Paula Heredia, campiona de ‘twirling’ i gitana que trenca barreres

«Segons la meva humil opinió, els mitjans treuen només allò dolent dels gitanos i després és normal que ens vegin com a dolents. Els gitanos són els ‘folloneros’, els problemàtics, però després no treuen les coses bones que fan», sentencia la Paula, mentre la seva família assenteix. Un dels tatuatges que porta l’hi va dedicar a la seva mare i els altres tenen motius religiosos. «Tot de Déu, soc una noia de Déu».

Li fa ràbia quan diu que fa ‘twirling’ i li pregunten si fa ‘twerking’. Res a veure amb el ‘perreo’. «El ‘twirling’ és com la gimnàstica rítmica però amb un bastó. Implica dansa i acrobàcia acompanyada amb un bastó. El practico des dels quatre anys. He sigut campiona d’Espanya, de Catalunya i a l’Europeu d’Eslovènia del 2019 vaig ser or en equip [formacions de 5 a 7 ballarines] i bronze en grup [de 10 a 12]».

La Paula mostra la mateixa decisió al parlar que amb el bastó de ‘twirling’. «Per ser gitana no has de tenir cap límit, ni tabú ni res. Pots ser gitana i respectar els nostres costums i les nostres lleis però a l’hora de fer el que t’agrada, les teves metes, els teus propòsits, això no t’ha de limitar per a res. Tu has de complir els teus somnis, metes, propòsits, tot el que tinguis al teu cor. Ja siguis gitana o gitano», sentencia.

Sara Giménez, presidenta de la Fundació Secretariat Gitano, deia que «a l’elit de l’esport espanyol els gitanos no tenen la representació que els correspondria. Ni a l’elit de molts altres àmbits professionals». No només estan infrarepresentats al món de l’esport, sinó que alguns no ho exposen obertament per por de l’estigma. No és el cas de la Paula, que llueix amb orgull la seva condició de gitana tant en l’àmbit esportiu com educatiu.

«No m’he sentit discriminada mai. En el ‘twirling’ soc una més i les meves companyes estan molt orgulloses de tenir una gitana que faci esport. A classe també soc l’única gitana en el meu cicle actual, igual que també ho era en el cicle de grau mitjà anterior. Tampoc hi ha xavals gitanos. Però aquí soc jo, la Paula Heredia».

«Em van donar la vida»

La població gitana de més de 16 anys que ha completat els estudis d’ESO o superiors va passar del 5% el 2005 al 17% el 2018, tot i que segueix lluny del 80% de la població general. La Paula va comptar per aconseguir-ho amb l’empenta del Pla Integral de Poble Gitano a Catalunya. «El Pla Integral em va ajudar perquè necessitava reforç de mates i castellà per recuperar un trimestre de l’ESO. I després m’anaven preguntant com anava i què m’agradaria fer després. Els vaig dir que em volia apuntar al Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Guia del Medi Natural i de Temps Lliure (CAFEMN) però que al ser un centre privat no em podia permetre aquests diners. Ells em van donar l’opció de pagar el curs, el material del col·le, em van donar la vida. Sense ells no hauria pogut fer el grau d’esport de CAFEMN ni el grau superior ni res».

Entrena dilluns, dimecres, dijous i divendres tres hores cada dia, i els diumenges, des de les nou del matí fins a les cinc de la tarda. «No tothom ho fa i moltes nenes ho han hagut de deixar per la disciplina que comporta compatibilitzar esport i estudis, però qui vol pot. És qüestió d’organitzar-t’ho tot molt bé i estudiar en qualsevol badada». Quan acabi el cicle formatiu vol estudiar INEF, ja sigui per ser professora d’educació física o per aprofundir més en l’esport i ser alguna cosa més que entrenadora personal.

L’esport li va canviar la vida i creu que l’hi podria canviar a molta gent. «Amb tot el respecte i humilitat, a la dona gitana no li donen prou valor com a un home, no hi ha igualtat. Està per casar-se, criar fills, estar-se a casa, escombrar i fregar. Els homes poden sortir de festa i fer esport, però en una dona no està ben vist. Però aquí hi ha la nova generació del poble gitano. La joventut del poble gitano s’ha d’animar a fer esport, perquè és una cosa molt sana, és un estil de vida molt diferent i et canvia la vida. Tant psicològicament com físicament. Una via d’escapament si tens molta ràbia dins».

Notícies relacionades

Luciano Benavides arrabassa el Dakar a Brabec per dos segons en un increïble final

Al-Attiyah fulmina el somni de Roma i sentencia el Dakar

El ‘twirling’ ha sigut el seu refugi per trobar l’equilibri i combatre situacions estressants com la que viu ara. La seva mare, que va estar a punt de morir quan la Paula tenia tres mesos, s’operarà la setmana que ve d’un càncer. Una situació que ha unit la família, que acudeixen també per acompanyar la Paula en aquesta entrevista.

El somni olímpic

Sap que és una modalitat esportiva poc coneguda i minoritària, per això li agradaria que rebés un reconeixement olímpic com han rebut el ‘break dance’, que serà present en els pròxims Jocs de París. «El ‘twirling’ porta moltíssims anys amb europeus i mundials, però no hi ha manera que es doni llum verda. És molt sacrificat, requereix molta disciplina, és com la gimnàstica rítmica, molt al peu de la lletra, i ens mereixem tenir un propòsit, una meta, una il·lusió per superar-nos. Que no tinguis la sensació que quedes primera, et donen el trofeu del Decathlon i ja està. Ens gastem una pasta amb mallots, sabatilles, bastons, viatges, hotels, fitxes i tot ¿per què? ¿Per una copeta o un diplomet i cap a casa?».