Maradona va morir «abandonat a la seva sort» pels metges

El llegendari futbolista argentí Diego Maradona va ser «abandonat a la seva sort» per l’equip de salut que el va atendre els dies previs a la seva mort, el 25 de novembre del 2020, amb un tractament «inadequat, deficient i temerari», segons un informe elaborat a instàncies de la fiscalia i que ha sigut publicat per diversos mitjans argentins.

En un document de 70 pàgines, la junta mèdica que investiga a petició de la justícia les causes de la defunció, determina que Maradona «va començar a morir, almenys, 12 hores abans» del moment en què va ser trobat sense vida al seu llit i va patir un «període agònic prolongat». El ‘10’ argentí va morir el 25 de novembre passat, als 60 anys, sol al llit d’una casa llogada en un barri privat al nord de Buenos Aires, on es recuperava després d’una operació per un hematoma al cap, i on suposadament era amb internament domiciliari.

L’informe de la junta mèdica conclou que el capità de la selecció argentina campiona a Mèxic-86 «hagués tingut més possibilitats de sobreviure» d’haver comptat amb un internament adequat i en un centre assistencial polivalent. «Considerant el quadro clínic, clinicopsiquiàtric i el mal estat general, hauria d’haver continuat la rehabilitació i el tractament interdisciplinari en una institució adequada», va insistir la junta.

«L’equip mèdic que el tractava estava capacitat i, si bé hi havia la possibilitat del resultat fatal del pacient, es va mostrar absolutament indiferent a aquesta qüestió, no modificant la seva conducta i pla medicoassistencial traçat, mantenint les omissions perjudicials precedentment apuntades, abandonant ‘a la seva sort’ l’estat de salut del pacient», diu l’informe publicat pels mitjans.

Incapaç de decidir

«L’actuació de l’equip mèdic que atenia Maradona va ser inadequada, deficient i temerària. El senyor DAM (les inicials de Diego Armando Maradona), almenys des de l’internament al sanatori IPENSA, no es trobava en ple ús de les seves facultats mentals, ni en condicions de prendre decisions sobre la seva salut», afegeix el text. A més, assenyala que «van ser ignorats els signes de risc per la vida que presentava el pacient» i que Maradona «hauria d’haver sigut avaluat en profunditat del seu risc cardiovascular i possibles cardiopaties» perquè tenia una «història prèvia d’insuficiència cardíaca».

El campió del món amb l’Argentina a Mèxic 1986 va morir el 25 de novembre en un barri privat dels afores de Buenos Aires i l’autòpsia va determinar que va ser com a conseqüència d’un «edema agut de pulmó secundari a una insuficiència cardíaca crònica reaguditzada». També van descobrir al seu cor una «miocardiopatia dilatada». Alguns testimonis asseguren que patia addicció a l’alcohol i els psicòtrops. Després d’haver-se retirat va estar unes quantes vegades a punt de morir per malalties del cor i consum de drogues.

Maradona havia insistit a anar-se’n de la clínica Olivos, on va ser operat d’un hematoma al cap el 3 de novembre, i havia rebutjat que el portessin a un altre centre de salut, segons el seu metge de capçalera, Leopoldo Luque, un dels investigats. Poc abans, el 30 d’octubre, va assistir en mal estat de salut a la festa del seu 60è aniversari a l’estadi del Gimnasia La Plata, equip que dirigia. Aquell dia a l’estadi, a 60 km al sud de Buenos Aires, va ser l’última vegada que va aparèixer en públic qui havia sigut aclamat per milions d’aficionats de tot el món.

Cura d’infermeria deficient

Segons l’informe, la cura d’infermeria en les últimes setmanes «és plena de deficiències i irregularitats» i amb falta de control. «L’equip mèdic que el tractava estava capacitat i, si bé hi havia la possibilitat del resultat fatal del pacient, es va mostrar absolutament indiferent a aquesta qüestió, no modificant la seva conducta i pla medicoassistencial traçat, mantenint les omissions perjudicials precedentment apuntades, abandonant ‘a la seva sort’ l’estat de salut del pacient», acusen els pèrits a l’informe.

Notícies relacionades

Així van ser els últims dies de Maradona

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

En la causa judicial oberta per la mort del ‘10’ estan investigats, i per tant imputats, la psiquiatra Agustina Cosachov, el neurocirurgià i metge de capçalera Leopoldo Luque i el psicòleg Carlos Díaz, a més d’una infermera, un infermer, una metge coordinadora i un coordinador d’infermers. Les penes a l’Argentina per abandonament o homicidi culpós van de 5 a 15 anys de presó.

Sebastián Sanchi, que va ser portaveu de Maradona, va comentar a l’AFP que amb aquest informe «clarament la junta (mèdica) està dient que almenys per ells les coses no es van fer bé». Enmig de recriminacions i acusacions per l’atenció que li van donar a Maradona els últims dies de la seva vida, avança una altra causa paral·lela que dirimeix l’herència disputada entre els seus cinc fills, els seus germans i l’últim representant legal del ‘10’, Matías Morla.