Un clàssic de molt Barça i poc Madrid

Hi ha partits que duren tota una vida i d’altres que als 45 minuts, abans d’entrar totes al vestidor, ja queda vist per a sentència. És llavors quan la segona part convida a controlar sobre la gespa, perquè no és necessari trepitjar l’accelerador a fons, i fins i tot que la grada, en aquest cas més virtual que real per la maleïda pandèmia, es relaxi pensant que s’està veient un clàssic femení de molt Barça i poc Madrid.

Tanta és la diferència entre unes i altres, que el Madrid, per ara, només es pot permetre el viatge a Barcelona pensant en fer tot el possible per no sortir de l’estadi Johan Cruyff amb una golejada d’escàndol. I en aquesta circumstància, fins i tot el 4-1 encaixat ahir en la solitud del petit recinte blaugrana va fer l’efecte que va ser un bon resultat per a les jugadores blanques, que fins i tot van tenir l’honor de marcar-li un gol a Sandra Paños, el tercer que encaixa la portera blaugrana. Però cal dir-ho tot. Si el Madrid li va endossar un gol a les barcelonistes va ser més aviat per obra i gràcia d’un penal segurament inexistent, i que si hi hagués hagut VAR difícilment s’hauria xiulat, que a un perill imminent de les files davanteres. Tanta és la superioritat, tanta, que potser la gràcia del primer clàssic femení viscut a les instal·lacions blaugrana era comprovar quant temps resistiria el Madrid amb la porteria a zero, o el que és el mateix, quant tardaria el Barça a aconseguir el primer gol.

Sense golejada d’escàndol

No hi va haver golejada d’escàndol, sobretot perquè el Madrid és un equip que lluita i no s’entrega tot i que vagi perdent per 4-1. Però tampoc es va aconseguir una xifra voluminosa de gols perquè les futbolistes de Lluís Cortes van tenir suficient amb deixar el partit encarrilat abans del descans i van enfocar el segon temps amb serenitat per aconseguir el quart gol més com un regal i un rebot que per un acció digna d’aixecar la grada, tot i que fos de forma virtual.

Notícies relacionades

Roland Garros: Alcaraz imposa la seva grandesa per fondre Musetti i jugar a París la seva cinquena final de Grand Slam

Ni Lamine, ni Mbappé, ni Vinicius, ni Pedri... Raphinha, escollit el millor jugador de la Lliga 24-25

El Barça va necessitar 10 minuts per començar a noquejar les blanques i gairebé per jugar a partir de llavors amb el rellotge a la mà i marcar d’aquesta manera un gol aproximadament cada 10 minuts fins a arribar al descans. Hi va haver instants en què les jugadores del Reial Madrid ni sortien del seu camp i només enviaven alguna pilota llarga amb l’esperança que una cavalcada de la ràpida Sofia Jakobsson, l’única referència en atac, acabés per sorprendre la defensa blaugrana; una cosa que no va ocórrer.

Dues expulsions en la segona part

Sense més ni més, el partit va quedar vist per a sentència en una segona part on la portera blanca, Missa Rodríguez, va acabar expulsada per tocar la pilota amb la mà fora de l’àrea i evitar, potser, una maneta blaugrana, i la defensa del Barça, Mapi León, també va veure la targeta vermella, amb aires d’injustícia, en la polèmica jugada del penal del Madrid per fer caure Jakobsson, que va semblar més un rebuig en tota regla. El Barça se’n va anar del clàssic més líder i amb la constància que ningú els fa ombra en aquesta Lliga.