de 44.089. Números maquillats.

Alisson nega l’esperança

Inesperada perquè el Brasil no va estar fina en atac fins a l’explosió davant Corea. Alisson va fer dues parades que li va negar la possibilitat de reenganxar-se al partit, almenys per conservar l’opció de continuar viva, però la seva falta d’agressivitat defensiva la va sepultar. 

Són Heung-Min va xutar fora tot just iniciar-se el segon temps, però només hauria reparat l’honor sud-coreà. No van deixar d’intentar-ho, segurament després de la bronca que els devia caure del vehement Paulo Bento.

L’espectacular finor de la punteria brasilera no va tenir tant a veure amb la reaparició de Neymar com amb les concessions sud-coreanes, que se’n va del Mundial de la mà del Japó. El 10 brasiler va anotar de penal (dos va transformar contra Corea al juny) i es va col·locar a un gol de Pelé en la selecció: 77 en 92 partits de l’astre que avui tots resen, 76 en 123 de l’astre en qui tots confien. A Neymar, amb el seu setè gol en els Mundials, li queden encara lluny els 15 de Ronaldo.

Pancarta de Pelé

Van recordar Pelé, al final, amb una pancarta al centre del camp i la imatge del llegendari 10, tricampió mundial, celebrant un gol en el Mundial del 1970.

Notícies relacionades

El Brasil va perdre en el segon temps el perfecte índex d’encert (Raphinha, que havia creat el gol de Vinicius, va fallar la cinquena rematada amb la dreta en un mà a mà amb el porter) i molta de la disciplina inicial en el replegament, quan el 4-3-3 defensiu es transformava en un 4-4-2 amb Raphinha i Vinicius retrocedint i alliberant Neymar del servei defensiu.

El bon pla d’atac de Corea, inútil pel seu pèssim dispositiu defensiu, i també el seu orgull va acabar per dominar el partit. Massa tard va anotar Paik Seungho, aquell vell valor que va arribar a la Masia del Barça, abans que Tite, que havia donat entrada a Alves, brindés el debut del tercer porter, Weverton, per acontentar els 26 de la plantilla.