VÍCTIMA DE LA DERROTA A ALCOI

Zidane trontolla

  • En set dies, el tècnic ha perdut dos títols: la Supercopa d’Espanya i la Copa del Rei

  • El francès va mantenir una breu reunió amb la plantilla després de l’eliminació davant l’Alcoià

  • Els problemes se li acumulen a Zizou, el missatge del qual ja no cala com abans en el vestidor

  • La seva figura s’erosiona per la falta de confiança en els joves i la fragilitat del seu equip

  • El Madrid ha encaixat set derrotes en els 26 partits oficials de la temporada

Zidane trontolla
4
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Alguna cosa s’ha trencat. I es va trencar fa temps per molt que el Madrid intenti dissimular-ho. Però la figura de Zidane està més erosionada del que sembla ara, just després de la vergonyant eliminació copera. De nou, el tècnic està sota sospita, com ja li va succeir poc abans de visitar el Camp Nou on aquell discutit penal de Lenglet a Ramos li va permetre sobreviure amb relativa tranquil·litat. Tot va esclatar, no obstant, pels aires quan el gol de Juanan Casanova, un anònim futbolista de l’Alcoià, el va enviar a casa, incapaç l’equip blanc de gestionar l’avantatge de jugar amb un més la pròrroga.

Zidane es va quedar mut a El Collao, un estadi que passa a figurar ja en el catàleg de les seves nits negres. No va tenir respostes ni en l’alineació inicial, ineficaç com va ser per mantenir l’avantatge inicial que li va proporcionar el gol de Militão, ni va aconseguir cap reacció amb els canvis quan va apel·lar, ja de forma desesperada, a les vaques sagrades.

El francès va treure primer Benzema, després Marco Asensio i després Hazard i Kroos, però el Madrid s’anava consumint, inoperant i insípid, davant un Alcoià atrevit i ambiciós, que va acabar fins i tot tenint la pilota jugant amb 10. Estavellant-se totes aquestes figures davant José Juan, un porter de 41 anys. «Un obrer del futbol», com ell mateix es va definir després.

Missatge tebi

Missatge tebiMut a la pissarra, mut en la dinàmica per agitar un partit que se li va escórrer de les mans i mut després també a la sala de premsa. Ni es va enfadar Zidane davant els periodistes, que buscaven qualificatiu a la nit. Anava d’humiliant a vergonyant passant per vergonya, rubor i diversos sinònims més.

«Això no és una vergonya. Assumeixo tota la responsabilitat»

Zidane, tècnic del Madrid

Evocant, en tot moment, la magnitud de la caiguda (eliminat a la Copa per un Segona B) al desastre viscut per Pellegrini davant l’Alcorcón el 2009. De l’Alcorcón a l’Alcoi. Zizou, en canvi, no ho veia així.

«Això no és una vergonya», es va limitar a dir el tècnic blanc, arrogant-se, com ja és habitual després de cada derrota (i són 7 en els 26 partits oficials d’aquesta temporada), tota la «responsabilitat». Ni rastre de rebel·lia va tenir a El Collao ni tampoc ahir a la ciutat esportiva de Valdebebas. Va reunir la seva plantilla abans de l’entrenament, però no hi va haver bronca ni tampoc un debat profund sobre el desastre coper.

Va ser una cita breu amb els jugadors, va durar cinc minuts, segons va revelar La Sexta, per llançar un tebi missatge d’esperança instant a oblidar el passat (derrota en la semifinal de la Supercopa d’Espanya davant l’Athletic i a la Copa davant l’Alcoià) per pensar en el que queda per endavant: Lliga i Champions. Missatge de Zidane per sortir del pas, atabalat com està pels problemes del seu equip. ¿El club? De moment, no diu res. ¿Florentino? Tampoc. El seu nom ni tan sols apareix en aquesta crisi.

Manté silenci el president, preocupat com està per la caiguda d’un Madrid que ha perdut una cosa que semblava indissoluble en el seu escut: la fiabilitat. És fràgil i vulnerable, incapaç, com li passa al Barça, de seguir el pas ferm de l’Atlètic a la Lliga, sacsejat, a més, el tècnic perquè el seu missatge no cala al vestidor amb la influència d’abans. Els problemes se li acumulen a Zidane, el futur del qual es debatrà a final de temporada, pendent del que faci en les dues grans competicions que li resten.

Ramos, Odegaard, Vinicius...

Ramos, Odegaard, Vinicius...El desgast erosiona la que abans era poc menys que intocable figura de Zidane. Ara se li qüestiona la seva escassa confiança en els joves. Odegaard, per exemple, arribat aquest estiu de la Reial Societat vol tornar a Sant Sebastià. I si pogués ja, aquest mateix hivern. L’efecte Vinicius s’ha evaporat.

Notícies relacionades

Els fitxatges dels últims anys (Odriozola, Mariano, Militão, Jovic, cedit de nou a l’Eintracht alemany, entre d’altres) no pugen el nivell. Només Mendy s’ha assentat. Però el declivi es retrata en Hazard, la invisible estrella d’un Madrid decadent. Ramos, el capità, continua sense renovar, enfrontat a Florentino que no li dona el que demana per continuar. Encara.

I la llum de Zidane es va apagant amb nits depriments com les d’El Collao. Nits en què fins i tot Zizou trontolla.