EL PARTIT D’EL SADAR (1-2)

El Barça s’aixeca amb grandesa i s’emporta un tresor de Pamplona

JAVI FERRANDIZ

El Barça s’aixeca amb grandesa i s’emporta un tresor de Pamplona

. Hi ha victòries que són molt més que victòries. Hi ha victòries que transcendeixen perquè tenen un rerefons que va més enllà del futbolístic.

5
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Va dominar el paisatge Frenkie de Jong amb la seva rossa cabellera, aliè al volcà que era El Sadar, un estadi que sol ofegar els rivals. Va dominar i va detectar el desmarcatge de Raphinha que esquinçava amb intel·ligència i astúcia la sorpresa defensa de l’Osasuna per firmar una jugada que va premiar un triomf d’un valor incalculable. No només perquè li va donar el liderat fins després del Mundial ni tampoc perquè deixa el Madrid a cinc punts, però amb un partit menys, ni tan sols perquè va jugar amb 10 durant més d’una hora per l’expulsió de Lewandowski. 

Quan va rematar de cap Raphinha i la pilota, bonica i elegant, va esquivar la sortida d’Aitor Fernández, el Barça va arribar a la terra promesa. Hi ha victòries que són molt més que victòries. Hi ha victòries que transcendeixen perquè tenen un rerefons que va més enllà del futbolístic. Va guanyar el Barça sense el seu líder (Lewandowski), va guanyar el Barça després de jugar malament en una nit que també es va carregar Piqué, que va veure la vermella sense jugar ni un sol minut. I va guanyar el Barça amb una defensa d’esquerrans (Balde, Marcos Alonso, Chadi Riad i Jordi Alba) que va sostenir el xiringuito en moments de màxima turbulència.

Però tot va canviar quan l’elegant neerlandès va alçar el cap, tal si fos el Koeman modern, i va dur la pilota al capdavant de Raphinha per fer que el Barça no perdés el cap a Pamplona. 

 Partit polèmic amb Gil Manzano

 I això que l’equip de Xavi a l’inici no va comparèixer a El Sadar. Quan ho va fer ja perdia. Es va enredar a si mateix, incapaç d’entendre el que demanava tan exigent partit. Es va agafar gairebé 20 minuts de festa davant un agressiu, ordenat i, sobretot, intel·ligent Osasuna. Tant que va sotmetre l’equip de Xavi en un excel·lent inici en què van quedar retratades totes les debilitats. Simbolitzades en tres errors de Busquets. El primer va provocar un doble xut navarrès que va acabar en córner. Córner que no era i va assenyalar Gil Manzano. Córner que va provocar el gol de David García amb un altre error de Busquets, tot i que va existir una falta prèvia sobre Marcos Alonso. Falta que tampoc va veure el col·legiat extremeny. Ni tampoc el VAR, fet que va trasbalsar Xavi. I tot el barcelonisme.

El gol va pujar al marcador del modern i lluent estadi d’El Sadar, mentre Busquets, en una trilogia tan estranya com inusual, completava el tercer error en la frontal de l’àrea que gairebé provoca una taquicàrdia a Ter Stegen.

No compareixia el Barcelona i l’Osasuna disfrutava d’una nit rodona completada també amb l’expulsió de Lewandowski, que amb prou feines amb hora va veure dues targetes grogues. Targetes que delataven la falta de control emocional del davanter polonès, incapaç d’adequar-se al que exigia la jugada. I per a algú com ell, tipus expert i amb ofici, no és tolerable aquesta fallada que va deixar el Barça amb 10 jugadors, fet que va provocar que acabada la primera part es veiés una escena atípica amb Piqué abandonant la banqueta per anar a buscar a Gil Manzano al centre del terreny de joc. Li va anar a menjar l’orella a l’àrbitre, que ja té al seu full d’expedients d’expulsats a Messi, Neymar, Suárez i ara Lewandowski. I, a més, a Piqué, a qui va ensenyar també la vermella al passadís de vestidors. Es va acomiadar el central en el seu últim partit del futbol amb una expulsió d’amagat. 

Piqué, expulsat sense jugar

Tot i que el problema no era només arbitral sinó també del mateix Barça, que va permetre a David García rematar de cap en la frontal de l’àrea petita sense necessitat ni tan sols d’aixecar els peus de la gespa. Ni va saltar el central de l’Osasuna. ¿Per a què? Va quedar abonat el territori amb la falta d’Unai García a Marcos Alonso que no va veure Gil Manzano, ni tampoc va voler revisar el VAR, fusionada amb la passivitat de Busquets, una combinació letal per al Barça.

