Àlex Palou o l’èxit a contracorrent

«El primer dia que vaig veure córrer l’Àlex vaig sentir les mateixes vibracions que quan vaig veure córrer, per primera vegada, Fernando Alonso, les mateixes». Les paraules d’Adrián Campos, mort el gener passat, prenen avui més sentit que mai. Expilot, pioner espanyol en F1, mànager i descobridor de talents, el fundador de Campos Racing s’hauria sentit l’home més feliç de la terra veient triomfar en gran Àlex Palou (Sant Antoni de Vilamajor, 1/4/1997), que aquest diumenge va fer història al proclamar-se campió de la IndyCar i es va convertir en el primer espanyol a aconseguir-ho.

Tot i que pugui semblar un tòpic, el camí de l’èxit ha sigut tortuós. L’Àlex va néixer al si d’una família humil i els seus pares, en la vintena, no tenien cap vinculació amb el motor. Això sí, el pare, el Ramón no es perdia cap carrera de fórmula 1 a la televisió. Era fan de Michael Schumacher. Cada dia, camí de l’escola, a les faldes del Montseny, el petit Àlex passava per davant del kàrting de Cardedeu i demanava que el portessin allà. Tenia 4 anys i no arribava als pedals, però la seva il·lusió era tan gran, que la família va estalviar per regalar-li un kart de segona mà pel seu cinquè aniversari.

Amb sis anys va guanyar el primer campionat social en el desaparegut kàrting de Lliçà de Vall. El seu pare, sense nocions de mecànica, va aprendre sobre la marxa i un parell d’anys després ja sabia muntar i desmuntar un kart de totes les formes possibles. Van començar al campionat català amb la seva pròpia i modesta estructura i van poder seguir endavant ja gràcies al finançament, primer a Benikarts i més tard amb Genís Marcó, el mateix que al seu dia va encarrilar la carrera d’Alonso. Després de guanyar el campionat d’Espanya de KF3, Palou va aconseguir fitxar pel CRG de Giancarlo Tinini i començar a despuntar en l’àmbit internacional. Entre els seus companys d’equip hi havia Max Verstappen. «Una bèstia a la pista i un noi molt maco i bona persona a fora», recorda.

Una beca

Els Palou van aconseguir una beca perquè l’Àlex pogués compaginar estudis i preparació física al CAR de Sant Cugat. Va deixar casa seva i la seva família amb només 13 anys perseguint un somni que cada vegada es complicava més per l’esforç econòmic que implicava i la permanent recerca de patrocinadors. Va quedar segon a l’Europeu 2012. El campió va ser George Russell.

Llavors va aparèixer Adrián Campos i va proposar a l’Àlex fer el salt a monoplaces. El mànager d’Alzira el va acollir com un fill, el va allotjar a casa seva i va guiar els seus passos en la F3 espanyola i les GP3 Sèries. Un camí d’‘espines’ en què Palou va alternar grans victòries i profundes decepcions.

La temporada 2016 va ser un desastre i després d’allò semblava que no hi havia futur. Però va sorgir l’oportunitat d’emigrar al Japó i l’Àlex no s’ho va pensar. Amb 19 anys, es va adaptar als costums i al país en temps rècord i va començar a destacar en la F3 nipona amb Threebond Drago Corse. Campos encara li va trucar per a algunes carreres de World Series, però els seus camins es van acabar separant. Palou va aconseguir una plaça al prestigiós Superfórmula, l’elit de monoplaces al Japó, el 2019. Allò li va obrir les portes de la IndyCar l’any següent, en el discret Dale Coyne Racing. Malgrat ser ‘rookie’ i de no tenir un cotxe guanyador, Palou va aconseguir eclipsar Alonso i situar-se setè a la graella de les 500 Milles d’Indianapolis 2020. L’aventura va acabar amb un accident en carrera , però li va servir per captar l’atenció dels equips més poderosos de la Indy.

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

L’última vegada que l’Àlex i l’Adrián es van veure, el desembre del 2020, un mes abans de la seva mort, Campos es va emocionar quan la seva jove ‘perla’ li va explicar que havia fitxat per Chip Ganassi, l’equip campió dels EUA: «Si soc pilot d’IndyCar és perquè l’Adrián va veure alguna cosa en mi. Va apostar per mi quan ningú més ho va fer. Em va donar l’oportunitat de córrer en monoplaces, una cosa que jo ni tan sols m’havia plantejat, perquè no tenia el pressupost per obrir-me camí en un món tan car», va dir Palou a l’assabentar-se de la sobtada mort del seu mentor. «El que més em fa pena és que no pugui estar amb nosaltres per veure i disfrutar del fruit de tot el que ell ha fet possible». Sigui com sigui, Campos forma part de la fita històrica de l’Àlex.