Els papus de la Premier, ¿són tan papus?

El gran perill per al Barça i el Reial Madrid és la Premier League. Literal. I és veritat. No només per la capacitat inversora dels seus equips, que és molta, sinó també per l’atractiu de jugar a Anglaterra i la tensió competitiva que hi hagi sis aspirants al títol cada any i no només dos o tres. Ara bé, ¿són una amenaça real quant a poder per oferir uns sous astronòmics? Sí i no.

Sí, perquè són grans potències amb una moneda més forta que l’euro i una tributació una mica més baixa, una cosa que els permet oferir ja d’entrada un sou més alt en comparació amb la resta d’Europa; a més, la majoria no sacrifica rendibilitat per sostenir una oferta poliesportiva com la dels conjunts espanyols. I no, perquè la realitat de les dades és que no sempre gasten més en sous que els d’aquí.

Aquestes últimes setmanes s’han anat publicant els comptes anuals d’alguns dels membres de l’anomenat Big Six, i la realitat és que sí, gasten molts diners en la plantilla, però no més que el Barça i el Madrid. Comencem per aquí. El 2020-2021, els blaugranes van destinar 396,5 milions d’euros al pagament de nòmines, entre la secció de futbol i l’estructura corporativa, pels 371,8 dels blancs.

Creuem l’Atlàntic i anem a les illes britàniques. El Chelsea FC va pagar 334,4 milions de lliures, que al canvi vindrien a ser uns 400 milions d’euros, molt influïda per les primes de guanyar la Champions League. El Tottenham Hotspur no va arribar als 250 milions d’euros, mentre que el Manchester United va pagar 386,3 milions d’euros i el City en va abonar 424,8. Al tipus de canvi, això sí, els devils i els citizens van pagar menys que el Barça i el Madrid en les seves respectives monedes.

Notícies relacionades

Innocents mentre...

Els Mossos i l’Espanyol acorden la seguretat del derbi

Ara anem a les amortitzacions, en què sí que es pot apreciar que els anglesos tenen més poder. El clar exemple són el City, que el 2020-2021 va destinar 164,4 milions de lliures (196,8 milions d’euros) a amortitzar fitxatges, i el Chelsea, que després d’un any sense fitxar va destinar la barbaritat de 218 milions a aquesta finalitat. L’United, antany un altre dels agitadors del mercat, va destinar 149 milions d’euros.

¿Molt o poc? El Barça va arribar a la seva xifra rècord el 2019-2020 amb 167 milions d’euros, tot i que mai es van superar els 100 milions anuals per aquest concepte fins que es va cremar la caixa obtinguda per Neymar. Un cas diferent és el del Madrid, més animat a portar talent de fora, i que en les últimes dues temporades ha destinat uns 158 milions a assumir l’impacte d’aquestes incorporacions. Conclusió: res com la lliura i tenir un finançament barat del teu amo per competir.