30 anys de Barcelona-92: més orgull que nostàlgia

El 92 és irrepetible tal com es va produir. El món vivia una incipient globalització després de la caiguda del mur de Berlín, Espanya estrenava europeïtat, la Transició era encara indiscutible, la totalitat de Catalunya estava compromesa amb la resta d’Espanya, Barcelona liderava amb generositat i encert. Reconèixer aquest èxit implica també acceptar que no tornarà a passar. Ho vam comprovar amb el fiasco del Fòrum de les Cultures del 2004. I ho hem reviscut amb la candidatura per als Jocs d’Hivern. El passat no torna mai i buscar succedanis no és un bon propòsit col·lectiu.

Respecte als Jocs Olímpics del 92, no s’ha de sentir nostàlgia, sinó orgull, d’allò que som capaços de fer i de com som capaços de fer-ho en una de les ciutats més rellevants del món, en un món on les ciutats poden acabar sent més rellevants que els estats. L’orgull no és simplement autoestima ni empara cap tipus de supremacisme. L’orgull és un esperó per a l’autoexigència, podem fer bé les coses perquè hem fet bé les coses. Però cada generació té dret al seu propi somni. Els que avui tenen l’edat dels qui van protagonitzar els Jocs del 92 gairebé ni van viure la plenitud d’aquells dies. Per això, el que necessitem és que siguin protagonistes de la seva pròpia aventura.

I l’aventura col·lectiva d’avui que ha de sortir del context actual marcat per l’emergència climàtica, la diversitat interna d’una ciutat densa com Barcelona, la necessitat de donar al capitalisme un vernís inclusiu, l’empoderament dels ciutadans, la competència entre ciutats en l’entorn digital. Trenta anys després, el somni ha de ser un altre agafant com a base l’orgull d’aquella gesta. Un somni que va ser protagonitzat per persones. Per això, hem triat les 92 més rellevants, des del president del Comitè Olímpic Internacional fins als voluntaris, passant pels esportistes que van brillar en aquells màgics 15 dies. El 92 va ser un moment estel·lar també per a EL PERIÓDICO com a diari. I aquest aniversari coincideix amb el seu renaixement, que es fonamenta en l’orgull abans que en la nostàlgia. Disfrutin dels 92 retrats que ha fet la redacció per commemorar aquest 30 aniversari al llarg dels 15 dies vinents.