Isco, de candidat a Pilota d’Or a descart de Xavi i Simeone

Quatre temporades després, el del Arroyo de la Miel ha perdut protagonisme fins a caure en desgràcia en un Reial Madrid que el va fitxar l’estiu del 2013 sent el millor jugador jove d’Europa, flamant guanyador del trofeu Golden Boy de Tuttosport. Isco havia enlluernat amb el Màlaga a Europa, cosa que va provocar un pols entre el Madrid i el Barcelona pel seu fitxatge. Un pols que no va ser tal. Malgrat que agradava a Laporta i a Rosell, en aquell moment president, Guardiola no el veia en el seu equip. Massa conducció i poc primer toc per jugar en el seu Barça. 

Referència en la selecció

Isco, el gos del qual es deia Messi, va acabar acceptant l’oferta d’un Florentino Pérez que mirava d’espanyolitzar el Madrid. Va arrencar de forma brillant, asseient fins i tot Gareth Bale a la final de Cardiff. El malagueny es va guanyar la renovació amb una notable millora de contracte mentre Bartomeu, ja president culer, enredava mirant de seduir-lo. 

Alarcón va arribar a convertir-se, a les ordres de Julen Lopetegui, en el jugador de referència de la selecció en la classificació per al Mundial del 2018, dirigint Espanya davant Itàlia (3-0) al Bernabéu amb un gol seu, i en l’amistós contra l’Argentina al Wanda (6-1), on va marcar un triplet. Aquella nit va enviar un missatge a Zidane: «Al Madrid no tinc la confiança que necessito». Va ser l’inici del final com a jugador blanc per a ell.

La porta de sortida

Va marxar Zizou, al qual va acomiadar tot el vestidor menys Isco. I va aparèixer Santiago Solari, tipus educat i discret que va acabar enviant un missatge esclaridor: «Per jugar cal posar-se primer en forma física i després aconseguir la forma competitiva». El futbolista, a més, va ser sancionat per no pujar a l’autobús després de la derrota davant l’Ajax. Isco va acabar per convertir-se en un element aliè al vestidor amb fama d’egoista i de filtrar informació. 

Al tornar Zidane li va mostrar la porta de sortida. El Madrid el va intentar incloure en l’operació de Hazard, però el Chelsea s’hi va negar. El seu pare i agent, Paco Alarcón, va arribar a comentar a ‘El Larguero’ que es plantejaven una sortida a altres lligues, però el jugador mai va estar obert a això. Fa un parell de temporades que el club intenta monetitzar la seva marxa sense èxit. 

Monchi, a l’aguait

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya arriba a Catalunya: així és el recorregut de les seves tres etapes transcendentals

El somriure de la Gioconda

El Sevilla va arribar a plantejar-s’ho, però Florentino demanava no pas menys de 20 milions i l’operació no tenia sentit sabent que Isco conclou contracte el 30 de juny. Aquesta condició de jugador lliure és la que exploten el seu agent i intermediaris. Isco vol quedar-se a la Lliga, si és possible en un equip gran, per això s’ha temptejat Simeone i Xavi, però no és un jugador del perfil del Cholo, per la seva falta d’intensitat, ni per a un Xavi que busca extrems i un golejador. 

Al Madrid li queda l’opció de cedir-lo al gener per estalviar-se part de la seva fitxa, però no sembla que el malagueny estigui per la feina de moure la família per a sis mesos. Monchi observa des de la distància un fitxatge «que descartem en 15 o 20 segons», però ara arribaria gratis... Si no convenç ningú, haurà d’emigrar buscant algú que miri de ressuscitar aquell Isco del 2017.