ESPRINT FINAL

Jocs Olímpics 2030: Cinc dies per salvar la candidatura de Catalunya i Aragó

  • El COE confia arribar a un acord abans de divendres després de 10 mesos sense pacte entre Catalunya i Aragó

  • La baixada de decibels polítics anticipa un nou intent en les pròximes hores

  • L’únic soroll el cap de setmana ha sigut la manifestació contra els Jocs a Puigcerdà, que reuneix 2.500 persones

Jocs Olímpics 2030: Cinc dies per salvar la candidatura de Catalunya i Aragó
4
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’1 de juny vinent Thomas Bach tenia previst visitar Barcelona. Però el viatge del president del Comitè Olímpic Internacional no tindrà lloc si abans de divendres no hi ha un acord perquè la capital catalana pugui presentar la seva candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. 

El Comitè Olímpic Espanyol veia amb bons ulls que Barcelona tornés a ser olímpica i que el Pirineu acollís els primers Jocs d’hivern, però 10 mesos després que Pere Aragonès enviés la carta oficial al COE per optar als Jocs continua sense haver-hi acord entre Catalunya i Aragó. 

Tensió des del principi

La tensió política s’ha viscut des del tret inicial de la carrera olímpica. No havien passat ni 48 hores de la missiva d’Aragonès quan ja ha hi va haver el primer incendi. I sonat. El president d’Aragó, Javier Lambán, va anunciar la ruptura per part del seu Govern del compromís amb la candidatura conjunta amb Catalunya. Va denunciar que la seva confiança en la Generalitat era «inexistent» després de la «deslleialtat» del seu homòleg. Un to dur que ha mantingut des d’aleshores: després de suspendre una trobada el gener amb el president de la Generalitat va acusar al març l’independentisme «intolerant, supremacista i excloent» d’«arruïnar i boicotejar» els Jocs.

Però malgrat els seus estirabots, el diàleg semblava obrir-se pas a poc a poc per arribar a un acord tècnic, que havia deixat per més endavant dos temes difícils: el nom de la candidatura i on es farien les cerimònies d’obertura i clausura. Després de sis reunions, el pacte repartia les proves de gel, les que més audiència generen: hoquei al Sant Jordi de Barcelona i patinatge i cúrling a Saragossa i Jaca. El Pirineu aragonès allotjaria el biatló i l’esquí de fons, mentre que el català acolliria les proves d’esquí alpí, esquí de muntanya, ‘snowboard’ i ‘freestyle’. Sarajevo acolliria proves com les de ‘skeleton’, ‘bobsleigh’ o salts, per complir la nova norma del COI, l’Agenda 2020+5, que obliga els nous projectes olímpics a no construir cap instal·lació nova que no garanteixi la sostenibilitat, l’impacte i el llegat de la inversió.

El repartiment de les proves

El secretari d’estat per a l’Esport, José Manuel Franco, la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, i el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, van validar l’1 d’abril «la proposta presentada, debatuda i acordada per la Comissió Tècnica» davant la cadira buida que havia deixat l’Aragó, que a última hora es va desmarcar de l’acord. Lambán va qualificar de «desafiament» la reunió i va afirmar que el seu Govern «no podia acceptar per dignitat» un repartiment que donava 54 proves a l’Aragó i 42 a Catalunya. Dues setmanes després i en ple pols olímpic, el president aragonès des del 2015 va anunciar que tornarà a presentar-se a la reelecció l’any que ve.

Malgrat el malestar que va generar en les altres parts que Aragó abjurés del que s’havia acordat, el COE ha continuat mantenint la línia de comunicació oberta amb l’Aragó. Després d’un mes de bloqueig, el COE va sondejar una nova proposta que movia dues proves a l’Aragó, el ‘freestyle’ a Cerler i l’esquí de fons a Formigal, però treia de Saragossa el patinatge artístic. «Saragossa perd gairebé tot el que tenia i el Pirineu Aragonès no guanya gairebé res. Gairebé tot s’ubica al Pirineu català, els nostres competidors en el turisme de la neu. No ho acceptem», va respondre Lambán.

¿Candidatures en solitari?

Aragó, malgrat els quatre fracassos de les candidatures olímpiques de Jaca, ha amenaçat amb una candidatura en solitari. I fonts del Govern català van comentar dimecres a aquest diari que «si l’Aragó segueix així demanem al COE que abans de perdre els Jocs esgoti les possibilitats i estudiï el que planteja la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH)», que reclama «valentia» perquè Catalunya es presenti en solitari.

Notícies relacionades

Els informes fets per la Generalitat entre el 2018 i el 2021 per presentar una candidatura en solitari als Jocs d’Hivern assenyalaven que, partint dels criteris de sostenibilitat que fixa el COI, Catalunya no podia organitzar els Jocs sense haver de fer algunes proves fora del seu territori. En els informes es plantejaven adaptar el Pla d’Anyella per al biatló i l’esquí de fons (que tindria un cost de 18,5 milions inicials i 25,1 d’inversió permanent), o construir una pista a Fira de Barcelona de 200 metres de llarg per 80 d’ample per al patinatge de velocitat. Però el COE va proposar a la Generalitat a mitjans del 2019 que, per evitar dispendis innecessaris, s’hi pogués sumar Aragó per suplir les carències del projecte.

¿Hi haurà consulta?

El COE, que descarta taxativament candidatures en solitari, continua creient que hi haurà acord per tirar-ne endavant una de conjunta. La baixada dels decibels els últims dies fa pensar que hi pot haver un penúltim intent d’acostament en les pròximes hores. L’únic soroll que hi ha hagut aquest cap de setmana ha sigut la manifestació contra els Jocs d’aquest diumenge a Puigcerdà. Unes 2.500 persones, segons els Mossos (5.000 segons la plataforma Stop Jocs Olímpics) han demanat a la Generalitat que abandoni el projecte. Entre els manifestants hi havia Dolors Sabater, diputada de la CUP, Jéssica Albiach, portaveu dels comuns al Parlament, i Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC. El 24 de juliol està prevista una consulta entre 55.000 persones de l’Alt Pirineu i Aran en què si guanya el ‘no’ el Govern català apagaria el peveter. El dubte ja no és si el tren olímpic seguirà en marxa a partir d’aquesta data sinó si no haurà descarrilat abans entre tanta turbulència.