Un italià, Lamont Jacobs, es corona com a successor de Bolt als 100 metres a Tòquio

Quaranta-un anys després del títol olímpic de 200 metres de Pietro Mennea a Moscou-80, un altre velocista italià, Lamont Jacobs, s’ha proclamat campió olímpic, ara en 100 metres, amb una marca de 9.80 que el converteix en successor del llegendari Usain Bolt.

El nord-americà Fred Kerlei (9.84) i el canadenc Andre de Grasse (9.89) van completar el podi per davant del sud-africà Akani Simbine (9.93), el nord-americà Ronnie Baker (9.95), el xinès Su Bingtian (9.98) i el nigerià Enoch Adegoke, que no va acabar.

La gran incògnita de l’atletisme en els Jocs de Tòquio va quedar revelada en 9.80 segons i una direcció totalment inesperada. Jacobs, de pare nord-americà i mare italiana, és l’hereu de Bolt, l’esprinter ja llegendari que havia guanyat els tres títols olímpics anteriors, sempre fent doblet amb el de 200.

La temible calor humida de Tòquio durant aquests dies, que es va apiadar dels atletes les dues primeres jornades, va irrompre amb força diumenge per amargar la vida dins l’estadi, sota l’efecte hivernacle de 36 graus i un 64% d’humitat.

Bromell, fora

Les semifinals ja van portar unes quantes sorpreses, com si el rànquing hagués embogit en absència del patró de la dècada anterior. Trayvon Bromell, el més ràpid de l’any (9.77), es va quedar fora de la final per una mil·lèsima, l’avantatge amb què el nigerià Enoch Hugues va entrar per davant seu en la segona sèrie, dominada pel britànic Zharnel Hugues amb 9.98.

Els dos van ser acreditats amb 10.00, però els jutges, després d’examinar durant diversos minuts la foto d’arribada, van resoldre que l’africà havia creuat la ratlla una mil·lèsima abans que el nord-americà (995 per 996).

La marca de Lamont Jacobs en les semifinals, en què va batre per dues centèsimes, amb 9.84, el rècord d’Europa del portuguès Francis Obikwelu (2004), va ser un primer avís per a navegants. La prova s’havia quedat sense amo i la victòria estava gairebé a l’abast de qualsevol dels finalistes.

Notícies relacionades

El Barça té un problema amb els ultres: escàndol a Bèlgica per l’incendi d’un bus

La ‘línia de Flick’ s’esquerda, però ell no canviarà de filosofia

Jacobs va tornar la primacia olímpica a Europa 21 anys després de la victòria del trampós grec Konstantinos Kenteris a Sydney 2000 i emula l’or d’un altre italià, Pietro Mennea, en els 200 de Moscou-80.

Les grades que fa 31 anys, en la tercera edició dels Mundials, van rugir amb la final de longitud que va portar el millor salt de la història, els 8,95 metres de Mike Powell, van posar aquest diumenge, buides per la pandèmia, un estrany teló de fons a la gesta de Jacobs.