Amanda Gutiérrez: «Ja no val el discurset que donar diners al futbol femení és tirar-los, perquè no és cert»

Les eleccions sindicals del futbol femení espanyol es van resoldre just abans de Nadal amb una sorpresa majúscula. L’AFE, el sindicat hegemònic fins ara tant en homes com en dones, va perdre la majoria en favor del desconegut Futpro. Sota aquest acrònim s’amaga la primera central que està formada exclusivament per dones i que va ser creada a principis de novembre. Al capdavant hi ha Amanda Gutiérrez, advocada laboralista que lidera aquesta organització després que diverses futbolistes per a qui ha treballat de manera privada els últims anys l’hi sol·licitessin. En aquesta entrevista amb ‘El Periódico de España’, Gutiérrez analitza els reptes a què s’enfronta el futbol femení espanyol en els pròxims mesos.

Pregunta. ¿Com sorgeix el Futpro?

Resposta. Algunes jugadores ja van intentar fa uns anys crear un sindicat només de dones, però la idea va caure una miqueta en sac foradat, en bona mesura perquè el futbol femení encara no estava en el moment actual. A mi, fa més d’un any que em proposaven reprendre la idea, va ser una cosa progressiva. El moment actual era molt bo per fer-ho, perquè els clubs estan en transició, constituint la nova lliga professional. I volien que com a presidenta hi hagués una persona que pogués dedicar-se a temps complet al sindicat, una cosa que una futbolista en actiu no pot fer.

P. ¿Com s’explica que un sindicat nascut a principis de novembre guanyi unes eleccions sindicals amb prou feines unes setmanes després?

R. Va ser increïble. El BOE publica el 4 de novembre la constitució del sindicat. Nosaltres no volíem anunciar-ho encara, però això en certa manera ens obliga a fer una presentació formal i oficial, que fem l’1 de desembre. El 2, jo m’adono, a través de la premsa, que el 29 s’havien convocat les eleccions sindicals. El Futpro ni en sap res, ni se’l convida, ni se li demana opinió... Teníem dues setmanes per fer campanya, no teníem temps a presentar-nos a tots els vestidors d’Espanya. El panorama era molt negatiu.

P. Dedueixo que comptaven amb aconseguir una representació mínima.

R. Totalment. Jo vaig dir a les jugadores «que sapigueu que això ens ha vingut així, no tenim recursos ni informació sobre el procés, això està perdut». I van ser elles les que em van dir que no fos tan negativa, que potser sorprendríem. I per sort em van fer callar. Al final són elles les que estan en el dia a dia i sabien que hi havia moltes jugadores que recolzarien un sindicat com aquest.

P. ¿Com pot alimentar-se el futbol femení espanyol d’èxits com la Pilota d’Or d’Alexia Putellas?

R. Per part de les jugadores, ja ho han sabut aprofitar molt bé i la creació del sindicat n’és un reflex. ¿Per què? Perquè com va dir Alexia en el seu discurs, ja no hi ha excuses. Ja s’ha demostrat que si inverteixes i confies en mi i em tractes com una professional, et donaré resultats. Això ho ha demostrat tant Alexia com la resta de les seves companyes del Barça. Ara el Futpro tranquil·lament pot imitar el discurs d’Alexia per defensar que no hi ha excuses, que no se’ns pot dir que no generem ni interessem, perquè tenim a Espanya la millor del món. Ja no em val el discurset que no et puc donar-te diners perquè és tirar-los. Perquè no és cert.

P. ¿Què saben de l’estat de les negociacions per als estatuts de la lliga professional?

R. El nostre objectiu prioritari és el nou conveni col·lectiu, però per negociar-lo es necessita una nova patronal, que no existirà fins que definitivament es constitueixi la lliga professional. És un cercle viciós. Jo vull ser positiva i pensar que més aviat del que esperem hi haurà una solució i es podrà constituir la lliga, perquè els clubs ja han arribat a molts acostaments.

P. Però aquest discurs dels acostaments se sent des de fa diversos mesos i encara no hi ha fumata blanca.

R. És cert. El dia de la nostra presentació ja vaig dir que la intenció immediata era parlar amb el CSD i amb els dos blocs de clubs per saber què estava passant. El problema és que s’han encadenat les eleccions amb l’aturada nadalenca i no s’ha pogut avançar gaire. Les últimes notícies que ens arriben és que l’acord és a tocar.

P. ¿Comparteixen la postura del CSD de buscar la unanimitat davant l’acord majoritari que tenen des de fa mesos 12 dels 16 clubs?

