Guanya dues ‘Sant Silvestre’ a Astúries i ho ‘celebra’ amb una nit de feina

Perquè el seu objectiu esportiu es convertís en realitat, Moha Bakkali va haver de comptar amb la complicitat d’un company en un centre de menors, on treballa com a auxiliar educatiu. «Vaig canviar el torn perquè si no no hauria pogut córrer», va declarar l’atleta a ‘La Nueva España’, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, després d’unes quantes hores de son. «Vaig entrar a les 9.30 de la nit i vaig sortir a les 8.30 del matí. Va ser una feinada, però era l’única opció que em quedava».

Ara sap que va valer la pena perquè va poder rematar la feina que tenia pendent des de fa tres anys. «Soc un atleta més experimentat, amb més saviesa. El 2018 vaig cometre alguns errors que ara he pogut corregir. I, sobretot, l’estat de forma, que és molt millor. A Gijón ho vaig donar tot per guanyar Benkert i em vaig plantar a Oviedo amb les forces que em quedaven. Sabia que seria una qüestió més mental que física. I en cap moment el cap em va dir para, deixa-ho ja».

El pla per consumar el doblet li va sortir a cor què vols: «La carrera d’Oviedo la vaig dividir en dues parts. La primera era des de la sortida fins a l’Auditori, que era el tram complicat. Sabia que si arribava fins allà amb un dos per cent d’energia tindria alguna possibilitat. Així va ser. Anava a jugar-me-la de tu a tu amb Alejandro Onís, que és un rival molt dur, internacional fa dues setmanes. Era molt complicat guanyar-lo. Vaig poder fer l’última empenta faltant 400 metres i vaig seguir fins a la meta confiant en mi mateix, sense por. Si quedava segon, bé, i si guanyava, ‘chapeu’».

A més de l’esportiu, també va funcionar molt bé la logística, amb l’ajuda del seu patrocinador, l’assessoria jurídica Riesgo Vialás: «Ho tenia tot ben organitzat, amb un taxi esperant-me a dos quarts de sis a la plaça de l’Ajuntament de Gijón. A les 6 ja era a Oviedo, amb la qual cosa vaig poder menjar, beure, recuperar forces i fins i tot escalfar una mica. Així que vaig encarar la carrera d’Oviedo amb més energia i força que el 2018, quan vaig arribar només quinze minuts abans». Les urgències li van impedir quedar-se a l’entrega de trofeus de Gijón: «El va recollir un company. Vull demanar disculpes a l’organització, però espero que m’entenguin. Era impossible ser als dos llocs».

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

Moha Bakkali era ahir feliç, tot i que aclareix que el doblet mai va ser una obsessió per a ell: «Jo em dedico a una altra cosa, a l’atletisme de pista, on esgarrapo cada segon fent voltes per al meu gran objectiu, que és la prova de 3.000 obstacles. Però això em deixa molt perquè m’ho vaig proposar, dona molta repercussió i és una cosa espectacular aconseguir-ho. Diumenge no li donava tant valor, però ara, amb les pulsacions més baixes, sí que veig que és una cosa espectacular i molt complicada».

«Alleuja perquè era una espineta que tenia clavada, però no crec que torni a intentar-ho», reconeix Bakkali, que en aquest moment de felicitat va voler recordar el seu entrenador, Marcos Peón, que el va precedir en la gesta del doblet Gijón-Oviedo. També l’hi va dedicar al seu anterior tècnic, David Méndez, «que va ser la persona que em va fer fer el salt de qualitat com a atleta, gràcies al seu treball i dedicació».