Cita a Barcelona

Gemma Triay i Alejandra Salazar, reines del pàdel

  • El Palau Sant Jordi es prepara per viure la seva setmana gran del pàdel, que conclourà diumenge amb les finals del circuit masculí i femení del World Padel Tour. Per Barcelona passaran una vegada més els astres d’un esport en auge, començant per Gemma Triay, número u del rànquing, i la seva companya Alejandra Salazar.

Gemma Triay i Alejandra Salazar, reines del pàdel

WPT

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Ha arribat la gran setmana, la cita que esperen tots els amants del pàdel, el segon esport amb més practicants (quatre milions de persones) a Espanya, només per darrere del futbol. Les rondes prèvies ja han començat al BPI de Barberà, que cedirà el testimoni al Palau Sant Jordi. Allà es reuniran les millors pales del planeta, començant per Gemma Triay, l’actual número u del món, i Alejandra Salazar, campiones el cap de setmana passat a Itàlia. 

Després de viure vuit anys a Barcelona, per a la Gemma (Maó, 29 anys) sempre és especial jugar al Sant Jordi, on es va coronar l’octubre passat en el Màster amb Lucía Sainz. «Em vaig mudar a Madrid, però m’encanta Barcelona. Tinc molts amics allà i sempre és especial competir en el Sant Jordi», explica la talentosa menorquina en una xerrada amb EL PERIÓDICO.

Triay encapçala la llista mundial amb 13.080 punts. «No sento cap pressió per ser la número u. M’és igual. L’important és acabar bé la temporada», assegura després de conquerir els títols de Sardenya, Màlaga (agost), Valladolid (juny) i Alacant (abril). 

El rècord del 2019

L’última victòria a Itàlia contra Ariana Sánchez i Paula Josemaría, que també sumen quatre títols, va suposar una pujada anímica en un any molt equilibrat en el circuit femení. «Venim amb molt bones sensacions. El Sant Jordi és com la meva segona casa. Les dues pistes són precioses. És el millor escenari per mantenir la ratxa».

Al seu costat, Alejandra Salazar (Madrid, 35 anys) hi coincideix. Ella, a més, va viure en gran el cap de setmana del 21 i 22 de desembre del 2019, quan es va batre el rècord d’assistència en un partit de pàdel amb gairebé 10.000 persones al Sant Jordi.

Ale va conquerir el títol al costat de la seva companya de llavors, Ari Sánchez, en una èpica final contra les Martes, Marrero i Ortega (7-5, 3-6 i 7-6). «Va ser una passada, mai oblidaré aquell dia. Per a mi Barcelona també és com una segona casa. Soc membre de l’equip del Polo i m’encanta jugar aquí», rememora la madrilenya. 

El factor psicològic

Salazar compta amb un imant especial per aferrar-se a dalt de tot del rànquing. A més de brillar amb la Gemma, va arribar al número u amb les seves anteriors parelles (Ari Sánchez, Marta Marrero i Iciar Montes). «M’agrada el repte d’adaptar-me a noves companyes. Soc una persona fàcil que disfruta de tot», afirma l’estrella.

En aquest sentit, adquireix especial rellevància el factor psicològic. La convivència no sempre és fàcil. Hi ha alts i baixos i és important superar-los. «Som humans, tenim les nostres vides. De vegades et sents més vulnerable. A aquest nivell, tots i totes som bons, però molts partits es decideixen pel cap, per la ment, per la comunicació. Per això tenim una psicòloga per entendre’ns i ajudar-nos millor. És un punt extra», remarca Alejandra. El seu entrenament es complementa amb tres hores diàries de físic i tècnica, sessions de fisioteràpia, vídeo i una cuidadíssima nutrició. 

Al fer la vista enrere, totes dues recorden els seus diferents inicis. A la Gemma se li va encendre el llum del pàdel als 20 anys, quan estava d’Erasmus a França. Feia dos anys que no jugava a tennis, va demanar una pala per Wallapop i li va arribar a Menorca per Nadal. Allà va començar la seva història. La d’Ale es va iniciar als 8 anyets. «La meva mare jugava a la Casa de Campo de Madrid amb les seves amigues. Jo era molt curiosa. Recordo que deia: ‘Vull jugar mama, no vull veure’t’. Vaig ser de les primeres, quan vaig començar hi havia tornejos amb només tres o quatre parelles».

La desigualtat amb els homes

Notícies relacionades

Ara, el pàdel triomfa cada vegada a més països i és l’esport de moda a Espanya. Les nenes s’hi fixen. En els seus cops, en els seus moviments, en les seves celebracions. «Els diria que juguin soltes, que disfrutin, que no sentin pressió ni ansietat», apunta Alejandra. «El primer dia que jugues ja t’ho passes bé i evoluciones ràpidament. És increïble la quantitat de dones que no feien esport i ara s’ho passen en gran amb el pàdel», afegeix la Gemma. 

Totes dues triomfen en el circuit femení, però lamenten la desigualtat amb els homes. «Queda molt camí per recórrer, per què ens enganyarem. Estem molt lluny d’ells. Haurien d’igualar-se els premis», conclouen.