LLIGA SANTANDER
El Barça guanya al galop a Sevilla
El Barça goleja el Sevilla (0-3) al Sánchez Pizjuán amb gols de Raphinha, Lewandowski i Eric Garcia
El Barça va guanyar al galop. Corre i corre el Barça de Xavi, sense necessitar la pausa que solia tenir el seu entrenador. No la necessita. ¿Per què? Viu tranquil amb les poderoses mans de Ter Stegen, enorme parada la seva a Rakitic quan els blaugranes encara no havien comparegut al Sánchez Pizjuán, i després va adquirir una velocitat vertiginosa per derrotar un deprimit Sevilla. El Barça no va començar bé, però va acabar la primera part perdonant fins a un 0-4. I no, no és cap exageració perquè Kounde es va equivocar en el seu cop de cap quan era sol a l’àrea petita andalusa i Dembélé va ser egoista sense adonar-se’n que si tens Lewandowski al costat el més correcte sempre és donar-li la pilota i no pensar que tu pots definir millor que el polonès. És impossible.
Però Xavi té tals dimonis en l’atac que el seu Barça s’emparenta, de moment, molt més al de Luis Enrique que al de Guardiola. En aquest trànsit a la recerca de la seva pròpia identitat, és un projecte que s’està construint sobre la marxa, la pilota amb prou feines s’atura al mig del camp. Va i ve amb tal celeritat que ningú es pot despistar. Ni tan sols per anar al lavabo. No paren de passar coses. A l’inici per la incompareixença del Barça, que va trigar a arribar, incapaç de detectar Isco. Però després, tot passava a l’àrea de Bono. Arribava en onades, guiat pel fosc però valuós treball de Gavi, que s’emportava totes les pilotes que queien al seu voltant. ¿I després? Després, el tsunami; n’hi ha prou de veure el 0-1 quan pitjor ho passava l’equip de Xavi, sense trobar encara el fil del partit. Va robar la pilota Gavi, ¡qui si no!, l’hi va donar a Busquets, aquest va trobar Dembélé, carrera de velocista del francès, i el 9 va firmar una definició dolça que va topar amb una acrobàcia de Fernando, el jugador del Sevilla, però el rebot va caure al cap de Raphinha. Els tres davanters envaint com bisons l’àrea d’un superat Bono. Onze segons d’inici a final amb intervenció de cinc jugadors per silenciar el bonic Sánchez Pizjuán, on la grapa va ser sempre blaugrana.
Notícies relacionadesDesorientat va quedar el grup de Lopetegui, incapaç d’entendre el que passava. Quan se’n va adonar, ja perdia 0-2. Tot just 16 segons i va tenir com a pròleg una sacada de banda de Balde. I, altre cop, només cinc jugadors van exercir d’actors de la jugada. Tot i que Kounde, que es va disfressar d’assistent des de la banda dreta exercint de lateral, va deixar una passada monumental, transformada després per Lewandowski en un veritable tresor. El desmarcatge entre el lateral i el central va ser una delícia. El control amb el pit va resultar una meravella. I la definició va ser lewandowskiana. Un tractat de precisió i contundència. Com el Barça de Xavi, un equip que no pregunta ni demana permís. Arriba, xuta i se’n va. Per totes les vies. Fins i tot en accions a pilota aturada quan un córner, tret en curt, va permetre Raphinha, un futbolista que té una fàbrica de llaminadures a la cama esquerra. Només vuit segons per al 0-3, en què Koundé va aconseguir la seva segona assistència on va ser casa seva. Va millorar encara més la centrada del brasiler perquè Eric Garcia assaborís la sensació de marcar el seu primer gol com a professional.
¿El Sevilla? Millor, no preguntar. I fins i tot Xavi, que temia una nit complexa i aspra al Sánchez Pizjuán, vivia tranquil mentre els seus jugadors galopaven davant seu. Ell, content com estava per la golejada al Valladolid, no va tocar gens l’onze inicial. Va apostar pels extrems (Raphinha i Dembélé), va mantenir les vaques sagrades a la banqueta (Alba va aparèixer al final, convertit ja en suplent habitual de Balde, i Piqué ni es va treure el xandall, una cosa que ha deixat de ser notícia) i no es va moure del 4-3-3, el seu signe identitari. Fins que no veu el cim corre com si no hi hagués un demà. Té pressa per tornar a ser qui va ser. Galopa sense fi a la recerca d’atrapar el Madrid deixant un rastre de contundència. És més, s’assembla al Madrid. Amb un excel·lent porter i un 9 demolidor, Xavi en té prou per aixecar la seva obra, sense patir a Sevilla. Un gest, per tant, de grandesa.
Sevilla 0 - Barça 3
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
Fa 1144 dies
- LA CHAMPIONS LEAGUE Flick: "No m’agrada que el meu net em vegi així. He de canviar"
- Vandalisme El turisme de grafitis va embrutar 3 de cada 4 trens de Rodalies a l’estiu
- Pateix un ictus ingressada al Trueta i no li detecten fins al cap de tres dies
- Successos Els Mossos cacen in fraganti un depredador sexual d’estudiants en un autobús a Girona
- Cuina ¿Per què mig Espanya està posant vinagre a la paella per fer ous ferrats?
- Nou àlbum ‘Lux’, el disc de Rosalía, compta amb Björk i Sílvia Pérez Cruz
- Novetat en Estríming ‘El Monstruo de Florencia’ reviu un trauma italià
- Sèrie d’humor 3Cat recupera l’esperit de ‘Plats bruts’ a ‘La casa nostra’
- Eduardo Mendoza: "Tothom està indignat per alguna cosa, però jo no, vivim formidablement"
- Trobada El paper dels artistes en la Transició