N’Kono revela la poció màgica de Diego López als seus 40 anys

L’històric aniversari li arriba en un dels millors moments de la seva carrera. A Primera només el supera per edat el bètic Joaquín, l’únic quarantí fins ara, però el gadità ja és un habitual suplent. Diego (Paradela, Lugo) ho juga tot, és el porter amb més parades del campionat (44) i sempre en vol més. Està fet un xaval.

El segell de Tommy

Per parlar de porters a l’Espanyol no hi ha cap llegenda que el gran Tommy N’Kono. Amb els 66 anys que té segueix al peu del canó amb el primer equip i coordina els porters del futbol base. El camerunès, que també va estar sota els pals fins als 40, coneix perfectament Superlópez. Fa cinc anys que és al seu costat, des que el gallec hi va arribar el 2016, primer com a cedit pel Milan i després ja en propietat.

Escoltant l’africà s’entén perfectament que la longevitat de Diego no sigui fruit de la casualitat. «És molt intens. Ho viu d’una altra manera, amb la mateixa il·lusió o més que els nous. Ens exigeix molt perquè ens obliga a estar endollats al 100% cada dia. Ens fa millors a tots, és una meravella treballar amb ell», explica N’Kono en una xerrada amb EL PERIÓDICO. 

Per les seves mans han passat munts de porters, però cap tan meticulós com el de Lugo. «És sempre qui estira el carro, el primer a entrar al gimnàs i l’últim a sortir del camp. De vegades li dic: ‘Diego, frena una mica, ja n’hi ha prou’. A la seva edat és millor rebaixar per arribar més fresc al partit, però és difícil. L’encanta entrenar-se, l’apassiona».

En aquesta actitud es reflecteix l’esforç d’un professional que va arribar tard a l’elit. Va debutar al primer equip del Madrid amb 24 anys en un partit de Champions contra l’Olympiacos. Ara és lògic que vulgui allargar la seva carrera al màxim. «És un exemple per a tothom. Si es queda entrenant-se, els més joves també estan obligats a seguir. El Diego ha patit en la seva carrera i tota l’exigència que ha tingut la sap transmetre», reflexiona N’Kono.

«És brutal com es cuida»

L’africà destaca les qualitats del gallec. «És molt complet. Sap entendre molt bé el futbol. M’agrada parlar amb ell. Sap sempre exactament el que ha passat i ho comentem. Ho processa tot i després intercanviem idees. De porter a porter». També s’atura en la seva alimentació, un aspecte que porta al peu de la lletra. «És una obsessió total per a ell. És brutal com es cuida. Aquesta és la seva poció màgica, el seu mètode. És el millor professional que he conegut».

La pregunta obligatòria sempre és la mateixa. ¿Fins quan jugarà? Tommy respon fent la vista enrere. «Depèn del seu cap. Jo em vaig retirar amb 40 a Bolívia. Ho vaig deixar perquè un dia em vaig llevar i vaig veure com si el camp d’entrenament estigués a 50 quilòmetres en lloc de dos. El cos et dona avisos, però el motor és la ment. Si el cap et diu que no pots, et toca plegar», apunta la llegenda.

«Com un pop»

La mateixa qüestió persegueix l’actual porter periquito, però mai s’immuta. «No em poso dates, metes ni objectius a llarg termini. Intento disfrutar el moment». I es rebel·la contra els que miren constantment el DNI. «És molt fàcil dir des de fora que un ja no serveix, però em continuen felicitant els rivals. Això em reconforta», assegura el gallec.

Un dels més contundents en aquest sentit va ser Marcelino, el tècnic d’un Athletic que va topar amb una actuació magistral de Diego. «Hem tingut un porter al davant que semblava que n’eren tres, era com un pop». La seva intervenció davant Berenguer en l’últim sospir del partit és ja una de les aturades de la Lliga.

Els rituals de Nadal

Parlant del dia a dia, el seu entorn s’atura quan es dedica als seus rituals. «Ho vigila tot. La protecció de dits, canells, turmells, mans... És un detallista total. Em recorda a Rafa Nadal en els seus protocols i tics», explica un empleat del club, molt content pel gran rendiment del porter.

«És un pencaire extraordinari. Quan el vam fitxar amb 35 vam pensar que potser li quedava un any i poc més, però amb 40 està gairebé millor que amb 30». Per a Diego no hi ha gaires secrets. Considera que la longevitat es cou a foc lent des dels inicis. «El futbol és la meva passió i requereix una vida ordenada, uns hàbits molt saludables. No serveix de res cuidar-te a partir dels 35 quan ja portes molta tralla».

El porter, que viu a la zona alta de Barcelona amb la seva dona i les seves filles, és sempre una veu respectada al vestidor, amb David López, Cabrera i Embarba com a suports principals. Té el rècord d’imbatibilitat del club a Primera (586 minuts) i a Segona (538). També va superar Di Stéfano com el més veterà a vestir la samarreta periquita. 

El pitjor disgust

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

El descens va ser el seu pitjor moment amb l’Espanyol, junt amb dos problemes físics: el brutal cop que va rebre al camp del Llevant el 2018 que el va deixar inconscient i el xoc amb Luis Suárez que li va malmetre el genoll a finals del 2016. Enrere han quedat les seves experiències a Milan, Sevilla, Vila-real i Reial Madrid. Allà va viure l’agitació de l’època de José Mourinho, que el va situar davant de Casillas. El porter periquito guarda un grat record del lusità. 

Superlópez va ser només una vegada internacional en un amistós contra Macedònia amb Del Bosque a la banqueta el 2009. A Cornellà s’ha guanyat el carinyo de tots els periquitos, que el premien amb càntics de «¡Diego, selecció!». Als seus 40 anys, el gallec viu una joventut eterna.