Ajornat el judici per estafa a Altintop, Sahin, Webó i altres exfutbolistes estrangers de LaLiga

L’Audiència Provincial de Madrid ha ajornat fins al dijous vinent el judici contra quatre persones, entre les quals una inspectora de l’Agència Tributària, acusades, suposadament, d’estafar prop de 40 futbolistes d’elit i jugadors de bàsquet a l’apropiar-se de devolucions de l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) que no havien sigut sol·licitades.

En la primera sessió, la sala que compon la Secció Quarta ha escoltant les qüestions prèvies plantejades per les defenses i les acusacions, entre les quals figurava la suspensió de la vista per la presentació d’una nova pericial i la no-localització d’alguns dels futbolistes citats a comparèixer com a perjudicats.

Entre els perjudicats figuren els exmadridistes Sahin i Altintop, i l’exatlètic Salvio. El futbolista argentí Javier Hernán Malagueño i l’exfutbolista i segon entrenador de l’Istanbul Basaksehir FK, Achile Pierre Webó, exerceixen com a acusació particular.

Dels prop de 40 estafats, es va fer un mostreig de 17 persones per cridar a declarar, entre futbolistes, jugadors de bàsquet i els seus representants. La sala va acordar citar-ne un total de vuit, però només en va localitzar quatre.

Els futbolistes estaven citats a testificar dijous que ve, però l’agenda finalment s’ha vist alterada per la suspensió de la vista d’aquest dimarts i de demà. Les sessions del judici es reprendran dijous amb la declaració dels quatre acusats i hi haurà vistes els dies 28, 29 i 1 d’abril.

En la seva intervenció, la fiscal s’ha mostrat a favor de la suspensió al considerar que la no-lectura de la nova pericial podria suposar una vulneració del dret a la defensa dels encausats al no tenir les parts temps per a la seva revisió.

De la mateixa manera, l’ajornament de la vista ha interessat pel parador desconegut d’alguns futbolistes proposats com a testimonis i que viuen a l’estranger, entenent que la seva declaració és essencial per sustentar la prova de càrrec. El tribunal ha acordat reprendre el judici el dia 24.

Quatre delictes i 9 anys de presó

Els encausats s’enfronten a 9 anys de presó acusats d’obtenir un benefici patrimonial «indegut» mitjançant transferències de l’Agència Tributària als seus comptes particulars pels quals es van apropiar de 6.281.079 euros fruit de devolucions no sol·licitades majoritàriament per futbolistes, que eren qui legítimament les podrien haver reclamat.

El representant del ministeri públic els imputa quatre delictes continuats: d’estafa, falsedat en document públic oficial i mercantil, aprofitament d’informació privilegiada obtinguda per funcionari públic i utilització per funcionari, per raó del seu càrrec, d’informació privilegiada.

L’escrit d’acusació assenyala que entre el febrer del 2015 i el novembre del 2016 J. L. V., M. V. J., J. I. T. S i L. S. P. van utilitzar dues societats (Asesores Deportivos Lapver SL i Star Athletes Society SL) per demanar a l’Agència Tributària devolucions de diverses quantitats econòmiques, a què podien tenir dret diversos jugadors de futbol i bàsquet que havien militat en equips espanyols en anys anteriors sense que els esportistes tinguessin coneixement de aquestes reclamacions.

En concret, sol·licitaven la devolució corresponent a la diferència existent entre les retencions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) suportades pels jugadors, en la seva condició de subjectes passius, en les seves declaracions tributàries efectuades com a residents a Espanya i les quotes que realment els corresponia ingressar com a subjectes passius no residents, és a dir, per l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR).

Devolucions no sol·licitades

Els acusats, segons la fiscalia, «presentaven la documentació a l’Agència Tributària en què, a més de demanar la devolució, adjuntaven amb l’autoliquidació certificats de residència, justificants de les retencions efectuades pels clubs en què havien militat, justificants acreditatius de la identificació i titularitat del compte de devolució i acreditació de la representació legal del contribuent per rebre la devolució».

Tots aquests documents van ser elaborats per les quatre persones que s’asseuran a la banqueta i emesos per persones no autoritzades. Per exemple, el 28 de novembre del 2016 van presentar dues declaracions de l’IRNR de dos jugadors de bàsquet del Futbol Club Barcelona, Edison Charles i Frenton Miekeal.

En les dues demanaven una devolució de la diferència entre les retencions de l’IRPF suportades pels subjectes passius com a residents i les quotes que els corresponia ingressar a raó de l’IRNR que pujava en el primer cas a 235.059,20 euros i en el segon a 229.983,02 euros.

A les dues sol·licituds es designava el mateix compte corrent per rebre les devolucions mitjançant una transferència i fins i tot adjuntaven una certificació, «aparentment emesa per l’entitat financera», en què es feia constar que cadascun dels presumptes sol·licitants era titular d’aquest compte, «malgrat que l’únic titular era la mercantil Star Athletes Society SL, en què l’acusat M. V. J. figura com a únic apoderat».

A més, en els dos casos les sol·licituds anaven acompanyades de certificats de residència i retenció «aparentment» emesos per les autoritats legitimàries «amb la finalitat d’obtenir indegudament la devolució».

L’Agència Tributària va procedir a comprovar les sol·licituds dels esportistes professionals que havien reclamat aquest tipus de devolucions.

En total van trobar 102 casos, dels quals 38 van ser presentats «amb la seva aparent firma manuscrita» durant els mesos que els acusats van ser investigats i en què se sol·licitava l’ingrés de la devolució en comptes bancaris que pertanyen bé a J. L. V., bé a la societat Asesores Deportivos Lapver SL, de què aquest acusat és l’administrador únic, o l’entitat Star Athletes Society SL.

En aquests 38 casos els acusats van obtenir quantitats abonades en concepte de devolucions un total de 6.138.798 euros que van ser ingressats en diversos comptes corrents.

Els acusats van aprofitar que els esportistes havien abandonat la disciplina dels equips espanyols on havien militat per traslladar-se a diferents països, «circumstància» que els va facilitar aconseguir els seus propòsits al resultar molt difícil la localització del jugador.

Arran d’aquests fets, la direcció general de l’AEAT va ordenar el 10 d’abril del 2017 el seu Servei d’Auditoria Interna (SAI) que portés a terme una informació reservada per determinar si en aquests procediments hi havia hagut accessos indeguts a la informació continguda en les bases de dades de l’AEAT.

Notícies relacionades

Et vaig veure plorar a l’aniversari de Lamine

Un Àlex Márquez ferit causa sensació a Alemanya

D’aquesta investigació es va poder confirmar que L. S. P., cap de Dependència Adjunta d’Assistència i Serveis Tributaris de l’AEAT i excònjuge del també acusat I. T. S. «es va apropiar, va utilitzar i va traslladar als altres acusats informació confidencial sostreta de la base de dades de l’Agència Tributària, que van resultar «fonamentals» per efectuar les esmentades sol·licituds de devolució emparades en la diferència del retingut per IRPF i el que s’havia de retenir en aplicació de l’IRNR.

La fiscalia remarca que «sense els coneixements i les capacitats de l’acusada d’accés a la informació interna de l’AEAT», no hagués sigut possible la presentació dels models 210 de sol·licitud de devolució amb els certificats «falsos» de les retencions, les dades de les retencions i les firmes dels jugadors quan jugaven a Espanya «que van servir per imitar-les».