L’Atlètic ressorgeix davant l’Elx gràcies als gols de Luis Suárez

Entre l’indiscutible favoritisme de l’Atlètic, la necessitat de reprendre el seu bon moment després de perdre el derbi davant el Madrid i amb un penal fantasma als tres minuts que el VAR va tirar enrere, semblava que els de Simeone havien de recuperar el liderat amb una passejada militar. No va ser així, el partit dels il·licitans va ser seriós i va posar en problemes un Atlètic amb un joc tosc i sense imaginació. Dos gols de Luis Suárez al primer toc van encaminar el partit, però l’Elx va retallar distàncies i només un penal esperpèntic va solucionar el final per als de Simeone, que recuperen el liderat de LaLiga.

L’Elx és un equip de mètode, que porta a l’extrem els seus axiomes, i el primer és jugar molt junts, amb molt pocs metres entre els davanters i els defenses, com un bloc impenetrable. 

Així les coses, un tret violent de Llorente des de fora de l’àrea, en una jugada d’estratègia a pilota aturada, va ser tot el que es va poder dur a la boca en la primera mitja hora un Atlètic a qui no li va acabar de funcionar la pressió contra els infrangibles intents il·licitans d’elaborar jugades des del seu camp. 

Gols de Suárez

Tot i que no va aconseguir generar gairebé res més que somnolència, l’Atlètic es va posar per davant camí del descans gràcies a un bon centre ras lateral de Trippier que Luis Suárez va fregar el mínim per prolongar la passada cap a l’únic buit entre Édgar Badía i la seva defensa de camí a la porteria. 

Des del gol, l’equip de Simeone es va deixar anar, es va treure de sobre la frustració i a l’Elx se li va escapar la manxa defensiva. Una sensació que es va estendre després del descans i fins que va aconseguir el segon gol, de nou Luis Suárez, de nou al primer toc, de nou dins de l’àrea, ara després d’una gran passada de Carrasco.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

L’aparença que el partit estava sentenciat, sense gairebé atacs contra Oblak, va arribar fins i tot als jugadors d’un Atlètic que, presa d’una relaxació defensiva, es va complicar contra un Elx que va aprofitar la seva primera ocasió per donar-li emoció a l’última mitja hora de partit.

Hi va haver temps perquè marxés ranquejant a la banqueta Joao Fëlix, i perquè pogués tornar a jugar Diego Costa després d’un mes fora, abans d’una esperpèntica sentència definitiva del partit. Va ser amb un penal inconcebible per a l’època del videoarbitratge, en una acció de joc perillós de Marcone que, vistes les repeticions, amb prou feines va tocar la mà de Costa.