Un Espanyol efímer viu una altra nit funesta davant un Betis letal

Mitja hora va durar l’Espanyol davant el Betis (1-4). Ni més ni menys. L’equip periquito va convertir un gran començament de partit en una altra nit funesta que porta les primeres alarmes al club blanc-i-blau. Els crits de «¡posa-hi ous, equip posa-hi ous!» van reflectir l’enuig d’una grada desencisada amb un grup que travessa el seu pitjor moment del curs. Mal assumpte veient el calendari que s’acosta. L’Espanyol iniciarà febrer a San Mamés, rebrà el Barça i el Sevilla, i acabarà el mes a Vila-real, un autèntic Tourmalet. 

No li fa cap gràcia a Vicente Moreno aquesta etiqueta que atribueix a l’Espanyol una falta d’ambició que el llasta en massa ocasions. Després de caure en l’última cita a casa davant l’Elx, acomiadar-se de la Copa a Mallorca i sumar un miraculós empat a Cadis, tocava un canvi de rumb, una tornada als bons costums que havien portat l’equip català a superar adversaris com el Madrid i la Reial Societat, noquejats a Cornellà.

Ferida preocupant

La visita d’un Betis impulsat pel seu èxit en el derbi coper davant el Sevilla i la golejada contra l’Alabès, suposava un exigent examen per als blanc-i-blaus. Un rival «de Champions», com el va qualificar el tècnic, havia de motivar l’equip català, però no hi va haver manera. 

Els símptomes experimentats en anteriors cites es van agreujar contra els verd-i-blancs. La salut de l’Espanyol comença a ser preocupant i cal buscar solucions per tancar la ferida, tot i que ningú hauria vaticinat aquest drama veient la posada en escena local.

De Tomás va avisar als dos minuts amb un cop de cap aturat per Bravo, que no va poder fer res en la següent rematada de l’ariet. Semblava que mostrava gran vàlua RDT mentre l’Espanyol dominava el Betis sense complexos, però l’alegria va ser fugaç. 

Remuntada en sis minuts

Pintava bé el partit per als periquitos, però tot es va ensorrar després d’una desafortunada acció supervisada pel VAR. Alberola Rojas va marxar al monitor per examinar unes mans d’Aleix Vidal al pic de l’àrea, tan clares com desgraciades. El ridícul reglament no deixava escapatòria i Borja Iglesias no va desaprofitar el penal. Allà va començar el funeral d’un Espanyol que ja no va tornar a la vida. Va desaparèixer de l’estadi.

Notícies relacionades

L’Espanyol s’acosta més que mai al seu somni: «Hem de lluitar per entrar a Europa i arribar a dalt de tot»

Lamine Yamal, una estrella que encara creix

Un cop de cap de Guido completament lliure de marca va consumar la remuntada del Betis. En tot just sis minuts, el tercer de la Lliga va demostrar la seva enorme voracitat. L’hi va posar massa fàcil l’Espanyol, tan espès en atac com fràgil en defensa, sempre a expenses de les intervencions d’un Diego López que va tornar a evitar una golejada més escandalosa. 

Expulsió d’RDT

La segona part va ser un martiri per als periquitos. El Panda, sense pietat del seu exequip, va firmar el tercer després d’una exquisida assistència de Canales i Willian José va marcar el quart. Per part periquita, només hi va haver temps per a les errades d’un Embarba negat i l’expulsió d’un frustrat RDT, que en va veure dues de grogues per dues accions absurdes.