Etapa 5 del Tour de França 2022: recorregut, perfil i horari d’avui

El sotragueig de la bicicleta sobre les llambordes, apinyades en estretes vies agrícoles jalonades de diminutes cunetes de terra, són el millor antídot contra la previsió en el ciclisme. Per primera vegada des del 2018 el Tour de França s’ha apuntat a aquesta recepta per mirar de donar emoció a la carrera en la primera setmana i trencar els guions escrits amb temps i que col·loquen Tadej Pogacar com el favorit indiscutible per a la victòria final.

En aquest exercici, les llambordes apareixen com un exercici perfecte per endinsar-se en terreny desconegut. Després de dues dècades absents del Tour, des de fa onze anys apareixen de forma cíclica al recorregut i provoquen sempre la mateixa admiració i crítiques.

Com assegurava el patró del Tour, Christian Prduhomme, abans de l’inici a Copenhaguen, la primera setmana de competició ofereix material perquè els candidats a destronar Pogacar facin tremolar la jerarquia abans que arribi l’alta muntanya, on la seva superioritat sembla menys qüestionable. És el cas del Jumbo, el principal opositor a Pogacar, que compta amb dues cartes, el també eslovè Primoz Roglic i el danès Jonas Vingegaard, segons en les dues últimes edicions.

Juntament amb Wout van Aert, la potència del qual permet gairebé sobrevolar els ‘pavés’, el conjunt holandès ha portat al Tour el francès Christophe Laporte i el belga Nathan van Hooydonk per mirar de donar un cop d’efecte en aquella etapa.

Els organitzadors han pres quatre trams de la Roubaix, dos més coneguts d’altres clàssiques però que no s’utilitzaven des del 1983 i cinc d’inèdits, a fi de portar la carrera al terreny més desconegut possible.

Trams llargs i tècnics

El Tour ha buscat trams més llargs i tècnics que en el passat, amb l’objectiu que les diferències a la meta siguin superiors i que l’etapa sigui més decisiva.

El poble d’Emerchicourt, de tot just 900 habitants, pot veure el seu nom marcat en lletres daurades al terme de l’etapa. A aquest, un poblet acostumat a rebre els quatre dies de Dunkerque però no el Tour, arriba el vuitè sector i en parteix el 7. Tot i que el perill més gran arribarà una mica més endavant en la jornada, quan els ciclistes afrontin tres sectors de més de dos quilòmetres prestats per la Roubaix, on recuperar temps sembla «una tasca impossible», segons l’alemany John Degenkolb, l’últim a guanyar al Tour una etapa amb ‘pavés’.

¿Serà suficient per fer vacil·lar el favorit? No sembla senzill, perquè l’eslovè ha demostrat ja en el passat que s’espavila bé en tots els terrenys. La seva prestació a la Strade Bianche o en el passat Tour de Flandes, tot i que amb llambordes diferents, demostren que Pogacar no és un neòfit en aquest terreny. A més, el guanyador de les dues últimes edicions va acudir a reconèixer el terreny fa uns mesos, prova que tampoc allà vol deixar escapar un Tour que tothom li promet.

Pogacar apareix menys avalat, però això no implica que hagi de perdre temps en un terreny on les diferències poden ser més grans que en una etapa de muntanya, segons Degenkolb. El ciclista de l’equip DSM, que també sap el que és guanyar la Roubaix, el 2015, reconeix que no és el mateix afrontar aquests trams en la ronda gal·la que a l’«infern del nord», perquè en aquesta segona la majoria dels participants són especialistes en la matèria, mentre que al Tour tots han de sotmetre’s a aquesta tortura. «Es pot mastegar la por, l’aprehensió d’alguns a afrontar aquest tipus d’exercicis, cosa que confereix a la jornada un nerviosisme especial», afegeix.

Els ciclistes hauran de travessar onze sectors empedrats, que són un total d’una mica menys de 20 quilòmetres concentrats als 78 finals d’una etapa de 157 entre Lilla i Arenberg. Tot i que la dosi de llambordes és similar a la de fa cinc anys, els especialistes consideren que les diferències poden ser superiors, ja que es tracta de trams més llargs i tècnics, cosa que afavoreix les pèrdues de temps d’aquells que no sàpiguen digerir-los.

La jornada sembla propícia per llançar les hostilitats de cara a la general. Els últims anys, alguns dels favorits ja es van deixar bona part de les opcions en aquelles etapes, on es combina la lluita pel podi amb la de guanyar una prestigiosa etapa.

La por que genera aquest tipus de jornades arriba fins a l’organització, que va modificar el primer dels trams al considerar que, tal com s’afrontava, podia portar el pilot a massa velocitat i provocar accidents indesitjables. El 2010 el luxemburguès Frank Schleck va haver d’abandonar en una etapa sobre llambordes, igual com li va passar quatre anys més tard al britànic Chris Froome, que també va marxar de la carrera quan perseguia el seu segon Tour, després d’haver guanyat l’any anterior, cosa que va desembarassar el camí perquè l’italià Vincenzo Nibale aconseguís el seu únic triomf en la carrera.

Etapa 5: Lilla – Wallers-Arenberg

Longitud: 157 km

Hora de sortida: 14.00 hores (12.00 GMT)

Hora prevista d’arribada: 17.25 h (15.25 GMT)

Sectors empedrats

Fressain a Villers-au-Tertr (km 77,3): 1,4 km

Eswars a Paillencourt (km 102,2): 1,6 km

Wasnes-au-Bac a Marcq-en-Ostrevent (km 107,9): 1,4 km

Émerchicourt a Monchecourt (km 112,5): 1,6 km

Auberchicourt a Émerchicourt (km 115,4): 1,3 km

Abscon (km 121,1): 1,5 km

Erre a Wandignies-Hamage (km 129,6): 2,8 km

Warlaing a Brillon (km 135,8): 2,4 km

Tilloy-lez-Marchiennes a Sars-et-Rosières (km 139,2): 2,4 km

Notícies relacionades

Paddy Noarbe, dona de Marcos Llorente, revela la seva rutina d’entrenament: "Entrenar poc, però entrenar bé"

Un encès Lamine Yamal enarbora la bandera de l’esperança per a la Champions, malgrat el 0-2 de l’anada

Bousignies a Millonfosse (km 144,8): 1,4 km

Hasnon a Wallers (151,9): 1,6 km.