El futbol després de la pandèmia: menys diners i potser menys afició

Andrea Agnelli, el loquaç president de la Juventus i alhora president de l’ECA (l’associació que representa els clubs europeus), aquesta setmana va transmetre una advertència amb to alarmant sobre el destí del futbol. Agnelli va alertar del risc de desafecció en un món de l’entreteniment segmentat. «El futbol està en un dilema, hem canviar i oferir a l’afició la millor competició possible o correm el risc de perdre-la. El més probable és que hi hagi massa partits que no són competitius, tant a nivell nacional com internacional, i això no capta l’interès de l’afició. No podem donar l’afició per suposada», va dir. Agnelli va fer aquesta al·locució en l’assemblea de l’ECA. Ho va fer en el marc d’una proposta per reformular les competicions europees, la Champions League abans que res, que no és un secret precisament que es dirigeix cap a una reestructuració profunda, pel que sembla al final amb acord amb la UEFA. En qualsevol cas, el que va dir l’italià és que convé prioritzar la recuperació o conquesta del públic jove. El negoci multimilionari se la juga en això. «Gairebé dos terços dels joves segueixen el futbol per un temor a perdre’s o simplement perquè els agraden els grans esdeveniments. El 40% dels seguidors de 16 a 24 anys, la famosa Gen Z, no té cap interès en el futbol».

La pandèmia ha afectat la passió futbolera, possiblement l’esport en general. Ningú ha pogut representar durant un any l’ancestral cerimònia de desplaçar-se a les grades d’un estadi o un pavelló, un hàbit individual o familiar perdut i que falta veure com es recupera. L’experiència televisiva, malgrat els notables esforços de realització, resulta incompleta. I s’ha d’afegir que l’‘entertainment’ global s’ha diversificat com mai, estenent la percepció que els confinaments han accentuat l’atomització del temps lliure. Ara existeixen les nombroses plataformes televisives, els e-sports, les PlayStation i tota la cascada infinita i absorbent de les xarxes socials com YouTube, Instagram o Twitch, en particular en la franja d’edat que assenyalava Agnelli.

Subscripció per a 15 minuts

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

La consciència d’aquesta situació fins i tot va portar que durant l’assemblea de l’ECA es plantegés com a opció de futur crear paquets de subscripció televisiva per als últims 15 minuts dels partits. «El marge d’atenció dels nens d’avui i els clients de demà és completament diferent al que jo tenia a la seva edat», va afirmar el mateix Agnelli, de 45 anys.

El futbol s’ha d’adaptar i canviar, i de fet ja ho ha fet al llarg d’aquest període de pandèmia. Les cinc substitucions per equip semblen haver arribat per quedar-se. És de confiar que aviat desapareguin les grades buides i retorni la pressió del públic, que ha reduït la importància del factor de jugar a casa. Que l’hi preguntin, si no, al Liverpool. Sense el foc habitual d’Anfield, l’equip de Jürgen Klopp ha encaixat sis derrotes consecutives al seu estadi. Una estadística que té atònit el club de Merseyside. Pressupostos a la baixa

En els pròxims anys el futbol postpandèmia comportarà uns pressupostos rebaixats, un fet molt substancial en els clubs que més ingressaven, tipus Barça. En cas d’estimar un pressupost de gairebé 1.100 milions, per part de l’última directiva es va passar a una previsió de 828. Joan Laporta, el president electe, va parlar en campanya que, en realitat, els ingressos serien encara menors, de 650 milions. Gairebé tots els clubs europeus xipollegen entre pèrdues (de 113 milions, la Juventus; de 204 el PSG) i tot aquest nou escenari comptable d’entrada comportarà una reducció radical dels traspassos multimilionaris que tant han abundat en els últims temps. Adeu als fitxatges dels 100 milions. Hola a la rebaixa de les fitxes a mesura que els contractes dels futbolistes es vagin consumint. Aquí és necessari fer constar l’excèntrica proposta d’Agnelli en l’última assemblea i que va provocar arqueig de celles: impedir els fitxatges entre els grans clubs, que es vegin obligats a pescar en clubs menors. Que Mbappé no pugui anar del PSG al Madrid; que Haaland no pugui fitxar pel City o l’Arsenal. No té, certament, aparences de prosperar. ¿Generació perduda?

Reprenent el fil, segons els experts consultats, l’escenari actual provocarà l’entrada en el futbol de nous agents financers per rearmar els comptes corrents debilitats. Més patrocinis en forma de cognoms per als estadis, l’aparició de fons d’inversió i sobretot l’explotació de les oportunitats comercials que ofereix l’espai digital. En aquest sentit, Laporta va divulgar en campanya que una fórmula que utilitzaria per tapar la sagnia del deute consistiria en l’emissió de bons, cosa que no deixa de ser una petició de crèdit, no als bancs tradicionals, amb els quals l’entitat blaugrana ja deu massa, sinó amb fons d’inversió, per exemple, als quals es traspassaria part d’aquest deute. Més enllà de la qüestió de les xifres, existeix un element especulatiu sobre els efectes de l’aturada de les competicions en categories inferiors. ¿Com afectarà els nois no haver pogut entrenar ni competir durant tants mesos? ¿Es pot parlar de generació perduda? Si una lesió que provoca una llarga inactivitat trunca carreres, ¿pot passar el mateix ara? Encara no hi ha resposta certa. Es veurà en uns anys.