Un salconduit diplomàtic per a l’Espanya-Kosovo

El primer enfrontament de la història de la selecció espanyola de futbol contra Kosovo, al mig de la fase de classificació per al Mundial-2022, ha provocat un conat de conflicte diplomàtic per al Govern, apaivagat per concessions com trepitjar terra espanyol i l’exhibició de símbols d’un país no reconegut a Espanya, tot i que sense concedir cap tipus de legalitat al seu procés independentista de Sèrbia.

Després que la Federació Espanyola utilitzés la terminologia «territori de Kosovo» per anunciar el partit, la furibunda defensa dels seus drets de les autoritats kosovars, que van arribar a amenaçar de no acudir al partit si no es respectaven els seus símbols, ha obligat la RFEF a assegurar que en el partit es respectarà la normativa FIFA i UEFA, segons va confirmar la ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, que implica que aquest dimecres a La Cartuja onejarà la bandera i sonarà l’himne de Kosovo.

Tot i així, la megafonia, la cartelleria o els grafismes televisius en cap cas es referiran al nom oficial de República de Kosovo, només se li dirà territori de Kosovo, Federació de Futbol de Kosovo o Kosovo a seques, segons directrius del Govern espanyol. «Estàvem disposats a no anar a Espanya a causa del rerefons polític d’aquesta decisió», havia dit després de la polèmica inicial el secretari general de la Federació Kosovar de Futbol, Eroll Salihu, a l’agència AFP.

La independència de Kosovo és l’última escletxa que encara cueja de la dramàtica guerra dels Balcans i la desintegració de Iugoslàvia, i la seva selecció arriba a jugar a Espanya amb una generació que va emergir entre guerra i exili: dels tres capitans de la selecció kosovar, dos han nascut a Suïssa i el porter Samir Ujkani es va criar a Bèlgica després de fugir de la guerra en la seva infantesa. 

Reconeixement futbolístic

Enmig de la seva política de màxima expansió del futbol pel món, la FIFA atorga la possibilitat de presentar-se a competicions internacionals a territoris, des de Gibraltar (que no es pot enfrontar a Espanya per les restriccions de la FIFA) o les illes Fèroe fins a les illes neerlandeses del Carib, per exemple, que no tenen ni busquen categoria de país independent. 

El cas de Kosovo és diferent. Tant la UEFA com la FIFA el reconeixen com a membre de ple dret des del 2016, després de la seva independència unilateral de Sèrbia el 2008 i, per ells, el reconeixement del futbol internacional és un pas més cap a la normalització de la seva independència. A problemàtiques similars a la kosovar s’enfronten Taiwan o Palestina, reconeguts parcialment pel concert internacional, o Israel, que juga a la UEFA davant el buit de reconeixement que pateix entre els països àrabs, inclòs Qatar, l’amfitrió del pròxim Mundial. 

A la Unió Europea, a més d’Espanya, només Romania, Eslovàquia, Xipre i Grècia (també al mateix grup de classificació per al Mundial, en el qual només Suècia considera independent el país balcànic) no reconeixen Kosovo per la seva proximitat a Belgrad i les decisions de Sèrbia. No és el cas del Govern espanyol, reticent a donar validesa legal a qualsevol moviment independentista intern comparable, tot i que sigui de forma laxa, als casos peninsulars de Catalunya o el País Basc. 

Precedents

Notícies relacionades

El CSD té via lliure per suspendre Rocha i la seva gestora

Luis Enrique: "Xavi és un entrenador top"

Entre els problemes que ha patit Kosovo per aquesta circumstància, el campió de la lliga kosovar del 2018, el Drita, va haver de viatjar via Suïssa i el Regne Unit per poder arribar a la fase prèvia de la Champions, que es va jugar al Victoria Stadium de Gibraltar, ja que Espanya no accepta el passaport de Kosovo i cap kosovar pot trepitjar terra espanyol. Per al partit a Sevilla s’ha dispensat un permís especial a la selecció balcànica, tot i que amb moltes restriccions als visats especials concedits per a l’ocasió, sense presència d’alts càrrecs del Govern kosovar. 

A més, al Mundial de karate a Madrid del 2018, els esportistes kosovars hi van haver de participar sota bandera de la Federació Internacional de Karate i, més a prop en el temps, el 2019, Espanya va renunciar a organitzar la ronda elit de l’Europeu sub-17 perquè un dels participants era Kosovo.