Reyes-La Cruz: la baralla de boxa que divideix Cuba

Molt més que un combat. El duel de quarts de final dels pesos pesants que aquest matí (12.54 hores) enfrontarà en els Jocs Olímpics de Tòquio el corunyès Enmanuel Reyes contra el cubà Julio la Cruz, és gairebé una qüestió d’estat a l’illa caribenya. Allà, la boxa és l’esport rei, una religió.

Els nens no sospiren per una pilota de futbol, sinó per uns guants per pujar al ring. Per això el duel entre els dos púgils nascuts al mateix país, en altre temps companys i ara rivals, ha aixecat una enorme expectació, sobretot després de l’exhibició del ‘Profeta de Monte Alto’, amb el KO contra Levit, en l’anterior ronda —el combat més vist en audiència de tots els Jocs Olímpics— i perquè el que guanyi tindrà accés garantit a les medalles. Però també va més enllà de l’àmbit esportiu. Des de Cuba intenten caldejar la baralla acusant Reyes de traïdor i dissident. En canvi, la colònia d’exiliats que viuen a Miami s’han posat del seu costat perquè veu en ell un exemple més del profund canvi que necessita un règim que no deixa cap altra alternativa que la fugida a molts dels seus ciutadans.

Notícies relacionades

Un Pogacar imperial destrueix el Giro en la contrarellotge

El Barça de Grimau també es desploma en la Lliga Endesa

Des del bàndol corunyès prefereixen que el combat es quedi en el que és, un espectacle esportiu. Però l’entorn de Reyes sí que reconeix que, per motius obvis, serà un combat especial. Enmanuel, nacionalitzat espanyol, vol demostrar que era mereixedor de l’oportunitat que a Cuba no tenia, precisament perquè totes anaven per al que avui serà el seu oponent, un Julio la Cruz que és una llegenda de la boxa, amb quatre títols mundials i l’or olímpic a Rio 2016. «Més que demostrar com de bon boxejador és», matisa Chano Planas, un dels seus entrenadors junt amb els tècnics de la selecció espanyola, «el que vol és demostrar que el sistema cubà no funciona». «Allà, l’únic a qui escollien sempre era La Cruz, sense donar oportunitats a la resta. L’Enmanuel, en un torneig internacional que va disputar, va guanyar els tres combats, però després mai més el deixaven anar a cap lloc, només a La Cruz», explica. I precisament per això no entén per què a Cuba li diuen traïdor: «Ell no va marxar, com han fet d’altres, aprofitant una concentració en un altre país. Ell se’n va anar, via Rússia perquè era dels pocs llocs on podia viatjar sense el visat, buscant l’oportunitat que no li donaven allà per complir el seu somni. M’agradaria que el combat es quedés en el terreny esportiu. Però també que la victòria d’Enmanuel sigui un argument més per a l’obertura del règim cubà», afegeix Planas.

Molts al·licients que ja per si mateixa té una ronda com la de quarts de final, avantsala de les medalles —en boxa hi ha dos bronzes, així que tots els semifinalistes pugen al podi—. Planas, malgrat l’enorme palmarès del cubà, dona la condició de favorit al seu pupil. I una és la clau. «Els títols de La Cruz són en semipesants. Reyes és un pesant natural i Julio, un semipesant engreixat, i no és el mateix. Vaig veure el combat del cubà en primera ronda i no se’l veia còmode, més lent, amb menys reflexos», avisa. El punt feble del corunyès serà el tall a l’ull que va patir en l’anterior combat. «Li he dit que es mantingui lluny, perquè és molt possible que el cubà intenti llançar-li punys a la cara per tornar a obrir-li la bretxa, cosa que nosaltres anomenem embrutar el combat», analitza. «Però, sincerament, veig molt tranquil Enmanuel, molt fort físicament i mentalment. Anem a buscar les medalles, però tampoc ens conformarem amb això. Volem l’or», conclou