Desastre blanc-i-blau

El descens a l’infern de l’Espanyol femení

  • El club periquito, un dels fundadors de la Lliga, baixa a Segona per primera vegada en els seus 50 anys d’història després de nou jornades sense guanyar en una nefasta temporada

  • «Tornarem a Primera sí o sí, tenim l’exemple del primer equip masculí», assegura la coordinadora Raquel Cabezón. 

El descens a l’infern de l’Espanyol femení

LALIGA

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

L’alegria no ha sigut completa a l’Espanyol. L’anhelat ascens del primer equip masculí, campió de Segona, ha vingut acompanyat d’una patacada històrica en el femení. El club periquito, un dels fundadors de la Lliga, va consumar aquest cap de setmana el seu primer descens en 50 anys. La Covid va evitar la catàstrofe el curs passat, quan tot apuntava al desastre. En aquest no hi ha hagut perdó. L’última derrota davant l’Atlètic (4-1) combinada amb altres desgràcies va certificar la caiguda a l’infern de les blanc-i-blaves. 

El descens suposa un revés en un equip que va arribar a ser campió de la Superlliga femenina el 2006 i que compta amb sis copes de la Reina en el seu palmarès. Les restriccions pressupostàries han anat reduint el potencial d’una plantilla que va consumar la catàstrofe a dues jornades del final de Lliga. Les periquites feia nou partits que no guanyaven i només tres punts sumats dels últims 30.

Fiasco consumat

El bloc de Rubén Casado ha firmat la seva segona temporada consecutiva per oblidar. Com diu el tòpic, quan algú juga amb foc s’acaba cremant. La pandèmia va suposar un miraculós salvavides en el campionat anterior, però l’Espanyol no va acabar d’aprendre la lliçó i va segellar el fiasco en aquesta Lliga. Només queda demanar disculpes, aixecar-se i començar a preparar el retorn. 

Tot i que el Barça acapara ara tots els focus de l’èxit, l’Espanyol compta amb una tradició més antiga en la màxima categoria del futbol femení a Espanya, un rang que no havia perdut fins aquest cap de setmana. Les periquites deixen el Llevant com a únic club que mai ha patit un descens.

«Les primera pedres»

«Estem molt dolgudes. Per l’afició i pels que van posar les primeres pedres perquè l’Espanyol fos pioner en el futbol femení», va remarcar el club en un comunicat després de confirmar-se la tragèdia. «En l’Espanyol la paraula rendir-se no existeix. Avui comencem el camí de tornada», va afegir la nota blanc-i-blava. 

Hores després va arribar el torn de Raquel Cabezón, la coordinadora del futbol femení blanc-i-blau, que no va confirmar si seguirà en el càrrec. «Vull demanar disculpes als aficionats perquè són els que més pateixen. Tornarem a Primera sí o sí. És on mereix estar aquest club per història», va reflexionar la dirigent, que té una referència clara molt a prop.

«Demano perdó als que estimen aquest club. No sé com ni quan, però sé que el club tornarà a Primera perquè va en el nostre ADN el caure i l’aixecar-se. Ho sento, no m’ho perdonaré en tota la vida»

Anaïr Lomba / davantera de l’Espanyol

«Cal seguir l’exemple del primer equip masculí. Hem d’aprendre dels errors, assumir-los i treballar perquè no tornin a passar i créixer sense parar», va afegir Cabezón, que va defensar una millora respecte a l’any passat. «Veníem d’una temporada sense guanyar ni un partit. En aquest curs hem competit, però no ha sigut suficient». 

Visió de futur

Notícies relacionades

La greu lesió de la davantera Nadezhda Karpova i les limitacions per reforçar la plantilla han acabat condemnant l’Espanyol. «Els recursos són els que són i hem d’aprofitar-los al màxim. Per a l’any que ve es vol formar una base amb el planter, però han d’arribar també jugadores de fora. Venir a l’Espanyol ha de ser atractiu. Tenim un projecte amb visió de futur. No venc fum», apunto Cabezón. 

Entre les jugadores, la gallega Anaïr Lomba va expressar el seu dolor pel descens en una carta publicada a les xarxes socials. «Demano perdó als que estimen aquest club. Li hem fallat a l’escut. No sé com ni quan, però sé que el club tornarà a Primera perquè va en el nostre ADN el fet de caure i el d’aixecar-se. Ho sento, no m’ho perdonaré en tota la vida», va escriure la davantera. 

Temes:

Espanyol