La París-Roubaix bat tots els rècords d’espectacle

 

Cal començar a comptar els dies que falten per al 6 de juliol. Perquè llavors tornaran els ciclistes sobre les llambordes, sobre la màgia de la clàssica de les clàssiques, l’Infern del Nord, la París-Roubaix. Trams que enfilaran d’aquí a dos mesos i mig els corredors del Tour per reviure l’espectacle d’ahir, tan magnífic com ràpid i tan espectacular com meravellós per batre tots els registres del més bonic dels monuments del ciclisme.

Va tornar el públic amb la pandèmia controlada. I hi va haver masses humanes sobre la gespa del bosc d’Arenberg o al costat dels camps de cultiu del Carrefour de l’Arbre. Perquè és allà on les llambordes del departament del Nord de França es converteixen en barreres que entorpeixen el pedaleig dels ciclistes que reboten sobre la bici i que es manegen amb habilitat per esquivar les pedres, sis milions ni més ni menys en els sectors que condemnen a l’èxit o al fracàs al llarg de 257 quilòmetres.

Vent per endurir la prova

Va ser la París-Roubaix més ràpida (gairebé 46 km/h) des que es va crear la carrera el 1896, llavors per camins on només transitaven els carros amb bous. Avui només es conserven les llambordes per al ciclisme, per a l’infern i per als milers de cicloturistes que cada any volen imitar els herois que arriben moltes vegades sols, com va succeir ahir a Dylan van Baarle, un neerlandès de 29 anys, al velòdrom de Roubaix per obsequiar el potent Ineos amb la primera victòria en tan sensacional carrera. L’equip ciclista més poderós del planeta mai havia guanyat la carrera, ni tampoc ho havia fet la seva marca de bicis, les famoses Pinarello, les que van impulsar Miguel Induráin en quatre de les cinc victòries aconseguides a París.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Hi va haver no només pedres, sinó vent i fins i tot instants per reviure el sempre majestuós duel entre dos titans anomenats Wout van Aert (segon a Roubaix) i Mathieu van der Poel, que va caure derrotat davant el seu rival de fatigues. Ciclistes que es baten sobre el fang del ciclocròs, les clàssiques de primavera i que donaran vida i caràcter als primers dies del Tour fins que la muntanya apunti en l’horitzó de la ronda francesa.

Dels espanyols, per desgràcia, i del Movistar, gairebé sense notícies. Ivan García Cortina, el millor, va travessar la meta en 25a posició