Guerra a Ucraïna
Els germans Klitxkó, de boxejadors a icones de la lluita contra la invasió russa
Vitali, excampió mundial i alcalde de Kíev, pren les armes amb el seu germà Wladímir per a la defensa de la capital: «Hem de donar exemple» | Vassili Lomatxenko i Oleksandr Usik, ors olímpics, són els últims a afegir-se als seus batallons locals: «Tenen poder, per això és bo que aixequin la veu»
«En aquests moments el senyor Wladímir Klitxkó es troba al front a Kíev, per això comunicar-se amb ell és impossible ara mateix». La responsable de premsa de Klitschko Ventures, la iniciativa inversora de l’excampió mundial dels pesos pesants, confirmava oficialment a ‘El Periódico de España’ que el boxejador ucraïnès s’havia allistat a l’Exèrcit del seu país per a la guerra d’Ucraïna, on comparteix trinxera amb el seu germà gran Vitali, un altre dels millors lliura per lliura de la història i alcalde de Kíev.
No són els únics. Els grans púgils d’Ucraïna han assumit el deure de combatre a qui consideren com a «invasor rus». Als Klitxkó s’ha sumat Vassili Lomatxenko, campió mundial superploma i pes lleuger guanyador de dos ors a Pequín 2008 i Londres 2012, que s’ha unit al batalló de defensa territorial de la seva localitat, Bílhorod-Dnistrovski, a l’óblast (regió) d’Odessa, al sud-oest d’Ucraïna, a prop de les fronteres amb Moldàvia i Romania (té sortida al mar Negre, on hi ha la península de Crimea, clau en el conflicte).
El quart boxejador professional ucraïnès que ha pres les armes és Oleksandr Usik, campió dels pesos pesants i també or olímpic a Londres, que va tornar al país natal des de la capital del Regne Unit, on preparava una possible revenja pels títols mundials contra Anthony Joshua.
El britànic va recolzar la decisió del seu rival: «Els boxejadors ucraïnesos tenen molt poder i és bo que estiguin aixecant la veu. Està lluitant pel que creu. Espero que trobi la pau i li desitjo bona sort. És l’únic que importa ara».
Els Klitxkó a Txernòbil
Els experts en boxa miren sempre a Kíev quan es tracta de considerar els millors pesos pesants del segle XXI. Dos comparteixen cognom. Vitali Klitxkó (1971), el més gran dels germans, va aconseguir el títol mundial del Consell Mundial de Boxa (WBC, per les seves sigles en anglès) fins en dotze ocasions. La seva ratxa de combats: 45 victòries (41 per KO) i tan sols dues derrotes, totes dues per problemes mèdics: a l’espatlla contra Chris Byrd, i a causa d’un tall a la parpella contra Lennox Lewis.
Com el seu germà, va néixer fora d’Ucraïna. Ell, al Kirguizistan, i Wladímir al Kazakhstan, les dues, exrepúbliques soviètiques. El motiu és la itinerància del seu pare, oficial de l’exèrcit de l’URSS que va acabar destinat a territori ucraïnès, el seu país natal, i on es van criar els fills. Va tenir un paper clau en la neteja de Txernòbil després del desastre nuclear. Va morir el 2011 a causa d’un càncer, seqüela de l’episodi anterior, i al cap de poc de veure guanyar el títol a Wladímir per televisió contra David Haye.
I’d like to salute all fathers today, especially General Klitschko!!! Dad you made two Champs @Vitaliy_Klychko , but you’re the real Champion!!! Love ya dad! pic.twitter.com/8VZs9wcwT1
— Klitschko (@Klitschko) 21 de junio de 2020
Des de molt petits, els Klitxkó van ser instruïts pel seu mentor en la utilització de diferents tipus d’armes. Això els va permetre destacar en el servei militar obligatori, pel qual qualsevol jove entre 18 i 27 anys pot ser requerit, tot i que es trobi a l’estranger. Aquesta prestació va ser reforçada el 2014, després de la crisi del Maidan, que va convertir Vitali Klitxkó en una figura de rellevància política, tot i que la seva vinculació amb aquesta esfera havia començat una dècada enrere.
Alcalde de Kíev
Ell sempre ha cregut que política i l’esport no es poden dissociar. Tampoc la formació és aliena i, de fet, va fer valer el seu sobrenom de ‘Dr. Puny de Ferro’ amb un doctorat en Ciències de l’Esport. El 2004 es va convertir en assessor del candidat presidencial Víktor Iúsxenko (màxim mandatari del país entre 2005 i 2010) i fa dotze anys va fundar el seu propi partit, el centredretà Aliança Democràtica Ucraïnesa per a la Reforma.
Després de ser diputat al Parlament d’Ucraïna, el 2014 es va convertir en alcalde de Kíev, ciutat que ara defensa a peu de carrer. Va abandonar la boxa gairebé per sorpresa i de fet el consell mundial d’aquesta disciplina el considera encara campió emèrit. Oficialment, mai ha renunciat a la defensa del títol.
