adeu a un mite

Mor Maradona als 60 anys

La llegenda del futbol mundial va morir mentre dormia i per complicacions cardíaques i pulmonars. No van poder reanimar-lo

L'excapità de la selecció serà vetllat aquest dijous a la seu presidencial i s'hi esperen més d'un milió de persones

Mor Maradona als 60 anys

Onze

Es llegeix en minuts

Abel Gilbert

La notícia tan temuda ha arribat amb la força d’un terratrèmol: Diego Maradona ha mort poques setmanes després d’haver fet 60 anys. Ja es coneix l’hora: 11.50 h. Se’n va anar mentre dormia, segons el resultat de l’autòpsia preliminar. En aquelles hores finals de son, Maradona va tenir un quadro d’«insuficiència cardíaca aguda, congestiva i crònica, que va generar un edema agut de pulmó». Quan el cor va dir prou, les nou ambulàncies que van acudir a reanimar-lo no hi van poder fer res.  Ningú acostuma a pronunciar aquestes paraules (‘Diego’ i ‘mort’) sense tartamudejar. Un país va balbotejar i va plorar. A les 22 hores, milions d’argentins li van donar el seu últim aplaudiment. La ciutat de Buenos Aires va tronar com mai. 

«No m’ho puc creure. Estic desolat», va dir el president argentí, Alberto Fernández, i va decretar tres dies de dol nacional. «Nosaltres l’estimem. Mai li podrem pagar tanta alegria. La sort que vam tenir és la d’haver-lo vist, d’haver disfrutat del seu carinyo. La meva eterna gratitud per haver-me recolzat i acompanyar-me». El cos de Maradona va estar algunes hores en una casa de sepelis del barri de La Paternal, el bressol del seu primer equip, Argentinos Juniors, fins que va ser traslladat a la seu presidencial dijous ben d’hora. La vetlla començarà a les vuit del matí. Als seus voltants es van reunir nombroses persones dimecres a entrada de fosc. La idolatria va cobrar forma al llarg de la matinada més desoladora. Els cartells d’agraïment es van embotir a les reixes que envolten l’històric edifici. La família de l’astre i mite argentí contemporani per excel·lència han demanat una cerimònia breu.  Les filles, el seu fill menor, les exparelles i altres familiars tindran primer un moment d’intimitat. Després, es va informar, ho faran els companys de la selecció campiona del món el 1986. Just després s’obriran les portes de la seu de l’Executiu per a la població. A les 16 hores es tancarà la capella ardent.

 Alguns mitjans van augurar, no obstant, unes exèquies semblants a les d’Eva Perón,  el 1952. La mobilització tindrà lloc en un moment encara delicat de la pandèmia. El Govern ha resolt que els ministeris de Seguretat, Defensa i Salut s’encarregaran d’evitar desbordaments i un estricte control sanitari. «Estic organitzant-ho tot perquè no hi hagi aglomeració de gent i que les persones es mantinguin el menor temps possible al lloc tancat», va explicar el president Fernández [Seguiu l’última hora en directe i reaccions sobre la mort de Maradona]

La humil casa natal de l’excapità de la selecció, a Villa Fiorito, a la perifèria sud de Buenos Aires, es va convertir immediatament en lloc de peregrinació. «Commoció total», ha dit el diari ‘La Nación’. «Va passar l’inevitable», va assenyalar ‘Clarín’, i va afegir: «És una bofetada emocional i nacional. Un cop que retruny en totes les latituds». Maradona ha mort en hores del migdia a la seva casa de San Andrés a Nordelta, una zona del nord de Buenos Aires on s’aixequen luxoses urbanitzacions i que havia escollit per recuperar-se de la recent operació del dia 3 d’un coàgul al cervell.  «No n’hi haurà prou amb tot el temps del món per evocar tot el que va viure Maradona i tot el que ens va fer viure», va dir ‘Página 12’. 

«Etern». L’Associació del Futbol Argentí (AFA) ha reaccionat immediatament i amb perplexitat, com si volgués parlar per tothom: «Sempre et portarem al cor». César Luis Menotti, que el va fer debutar en el seleccionat celeste i blanc el 1977 contra Hongria, als 16 anys, no ha pogut ocultar el seu desconsol. «No m’ho puc creure, és increïble. Estic destruït».  A Carlos Bilardo, el seu entrenador a Mèxic 86 i qui té seriosos problemes de salut, no li han deixat veure la televisió perquè no s’assabentés de la defunció. El seu exapoderat i amic personal, Guillermo Coppola, participava en un programa televisiu quan ha arribat la notícia. Ha plorat sense parar. «Molt estirar la corda».

