Tensions de vestidor entre els galàctics del PSG

Reunir una col·lecció envejable de galàctics comporta els seus riscos. Un dels més coneguts és la difícil gestió del vestidor. Amb els fitxatges de Messi, Achraf, Donnarumma i Sergio Ramos –amb molts problemes físics, tot sigui dit–, el París Saint-Germain va aconseguir una de les millors plantilles del món. Però també va reunir en un mateix equip un excés d’abundància d’egos i jugadors díscols (o amb entorns impertinents). I això ja li està passant factura.

Així ho adverteix el diari L’Équipe en un extens reportatge, publicat aquest dimarts. Segons el principal diari rotatiu francès, Messi i Neymar són inseparables en el seu retrobament a la capital francesa. Però aquesta comunió ha afavorit una lògica de clans al vestidor del PSG: d’una banda, el dels llatinoamericans i, d’altra banda, el dels francòfons, del que forma part Mbappé. Aquests últims semblen estar amb la mosca rere l’orella davant les gresques dels seus companys argentins i brasilers i el laissez-faire de Mauricio Pochettino. Baixes en els entrenaments després de nits de gresca

L’Équipeextens reportatge,una lògica de clans al vestidor del PSG:Mbappé.laissez-faireMauricio Pochettino.Baixes en els entrenaments després de nits de grescaEl reportatge, firmat pels periodistes Damien Degorre i Arnaud Hermant, explica que Messi, després de guanyar la seva setena Pilota d’Or, va organitzar una festa en un local del districte VIII de París, a la que van assistir alguns dels seus companys. El dia després ni l’astre argentí ni el seu compatriota Leandro Paredes no es van entrenar a causa d’uns «símptomes de gastroenteritis». Una situació semblant ja s’havia produït unes setmanes abans quan «dos jugadors sud-americans (de diferent nacionalitat) es van presentar al Camp des Loges (ciutat esportiva) encara molt cansats després de la seva nit i van decidir no entrenar-se, sense ni tan sols esperar-se a l’autorització de l’equip tècnic». «París fa un efecte, justificat, d’un regne d’estrelles», assegura L’Équipe. Alguns jugadors comencen a desesperar-se davant aquests episodis d’indisciplina i el fet que «Pochettino o Leonardo no es posin més seriosos». No només han molestat les gresques nocturnes d’alguns jugadors, sinó també els tres dies de festa que van donar a Mauro Icardi perquè resolgués els seus problemes sentimentals amb la seva dona-representant Wanda Nara. També genera turbulències internes la forta rivalitat entre Keylor Navas i Donarumma –dos dels millors porters del món–, que s’alternen a la porteria una vegada cada dos o tres partits. «Fins i tot Sergio Ramos es va mostrar sorprès, després de la seva arribada, que els àpats en el centre d’entrenament no fossin obligatoris», apunta.

Mbappé no se sent a gust

Notícies relacionades

Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"

El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco

Mbappé no se sent a gustAquest vestidor ensuperbit i poc disciplinat no entusiasma el crac amb més futur de l’equip de la capital: Kylian Mbappé. «Aquests mesos transcorreguts no són el millor aliat de la direcció per convèncer Mbappé d’allargar la seva aventura parisenca», assegura L’Équipe, sobre un golejador francès que no se sent a gust amb el viscut «entre bambolines» i el contracte del qual expira el pròxim 30 de juny. Autogestió. Falta d’ordre. Un club d’amics amb cracs totpoderosos. Aquests mals són de sobres coneguts pels culers a l’ésser un dels motius del declivi del Barça de Rijkaard (entre 2006 i 2008) o de les humiliants derrotes a Europa del de Valverde i Setién. Aquesta perillosa dinàmica amenaça ara el PSG. Malgrat això, el seu inici de temporada està sent gairebé immaculat en matèria de resultats –el seu joc genera més dubtes–. L’equip parisenc lidera la Ligue 1 amb 13 punts de diferència respecte a l’Olympique de Marsella, segon classificat. I es jugarà el seu futur a la Lliga de Campions contra el Reial Madrid a vuitens de final.

Si la pilota acaba entrant, tot quedarà en una anècdota. Però si no ho fa, el granger Pochettino haurà d’apaivagar un bon corral, si té la sort que els directius qatarians no li tallen abans el cap.