Espanya torna a Catalunya 18 anys després

David Raya, l’amfitrió imprevist de la Selecció espanyola a Cornellà

El porter de Corbera de Llobregat, que podria debutar amb Espanya contra Albània a Cornellà, avisa: «No vinc de passada. Vull guanyar-me la meva plaça i demostrar que tinc nivell per ser aquí».

David Raya, l’amfitrió imprevist de la Selecció espanyola a Cornellà

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

David Raya és la suma de moltes coses. «De la il·lusió d’un nen de Corbera de Llobregat que va començar jugant a l’escola del Cornellà per ser un dia porter de la selecció. La d’un adolescent que se’n va anar a Anglaterra a complir el seu somni de ser futbolista. I la d’un futbolista que va decidir que no es mouria d’allà fins a aconseguir l’ascens a la Premier». El seu cos tatuat amaga el full de ruta d’aquest camí que compleix deu anys fora d’Espanya. «Un camí que sempre he disfrutat. Des que em vaig mudar sol, quan me’n vaig anar cedit a 5a divisió, quan no vam aconseguir pujar a la Premier, quan vam aconseguir sortir de la Championship... Totes les vivències t’ensenyen i et fan millor persona i jugador. Em quedo amb les coses bones i n’aprenc de les dolentes, sempre cal treure una lectura constructiva. El treball sempre paga, i això que m’està passant és un bonic exemple d’això».

Elogis de Klopp i Luis Enrique

Avui David Raya ha aconseguit que aquell nen del Cornellà arribi a una Selecció que s’enfrontarà a Albània aquest dissabte a casa seva, que aquell adolescent tingui una carrera futbolística i que aquell porter ascendís a la Premier. Per això ara està focalitzat en el següent objectiu: «No vinc a la Selecció de passada. Vull guanyar-me la meva plaça i demostrar que tinc nivell per ser aquí. Per això m’entreno al màxim». Raya és porter «perquè algú havia de parar els xuts del meu germà, que era davanter. Tot i que després, els caps de setmana, quan jugàvem a futbol sala, era jugador de camp. Des dels 6 als 15 anys sempre he jugat fora de la porteria, i això després ho treballava en els entrenaments. Això explica el meu joc de peus, m’hi sento còmode». Klopp va advertir després d’un partit del Liverpool contra el Brentford que «el seu porter [per Raya] podria jugar amb el 10» i Luis Enrique ha elogiat el seu joc de peus, cosa que permet generar superioritat a la sortida de pilota. 

Notícies relacionades

Afirma que té «sang freda». «Tot i que, més que això, diria que tinc confiança en mi mateix. Soc conscient de quins errors hi ha sempre i que toca treballar-los. Faràs una mala passada i el normal és que et costi un gol. Però el primordial és tenir confiança en tu mateix. El cap és una de les coses més importants del futbol. La pressió existeix, però és la que et poses tu. Jo acostumo a estar tranquil, tot i que sé que, com a porter, la nostra posició és crítica, perquè un error pot ser letal». Assegura: «He après de cada vestidor on he estat, de tots els tècnics i tots els entrenadors de porters. M’agrada observar diferents maneres de jugar a futbol». I no amaga que el seu ídol era «Iker Casillas, pel que va aconseguir amb la Selecció i amb el Reial Madrid. I per com ho va aconseguir». Raya afegeix amb sornegueria: «Allà em coneixen més que aquí, perquè vosaltres no seguiu la Championship». I, després, conclou amb rotunditat: «La Premier és la millor lliga del món, la més atractiva per a un jugador».

Aquest dissabte, aquest català de 26 anys i família andalusa es convertirà en l’improvisat amfitrió de la Selecció en la seva tornada a Catalunya 18 anys després, amb la novetat de la lesió inoportuna del periquito Raúl de Tomás. ‘El mur de Cornellà’, com el rebategem davant la seva rialla mentre el fotògraf el retrata davant d’una paret. «Estic desitjant que arribi dissabte. Serà un moment especial. Fa 18 anys que Espanya no juga a Catalunya i segur que Cornellà s’omplirà d’aficionats per ajudar-nos. La meva família i els meus amics hi seran», assegura. I si Luis Enrique ho creu oportú, debutarà complint el seu somni, però, sobretot, el del seu avi: «M’ha dit que ja es pot morir tranquil. I m’ha emocionat, perquè ell em portava als entrenaments quan era petit quan els meus pares no podien fer-ho. S’ho mereix». S’acomiada amb una encaixada d’aquestes que et fa algú que té les coses clares.