Va quedar consumit l’equip de Xavi per la seva ira cap al col·legiat sense enfilar un joc harmònic i fluït. Curiosament, al quedar-se amb 10, es van entonar els blaugrana perquè van ocupar, ¡qui ho havia de dir!, molt millor els espais establint una xarxa de seguretat. Amb Piqué ja expulsat, el Barcelona va entrar en el partit en la segona meitat com no ho va fer en la primera.

Amb la intenció i el futbol que no va exhibir abans. Així va arribar el gol de l’empat gràcies a una veloç internada de Jordi Alba per la banda esquerra que va trobar la complicitat de Ferran Torres, el nou d’emergència rere la vermella a Lewandowski, fet que va permetre que la pilota quedés morta a l’àrea navarresa. Va aparèixer llavors Pedri amb tota la calma del món per triar la ruta més sinuosa i complexa en el seu xut. Tenia el costat esquerre d’Aitor Fernández, el porter de l’Osasuna, totalment buit per enviar allà la pilota. Però va escollir el dret on hi havia dos defenses navarresos i el porter. La pilota, capritxosa ella, es va burlar dels tres rivals per a alegria de Pedri, que va reanimar un moribund Barça.

Notícies relacionades

Va jugar, ara sí, com exigia la nit exhaust per tant esforç físic per la seva inferioritat numèrica. A Xavi li va costar posar mà en un equip gastat de tant córrer, improvisat de tal manera que va acabar amb una defensa absolutament precària: Balde era el lateral dret sent esquerrà. Frenkie de Jong va jugar de central destre mentre Marcos Alonso era l’esquerrà i només Alba, com a lateral esquerre, estava en la seva posició natural. O sigui, tres esquerrans en una línia de quatre, amb Osasuna acumulant davanters incloent-hi Kike García primer i després Budimir. Al final, van ser quatre esquerrans amb Chadi Riad, un altre jove del Barça B que debutava. I també és esquerrà.

Però l’Osasuna no va desxifrar la saviesa de Frenkie de Jong, transformat en la rèplica moderna de Koeman, amb una meravellosa passada en diagonal des de camp encara blaugrana. A tan meravellosa assistència li va donar el valor que mereixia Raphinha amb un precís cop de cap que va sobrevolar pel cel de Pamplona esquivant la sortida d’Aitor Fernández per marcar un gol que val molt més que tres punts.

OSASUNA 1 – BARCELONA 2

Actualitzar

Fa 87 dies

Hasta aquí la narración del Osasuna- FC Barcelona.

Fa 87 dies

Final en El Sadar, con victoria azulgrana (1-2), que se sitúa a cinco del Real Madrid, con un partido menos. Jugará el jueves en casa ante el Cádiz.

Fa 87 dies

M. 90(+3).Córner para el Osasuna. Por encima de Ter Stegen.

Fa 87 dies

M.90(+1). Moncayola tuvo el empate en sus botas, pero un jugador de Osasuna golpeó sin querer el balón.

Fa 87 dies

4 minutos de añadido en El Sadar.

Fa 87 dies

M. 88 Entra Chadi Riad. Sale Pedri.

Fa 87 dies

M.84. Goool de Raphinha

El brasileño firmó la remontada tras una asistencia de Frenkie desde el centro del campo. Raphinha remató de cabeza para poner el 1-2 en el marcador.

Fa 87 dies

M.81. Presiona Osasuna en la portería de Ter Stegen.

Fa 87 dies

M.78. Disparo de Kike Peña desde el lateral del área que sale por la izquierda de Ter Stegen.

Fa 87 dies

M.77. Entran Ansu Fati y Raphinha. Salen Dembélé y Raphinha.

Fa 87 dies

M.75. Centro muy acertado de Dembélé, se anticipa muy bien Aitor para interceptar el balón.

Fa 87 dies

M. 73. Entra Gavi y sale Christensen, con molestias. Frenkie se incorpora en la defensa.

Fa 87 dies

M.73. Jugada de Dembélé desde el centro del campo, que se deshace de los defensas de Osasuna, pero falla en el disparo.

Carregar més