Pogacar s’agafa un dia de vacances en el Tour

Oda als valents, als pàries del pilot, als que mai tindran grans nòmines de les quals presumir guanyades a cop de pedal, els que es dedicaran a mecànics o massatgistes quan l’edat posi fi a la seva carrera. Són els que ataquen en una etapa anodina, avorrida, tots en pilot, ningú es decideix a provar una ofensiva fins que dos ciclistes francesos, de la classe mitjana, es decideixen per un demarratge que posa una mica de sal sa en un dia en què Pogacar i companyia sembla que se l’hagin pres de vacances.

Són Mathieu Burgaudeau –amb una etapa de la París-Niça en el palmarès– i Matteo Vercher, els dos militants del modest equip francès Total Energies.

La parella francesa s’escapa sabent que només tindran uns minuts de glòria televisiva i l’aplaudiment dels espectadors que els reben a la carretera. Dia de calor i mosques en la ruta del Tour. Dia pla d’esprint anunciat que guanya aquell que s’esperava, el ciclista italià Jonathan Milan, que portava, prestat per Pogacar, el jersei verd, que, gràcies al triomf, se l’ha adjudicat en propietat.

Notícies relacionades

La reivindicació d’Athenea del Castillo

Alberto Berasategui: "Em penedeixo de no haver sigut més professional; era bastant deixat"

A set quilòmetres de la meta va despertar l’etapa. Feia un quilòmetre que havia sigut neutralitzada la fuga francesa. Arribava l’hora de preparar l’esprint, el ritme de combat, com si fos l’última volta als Camps Elisis, abans que el Tour apostés pel turó de Montmartre en homenatge als Jocs de París, decisió que continua irritant els ciclistes que s’han inscrit en la carrera perquè els ha espatllat la festa de l’últim dia.

Milan, el guanyador, és l’hereu dels grans velocistes italians, d’Alessandro Petacchi, però sobretot de Mario Cipollini. Feia una setmana que no podia estrenar palmarès en el Tour, carrera en la qual ha debutat aquest any, després de dues experiències òptimes en el Giro, amb un total de quatre esprints finals a la butxaca.