Oscar Ruggeri, amic de la vida i company de l’equip que es va consagrar a Mèxic, s’ha desfet en llàgrimes quan li han comunicat el que ha passat. «Un crac en tots els sentits. Si hi ha al món una persona que portava la cinta com corresponia era ell. Ho dic perquè jo vaig ser capità també. Els capitans tenim aquest pensament, que els capitans són diferents. A sobre era el millor de tots. Que feliç ens va fer».  Pelé va expressar un desig: jugar amb ell al cel. La commoció va arribar més enllà de l’univers esportiu. «Molta tristesa... Molta. Se’n va un gran», va dir la vicepresidenta i expresidenta, Cristina Fernández de Kirchner. Mauricio Macri, el seu enemic polític, per qui Maradona tenia especial aversió, també es va pronunciar: «Un dia molt trist per a tots els futbolers del món, especialment els argentins». Les Àvies de Plaça de Maig van recordar el «Diego solidari, que va saber dir veritats sense importar-li les conseqüències». Diversos líders mundials van sentir la necessitat d’acomiadar-lo públicament, des de l’espanyol Pedro Sánchez i el francès Emmanuel Macron al papa Francesc, a través del seu portaveu.

Final anunciat

Una sensació atziaga flotava en l’aire des del 30 d’octubre, el dia que va fer 60 anys. Es va dir que podia haver contret coronavirus. No obstant, el seu entorn el va arrossegar al festeig que es va realitzar a l’estadi de Gimnàstica i Esgrima, el seu últim club com a entrenador. La sorpresa dels que van seguir aquestes instàncies va ser majúscula: se’l va veure molt més deteriorat que abans. Ni tan sols li van acostar un micròfon: no podia parlar. Va haver de ser assistit per caminar. Els honors que va rebre van ser breus. Aviat, els organitzadors de l’esdeveniment es van adonar que Diego no estava en condicions de mantenir-se dempeus i el van portar de tornada a casa seva. El 2 de novembre es van desencadenar els incidents que han portat a la seva defunció. 

El primer va ser el cop al cap. Després el van internar amb un quadro de depressió i deshidratació a la ciutat de La Plata. Però immediatament es va advertir que la caiguda havia sigut més severa del que s’havia estimat. Al seu crani s’hi allotjava un coàgul que podia danyar el cervell.  Va arribar llavors l’operació. El seu metge personal, Leopoldo Luque, va intentar aclarir els fantasmes i temors postoperatoris.  «El Diego està increïble. Cal continuar treballant. Hi ha un equip molt gran de metges, jo estic al seu costat», vuit dies després de donar-li l’alta hospitalària.

Però Diego no podia estar «increïble», entre altres raons perquè havia eludit la mort en diverses oportunitats. Sempre es va dir, després d’un trastorn que semblava definitiu, que un miracle l’havia salvat. Aquesta vegada, aquest 25 de novembre, s’han esgotat els prodigis que mantenien encara el seu alè. Segons el diari ‘Clarín’, Maradona va marxar amb «dues penes molt grans»: no haver pogut reunir en el seu últim aniversari tots els seus fills: Dalma Nerea, Giannina Dinorah, Jana, Diego Fernando i Diego Jr. (el seu primogènit italià, que no podia venir, ja que estava internat amb coronavirus a Nàpols), i també el seu net Benjamín Agüero Maradona, el fill que Giannina havia tingut amb Sergio ‘Kun’ Agüero.

No va estar ben cuidat

Et pot interesar

Alfredo Cahe, l’històric metge de capçalera de Maradona, va criticar les últimes decisions que es van prendre entorn de la salut del seu expacient. «No se’l va cuidar com corresponia».  Al seu criteri, Diego s’hauria d’haver quedat a la clínica i amb un metge permanent a la seva habitació. «La revisió cardiovascular no li van fer totalment. No vaig saber per què la urgència d’operar-lo. Tinc molts dubtes. No era necessari intervenir-lo immediatament».

L’astre ha mort acompanyat dels pròxims al seu apoderat, Matías Morla, i una criada que deia estimar com la seva mare.  «En un any anormal per a la humanitat, amb el coronavirus a tot arreu, aquest dia serà per a l’eternitat, el de la mort de Diego Armando Maradona. El del millor jugador de la història del futbol. El del millor gol de Mundials, el 1986 a Anglaterra. El d’aquella esquerrana sense parió. El d’aquella cintureta fent cabrioles i entrant en calor amb la samarreta del Nàpols amb pur xou». El diari esportiu ‘Olé’ ha evitat en la seva necrològica parlar de Maradona en passat. Encara el verb «va ser», o «ha sigut», voreja l’inversemblant.

Temes:

Maradona