Àlex Palou i el seu històric desafiament a la Indy Car

Alex Palou (Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona, 1997) ha necessitat només dues temporades per arribar a la cimera de l’automobilisme als Estats Units. Als seus 24 anys, el pilot de Chip Ganassi Racing lidera la IndyCar i aquest diumenge a Long Beach pot fer història si aconsegueix el títol en l’última carrera de l’any. ¿Es veu campió?

Estic content, és la primera vegada que estic en aquesta posició, liderant un gran campionat com la Indycar i em sento molt animat. He sigut molt regular aquesta temporada. En general, hem estat sempre allà lluitant, hem entrat en els Fast Six en moltíssimes carreres i hem anat molt ràpid, tant en ovals com en urbans i ‘ruteros’. Tinc un bon cotxe, soc al millor equip i jo cada vegada tinc més experiència. Tot i que és només el meu segon any aquí, cada vegada em trobo amb més confiança.

Va fer història amb el seu segon lloc a les 500 Milles i pot ser el primer espanyol en guanyar el títol a la IndyCar. ¿Sent la pressió?

No, no hi ha sensació de vertigen. Tot el que m’està passant és bo. He aconseguit formar part d’un dels equips més importants i estic lluitant pel campionat. Portar el títol a casa ja seria perfecte. Per a mi hi ha menys de pressió que en altres situacions, per exemple si hagués de demostrar alguna cosa o recuperar molts punts. Però tinc avantatge i crec que puc gestionar-la, ho veig factible, crec que podem emportar-nos el títol.

¿Com afronta aquesta última carrera en la qual tant s’hi juga?

Caldrà sortir agressius però amb cap i intentant arribar el més amunt possible. No he de sortir pensant en els punts perquè hi ha massa combinacions, però està clar que depenem de nosaltres mateixos i això és bo.

Long Beach és un circuit inèdit per a vostè, però no per als seus rivals directes. ¿És un problema important?

És veritat que Pato (O’Ward) ha corregut a Long Beach. Jo no conec el circuit, però en aquest final hi ha dues sessions i estan separades per un dia, cosa que ajuda un munt per aprendre-ho tot i treure’n el màxim partit. No estic gaire preocupat. De fet, estic molt content de com hem evolucionat el nostre cotxe de circuits urbans. El cotxe sé que anirà ràpid

¿Que Alonso digui que veu Palou campió l’intimida?

No m’afegeix pressió, sinó confiança. És bonic que la gent parli bé d’un, però si el que ho fa és algú com Fernando Alonso, és molt més valuós. Intentarem no defraudar-lo i fer que es compleixi el seu pronòstic.

¿A què atribueix el seu salt qualitatiu aquest any?

El cotxe, l’equip, l’experiència...és un conjunt de tot això. Sense Chip Ganassi no seríem on som, però l’any passat era ‘rookie’ i no coneixia els circuits, ara vaig amb més confiança i sé com funciona aquesta competició.

A mi no me gusta meter presión, pero por un momento imaginad lo bien que estaría que @MovistarPlus diera la última carrera de INDYCAR en #VAMOS 😏 pic.twitter.com/g6j2O5k9XH

— Alex Palou Montalbo (@AlexPalou) 21 de septiembre de 2021

¿Què va passar pel seu cap quan va decidir travessar l’oceà per intentar triomfar als Estats Units?

L’IndyCar és un dels campionats més grans que existeixen després de la F-1, somiava amb això des de petit. Correm 16 grans premis, en tres tipus de circuits: convencionals, urbans i ovals. Aquests últims em donaven més respecte. Vaig haver de pensar-m’ho dues vegades. Però quan va sorgir la possibilitat la vaig aprofitar.

Però per a un pilot europeu és més habitual somiar amb la F-1…

Si creixes a Europa persegueixes la F-1, però jo des de petit, en el kàrting, ja era conscient que només 20 o 22 pilots arriben i que per ser allà necessites alguna cosa més que ser ràpid, fan falta patrocinadors i pressupostos molt grans. El meu objectiu era ser pilot i poder dedicar-me a això. I el campionat més gran i més factible per a mi era la Indy. Vaig fer GP-3 i alguna carrera de F-2, però la meva ment ja estava enfocada cap a una carrera esportiva als EUA. Aquí és més fàcil fer-ho bé i que un equip gran com Chip Ganassi confiï en tu, com ha ocorregut.