Durant el seu govern, Vitali s’ha entrenat diverses vegades amb l’Exèrcit d’Ucraïna, conscient del problema latent amb Rússia. El març del 2021 publicava a les xarxes fotografies vestit de militar. «¡Les autoritats de Kíev també són les responsables de la seguretat a la capital! Hem d’estar a punt per a qualsevol esdeveniment. Aquest entrenament és essencial per a tots els funcionaris de mitjà i alt rang en un país que porta en estat de guerra des de fa anys», afirmava el màxim responsable de la principal ciutat ucraïnesa, que sempre ha tingut clar el lloc en què viu i el rol que poden tenir-hi els esportistes d’elit.
«Hem de ser exemple. El nostre caràcter hi ajuda: la disciplina, la meticulositat, la persistència i l’alta capacitat de concentració són claus que t’ajuden a tirar endavant. Pel que fa al meu estatus de celebritat, els meus contactes són un gran avantatge. Ucraïna no pot sobreposar-se als desafiaments a què s’enfronta sense aliats confiables», expressava Vitali el gener d’aquest mateix any, en una entrevista amb ‘The Telegraph’.
No ha deixat la trinxera mediàtica en cap moment i des de l’inici de la crisi envia missatges des de les xarxes socials per donar ànims als seus conciutadans i mobilitzar l’opinió internacional.
Ukrainian army reminding people not to post online about its movements. People warned not to go outside in camouflage, and to report to police anything unusual including if those people wearing some red. pic.twitter.com/KcNNrzc2IZ
— Tanja Maier (@tanjamaier17) 24 de febrero de 2022
En la seva primera notificació de la crisi, afirmava: «El poble ucraïnès és fort i serà fidel a si mateix. Busquem amb anhel la sobirania i la pau. No estem en contra dels germans del poble rus, sinó contra els invasors». Dies després, anunciava que havia recorregut «a empreses i organitzacions internacionals perquè enviïn ajuda i crear així un refugi per als que ho han perdut tot al Quarter General Humanitari».
En la seva última comunicació, a què va tenir accés aquest mitjà, el to és més greu, conscient del setge a què està sent sotmesa la capital. «¡Estimats amics, l’enemic s’està acostant! Hem patit bombardejos i han existit combats cos a cos. ¡Mantingueu-vos tots allunyats dels carrers i aneu als refugis», advertia Vitali als habitants de Kíev.
Després de l’informe de la situació, afirmant que encara es manté el transport públic essencial, així com el toc de queda des de les 8, feia una al·locució emocional, en quÈ recalcava l’orgull de ser ucraïnès. «¡Mai abans havia vist tanta valentia! En ciutats com Khàrkiv, Mariúpol o Kherson s’ha combatut contra els tancs i el foc enemics. ¡Sou herois! Continueu resistint. La nostra força rau en l’esperit de lluita i sacrifici. ¡Glòria a Ucraïna!», sentenciava.
Wladímir contra Putin
Wladímir contra PutinEl petit dels Klitxkó, Wladímir (1976), no va dubtar a abandonar la seva residència a Alemanya per agafar les armes. La seva decisió es va fer oficial a través d’una carta a què va tenir accés aquest mitjà i d’un vídeo amb el seu germà. Tots dos estarien, segons ‘The Times’, A la llista negra de Moscou com a objectius principals del Govern rus, en què també figura el president Volodímir Zelenski.
El ‘Dr. Martell d’Acer’ –el seu sobrenom al ring– va aconseguir abans de la seva retirada el 2017 fins a 24 títols mundials, marca només igualada pel mític Joe Louis, i va ser or olímpic a Atlanta 1996. Tot just cinc derrotes com a professional (64-5), dos ja en el tancament de la seva carrera.
#StayWithUkraine #Ukraine #StayTogether #StandTogether #Demo4Democracy #United #StopRussia #StopTheWar pic.twitter.com/lF7ylif1Nz
— Klitschko (@Klitschko) 26 de febrero de 2022
«Li escric des de Kíev, la capital d’un país en guerra, però no és ‘la guerra d’Ucraïna’, és la guerra de Putin», inicia la seva missiva Wladímir, que denuncia «la retòrica bèl·lica al més pur estil bolxevic» del president rus. Adverteix que «la destrucció i la mort venen sobre nosaltres, un camí sense sortida que el poble ucraïnès ha d’afrontar amb realitat i coratge».
Però el seu comunicat també parla d’Europa, «perquè Putin vol qüestionar l’equilibri geopolític de tota la regió i somia ser el defensor dels pobles eslaus onsevulga que visquin».
Notícies relacionadesEn el seu missatge, l’excampió mundial dels pesants adverteix que «l’estil de vida occidental està amenaçat, així com la llibertat dels pobles per prendre les seves pròpies decisions». Continua reivindicant que «el poble ucraïnès ha elegit la democràcia, però és un règim fràgil, que necessita la voluntat dels ciutadans i el compromís de tot el món. Bàsicament, no hi ha democràcia sense demòcrates».
I acaba apel·lant directament al lector amb un missatge rotund: «Defensarem amb totes les nostres forces i lluitarem per la llibertat i la democràcia de tot Occident. Fes tu el mateix. Organitza’t i convoca manifestacions. Digues alt i clar que la guerra és el pitjor mal que hi ha i que la vida és sagrada. Perquè, després d’Ucraïna, ¿qui serà el següent? Actua abans que sigui massa tard»
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
