El Barça guanya el clàssic amb un Mirotic galàctic

No va tenir una resolució espectacular, de les que deixen una cistella per al record, però el clàssic de Nadal de la Lliga Endesa va ser trepidant, amb constants alternatives, un festival ofensiu i una exhibició de Mirotic, que va protagonitzar l’última gran acció defensiva del seu equip, amb un tap, ja en l’últim minut, quan el Madrid amenaçava de tornar l’emoció al partit.

El complement de la demostració de joc de Mirotic per guanyar va ser el festival defensiu del Barça en l’últim quart, massa per a un Madrid que va aguantar l’empenta tres quarts, però no va aconseguir allargar l’emoció fins al final. Només uns atacs erràtics dels culers cap a l’últim minut van donar esperances als blancs, tapades per Mirotic, i van acabar perdent per cinc punts en la seva primera derrota, després de 15 partits, en la competició domèstica. 

La satisfacció de Jasikevicius no ha de tenir límits, entre el bon rendiment coral del seu equip sota el lideratge de Mirotic (25 punts i 10 rebots) i que la sentència del partit va arribar des del bon rendiment defensiu en els minuts decisius. «Hem estat molt disciplinats i hem merescut la victòria», va dir el tècnic. 

El partit havia sigut extremadament igualat, amb empat a 46 al descans i amb el màxim avantatge abans de l’últim quart de cinc punts, a favor del Barça abans del descans. Però el Madrid es va difuminar en l’últim quart, impotent davant el compromís defensiu culer.

Ritme trepidant

El començament del partit no va respondre a les xifres baixes dels dos precedents de la temporada. El ritme va ser trepidant i l’anotació arribava amb fluïdesa, sobretot per a un Madrid que movia la pilota amb vertiginositat davant la impotència dels exteriors del Barça. Del carro dels de Jasikevicius va estirar gairebé en solitari Niko Mirotic, excels en el llançament, ràpid per superar els bloquejos amb avantatge sobre el seu defensor i amb 14 punts al final del primer quart (9 la resta de l’equip) perquè el Barça se n’anés per davant a la primera aturada. Jasikevicius va buscar solucions per mantenir una davantera al marcador tan constant com exigua, i les va trobar de la mà de la direcció de Calathes, que va assistir amb diligència entre bones accions de Kuric, Oriola, Smits i, sobretot, Cory Higgins. 

El Madrid intentava neutralitzar Mirotic amb la defensa de Gabriel Deck. «Gabi no canviïs. Pots córrer, empènyer, ajudar... però no canviïs», li deia Laso en un temps mort a l’argentí, encarregat només de la defensa de Mirotic. Alhora, va trobar punts des del llançament més enllà de la línia de tres, no sempre amb posicions fàcils, sobretot amb el canell de Llull, amb 11 punts al descans sense fallar des del triple. «Han aconseguit més cistelles de tres que de dos, canviarem la defensa a veure com funciona», va dir Jasikevicus a Movistar abans de començar la segona part. 

Alguna cosa va funcionar. El Madrid va estar més de tres minuts sense encistellar a l’inici del tercer quart, mentre Mirotic es reivindicava davant la defensa per desesperació de Deck, però els atacs van continuar castigant sense misericòrdia les defenses i es va mantenir una igualtat gairebé total, lleugerament a favor d’un Barça que va afrontar el quart final amb un punt d’avantatge. 

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

Es van apuntar al bon rendiment col·lectiu dels de Jasikevicius Hanga des del lloc de base, la lluita d’Oriola i els punts de Higgins, tot preparat pel lideratge de Mirotic a totes dues bandes de la pista. 

El Barça va fer un pas endavant en intensitat i concentració en defensa, fins a aconseguir el màxim avantatge amb Smits i Pustovyi com a parella interior gairebé inèdita. Van arribar minuts de desconcert en atac del Madrid, amb pilotes perdudes, males decisions i els llançaments erràtics que Jasikevicius volia amb la seva defensa. Així va aconseguir el Barça un avantatge de deu punts a cinc minuts del final, un tresor d’acord amb la igualtat regnant en el partit.