¿Si sorgís l’oportunitat, acceptaria córrer en F-1 més endavant?

Crec que no. Com a pilot el que m’agrada és competir per guanyar. En F-1 mai tindré l’oportunitat de ser en un equip que lluiti per les victòries, només n’hi ha dos, així que prefereixo seguir en la Indy, lluitant per guanyar carreres i títols... Prefereixo ser aquí 10 o 15 anys lluitant per guanyar que estar dos anys patint a la F-1.

Oriol Servià va ser el pioner. ¿Ha sigut un referent per a vostè?

Sí. Ell va ser el primer pilot català en fer una gran carrera esportiva als Estats Units, amb una trajectòria increïble . Quan tenia 15 anys li vaig escriure perquè m’orientés, li vaig preguntar com podia seguir els seus passos. Sempre m’ha ajudat, estem en contacte en cada carrera.

¿Qui ha sigut la persona clau en la seva carrera?

Sens dubte, el meu pare. M’ha ajudat molta gent, espònsors, mànagers, caps d’equip, la família, però el meu pare és una inspiració. Ha estat en els moments en què més l’he necessitat.

Sobre córrer en ovals. ¿És més perillosa la IndyCar que la F-1?

És difícil de dir. Aquí els cotxes van a 380 per hora i els murs estan molt a prop. Els cotxes i els circuits són cada vegada més segurs, però el risc existeix. Nosaltres vam tenir un accident molt fort en les classificatòries de les 500 Milles i en vam sortim il·lesos.

¿Què opina dels accidents de Hamilton i Verstappen a Silverstone i Monza?

La gent no s’adona de la velocitat a la qual anem fins que passa una cosa així. Aquestes coses ocorren quan dos pilots lluiten al límit per un campionat, hi ha un cos a cos i cap vol cedir. Per a mi són situacions de carrera, no s’hauria de sancionar. És el que volem, lluita, de vegades no surt bé. Aquests dos donaran guerra durant tota la temporada. És bo per a la F-1.

¿Què és el que més troba a faltar del seu país?

A part d’a la família, sobretot el menjar. Però en general disfruto de l’experiència de viure als EUA, és tot nou per a mi i m’està agradant. M’inflaré a pa amb tomàquet quan torni.

¿Què li falta per polir com a pilot?

Sempre es pot millorar, estic aprenent un munt. Soc més constant, però potser em falta guanyar velocitat per treure temps per volta. Encara no he aconseguit una ‘pole’. Estem creixent pas a pas.

¿Qui és pilot amb més talent que ha vist?

Hi ha dues persones que m’han impressionat en la pista. Un és el meu actual company Scott Dixon, que ha guanyat sis vegades la IndyCar i també unes 500 Milles. Fa 20 anys que competeix i és un autèntic crac. L’altre és Max Verstappen. Va ser el meu company d’equip en els temps del kàrting i ja es veia que tenia una cosa especial, molt talent, cap a coses increïbles, de superclasse. No competíem en la mateixa categoria, però mai donava res per perdut, era molt ambiciós. Fora de la pista era molt bona persona.

¿Després de tres intents, creu que Alonso pot guanyar algun dia les 500 Milles?

Si s’ho proposa de nou, estic al cent per cent segur que pot aconseguir-ho. Ja va estar molt a prop. El que no sé és si tornarà. Esperem que no decideixi tornar un any que estiguem els dos i hàgim de lluitar.

Notícies relacionades

«M’encanta l’Indy perquè els cotxes es deixen maltractar»

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Si hagués de ‘vendre’ la IndyCar al públic espanyol, ¿què en destacaria?

És un campionat molt igualat, els cotxes són els mateixos per a tothom, la igualtat és increïble. Un dia fas la ‘pole’ i l’altre pots acabar el 15è. Les carreres són molt emocionants. Encara tenim ‘pit stop’ amb proveïment de combustible i hi ha més acció en pista. I les 500 Milles són impressionants, són com la ‘Champions’ del motor... Cal viure-ho i disfrutar-ho en persona si es pot.