El jutge continuarà investigant la gestió de Villar en la RFEF

El jutge Alejandro Abascal ha acordat continuar investigant, en el marc de l’anomenat cas Soule, la gestió de Ángel María Villar al capdavant de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i ha demanat a la Intervenció General de l’Estat (IGAE) que ampliï els informes que va aportar el maig passat sobre unes presumptes desviacions de fons i una sèrie de suposades irregularitats en les obres de diversos camps de futbol a Espanya.

En una interlocutòria, a què ha tingut accés Europa Press, el magistrat de l’Audiència Nacional ha precisat que prorroga el termini d’investigació tres mesos més, fins al 29 d’octubre del 2022, això «sense perjudici de les pròrrogues per períodes iguals o inferiors que puguin acordar-se si procedeix».

Fa mesos que el Jutjat Central d’Instrucció Número 1 indaga fets que podrien ser constitutius, entre d’altres, de delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda i/o estafa, malversació de cabals públics, falsedat documental, corrupció entre particulars i contra la Hisenda Pública.

No és la primera vegada que s’amplia el termini en aquesta investigació. El juliol de l’any passat, es va acordar prorrogar el termini sis mesos. El gener del 2022, es va estendre tres mesos més, fins a l’abril, que es va ampliar novament.

Segons consta en la interlocutòria, en aquesta ocasió, la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, La LLIGA Nacional de Futbol Professional i la RFEF han demanat que s’estengui el període d’investigació.

El jutge Abascal ha explicat que en aquest cas resultava «evident» la «impossibilitat» de finalitzar les indagacions abans del 29 de juliol, ja que «queden diligències pendents d’execució, que s’escapen del ritme de treball d’aquest òrgan judicial, per la qual cosa resulta raonable i realista ampliar tres mesos més» el cas.

En aquest sentit, ha incidit que la investigació portada a terme fins ara ha motivat la pràctica de «nombroses» declaracions d’imputats i testimonis. Ha recordat, a més, que s’han ordenat diversos informes pericials la complexitat dels quals comporta que encara no s’hagin pogut finalitzar i s’ha obtingut nova documentació que s’ha traslladat a la unitat d’auxili judicial de l’Agència Tributària.

Informe de l’IGAE

Al fil, el jutge ha fet referència a l’informe pericial remès per l’IGAE i ha acordat la seva ampliació. En un d’aquests documents, la Intervenció posa el focus en el finançament parcial per part del Consell Superior d’Esports (CSD) de les obres de remodelació dels camps de futbol municipals de Tanos, a Torrelavega.

En concret, el CSD va realitzar dos ingressos a la RFEF el 2014 i era aquesta última la que es va encarregar de realitzar el pagament corresponent. Així les coses, l’entitat presidida per Villar va abonar a la Federació Càntabra de Futbol (FCF) la subvenció per valor de 210.000 euros per als esmentats camps. Aquesta, al seu torn, va concedir l’ajuda a l’Ajuntament del municipi esmentat, tot i que l’IGAE crida l’atenció sobre el fet que trigués dos anys a realitzar la transferència.

Segons apunten, la FCF no va utilitzar els fons de la subvenció en les finalitats per a les quals va ser concedida. «Per contra, ha quedat acreditat que en un termini de tot just set mesos des que va percebre la subvenció, va consumir la pràctica totalitat dels fons de la subvenció (entorn de 208.000 euros) per a finalitats diferents a aquells per als quals va ser concedida», explica l’informe.

A més, malgrat que la FCF assenyalés que va tornar la subvenció, els pèrits afirmen que això «no és cert». «Ja que aquesta devolució correspon a una operació de préstec completament aliena a la subvenció», conclouen.

A l’informe figuren també els casos de presumptes irregularitats en el finançament de camps de futbol a Las Palmas de Gran Canaria, a Càceres i a Melilla.

Notícies relacionades

Alcaraz baixa al fang a Montecarlo per ficar-se a quarts

Jornada de nit al Barcelona Open Banc Sabadell

Així mateix, l’IGAE va advertir en el seu pericial que la RFEF va afavorir, entre el 2009 i el 2013 i després el 2015, l’ús «discrecional» de fons públics procedents de la recaptació per apostes esportives al no haver fixat criteris objectius per a la selecció d’actuacions i obres a subvencionar.

Segons va explicar, consta una «notòria discrecionalitat en la distribució dels fons». Els pèrits van precisar, tanmateix, que «de l’anàlisi realitzada amb la informació disponible» no pot inferir-se una «intencionalitat en l’assignació més gran a unes Federacions en comparació amb les altres».