XAVI: «ERA UNA VICTÒRIA DE FE»

La vida entre gol i gol de Dembélé

  • Quan Dembélé va marcar el seu últim gol com a blaugrana, fa gairebé vuit mesos, Jutglà (l’altre golejador) era el capità de l’Espanyol B, Messi estava convençut que renovaria i Alves ni somiava tornar al Camp Nou. L’extrem francès va evitar aquest dimecres el naufragi coper, com fa gairebé un any a Cornellà.

La vida entre gol i gol de Dembélé

FCB

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sobre el paper, renovar Ousmane Dembélé és un autèntic disbarat. No només per les desorbitades peticions dels seus agents, ni per la manera amb què han marejat la directiva blaugrana. Els números no avalen el segon fitxatge més car de la història del club, que ha passat més temps a la infermeria que al camp. I quan ha jugat a penes ha sigut decisiu. Dels pocs partits que va desnivellar va ser quan va salvar fa gairebé un any el Barça de Koeman de l’eliminació copera a Cornellà. Aquest dimecres va rescatar el de Xavi a Linares, en una d’aquestes actuacions que fan que alguns culers abandonin tota lògica i tornin a il·lusionar-se amb ell, com nens amb els Reis Mags.

L’últim gol de Dembélé havia sigut fa gairebé vuit mesos. Llavors Messi estava convençut que renovaria, Xavi vivia a Qatar i Alves al Brasil, sense poder somiar que compartiria amb el Mosquito banda dreta. Després de 2.054 dies el lateral brasiler va tornar a disputar un partit oficial com a blaugrana, que podria haver acabat en vergonya si Dembélé no hagués canviat el xoc.

Banda desequilibrant

Notícies relacionades

Des que l’extrem francès va entrar després del descans va seguir la doctrina Abde (Xavi em demana encarar i jo, doncs encaro). Va trasbalsar Carnicero i amb una diagonal i una picada des de fora de l’àrea va obrir el marcador. La banda dreta, amb Alves d’escuder, va decantar la balança. «Ser al costat de gent de molta qualitat facilita les coses», va reconèixer Alves, després de la seva tornada. El carriler, com ja es va intuir en el partit de Boca, juga en una posició gairebé d’interior en aquesta nova etapa. «Entre lateral i mig, és una posició que domino també. Després de tant temps poder tornar i jugar un partit oficial és molt especial. Va tractar de disfrutar, d’ajudar, de patir, de voler guanyar amb ells. Hem d’anar escalant».

«Qüestió de fe»

Alves va rendir a un bon nivell i va demostrar que no ha perdut el toc, i es va encarregar de les centrades a pilota aturada. Des de la seva posició privilegiada va presenciar el xou de Dembélé, que va enviar una pilota al travesser i va tenir el tercer després del golàs de Jutglà, que esprem cada minut que li donen. Quan Dembélé va marcar el seu últim gol, el maig de l’any passat, ell era el capità de l’Espanyol B i ara ja suma dos gols amb el primer equip del Barça. No només aporta pólvora sinó també molta intensitat i mobilitat, el que li demana el tècnic. «En el descans ens hem dit les coses a la cara i ens hem espavilat». «Els he dit molt clar que podíem parlar tres hores de tàctica, però que era una qüestió de fe», va comentar Xavi en roda de premsa. El tècnic es va mostrar satisfet amb Dembélé, tot i que no ho estigui als despatxos. «L’hem necessitat i ha complert, ha marcat diferències, ha estat bé. Futbolísticament no hi ha res a dir. És el que necessitem de Dembélé, del tema renovació no hi ha novetat».

Temes:

Barça