R. El CSD declara professional el futbol femení, li dona un vot de confiança, i a més vol ajudar a la constitució d’aquesta lliga injectant-hi 31 milions d’euros. Després els clubs proposen dos models d’estatuts diferents i es demana al CSD que es posicioni per un, però no es pot demanar al Govern que es posicioni en una disputa entre entitats privades. Entenem també que ha d’arribar un sol model d’estatuts al CSD i els clubs, malgrat aquest vot de confiança que se’ls fa, no estan sent capaços de redactar un sol model. Estem perdent el temps.

P. ¿Es fixen algun termini per fer un pas endavant si continuen sense fructificar les negociacions entre clubs?

R. Termini ara mateix no, hem d’estudiar la situació després de Reis, reunir-nos amb les jugadores, amb els clubs i finalment amb el CSD. Volem escoltar totes les parts i ens oferirem a ajudar en el que sigui necessari perquè hi hagi consens. Si veiem que no hi ha manera, les jugadores haurem de fer-hi alguna cosa, és clar.

P. ¿La vaga està sobre la taula?

R. El problema és que l’AFE fa una amenaça de vaga contra el CSD, a qui culpa de tot, tot i que dies després se’n desdiu en una roda de premsa i assegura que no culpa ningú. Les jugadores no entenen el motiu de l’amenaça de vaga, a qui es vol pressionar. La vaga és un instrument de pressió molt potent, però si s’utilitza malament o se n’abusa perd tot el sentit, i sens dubte el Futpro no secundaria una vaga contra el CSD.

P. Un dels grans problemes a curt termini és que la Primera Iberdrola, a l’espera d’aquests estatuts, s’està invisibilitzant, sense televisió en molts partits.

R. Estem perdent una oportunitat d’or en un moment en què tenim la millor jugadora del món, el Barça guanyant la Champions, el Reial Madrid i altres clubs importants a escala mundial... Però no només això, també estem devaluant el producte. Sense televisió, arribarà un moment que la gent perdrà l’interès i això provocarà que els drets de televisió valguin menys quan vulguis i puguis vendre’ls. I són una font d’ingressos molt importants per als clubs, la seva caiguda l’acabaran pagant les jugadores, perquè els clubs la utilitzaran d’excusa quan es negociï el conveni col·lectiu per no apujar els salaris.

P. ¿És possible deslligar el futbol femení de les guerres de poder del masculí?

R. Tant de bo. M’encantaria veure un panorama en el futbol femení en què només es parli de futbol femení, sense tenir en compte les baralles que hi pugui haver en el masculí. Entenc que existeixin aquestes disputes, però no es poden portar aquí, que és el que està passant des de fa massa temps. Les jugadores estan ja molt cansades i aquest és un altre dels motius del naixement del Futpro, perquè tractarem els assumptes femenins sense que ens afectin els masculins.

P. ¿Com defineixen l’actual conveni col·lectiu?

R. És un conveni històric, perquè és el primer que es firma a Espanya, però és un conveni molt de mínims. Es permeten coses que ni tan sols s’haurien d’haver contemplat, com el tema de la parcialitat. Les jornades parcials, que són totalment fictícies i inventades, es conceben perquè una jugadora cobri per sota del salari mínim interprofessional. No pot ser que hi continuï havent futbolistes que no poden dedicar-se només al seu esport perquè el conveni permet que cobrin per sota de l’SMI, la parcialitat és una cosa que s’ha d’eliminar. I el salari de jornada completa, que són 16.000 euros bruts anuals, ha de pujar, perquè la vida esportiva d’una futbolista és molt curta i cobrant això et retires sense sortides.

P. ¿En quins altres aspectes urgeixen avenços i millores?

R. La llista de compensació. Continua havent-hi jugadores sub-23 que estan condemnades a renovar amb el club tot i que no vulguin o que se n’han d’anar a l’estranger com a única alternativa. Ens reunirem amb les afectades per saber què volen, si la volen modificar o eliminar. I un altre aspecte important és la maternitat, que és una paraula que només apareix una vegada en un conveni exclusiu de dones i és per fer referència a l’últim any de contracte i a la possibilitat de renovar o no en cas d’embaràs. Hi ha moltíssimes situacions que s’haurien de regular: si puc portar el nadó a les concentracions, si pot acompanyar-me la meva parella perquè estigui atès mentre m’entreno...

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

P. ¿Com està la situació de les jugadores del Rayo?

R. És una situació lamentable, tot i que no crec que sigui una qüestió de gènere, perquè alguns dels equips masculins estan igual de malament. És un tema que està portant l’AFE, que és el sindicat que les assessora i que està seguint aquest afer, per això el FutPro no s’hi ficarà. Respectem que estan confiant la seva representació en l’AFE i esperem que al final el club compleixi el conveni col·lectiu, que no ho està fent, i tracti les futbolistes com ho ha de fer. És una situació que no agrada a cap jugadora de cap equip.