El break dance posa els Jocs potes enlaire

Molt ha canviat l’escena en les gairebé dues dècades que Xak és en aquest món. «Vaig començar a informar-me de manera diferent del que faria ara, que seria anar a un tutorial de Youtube: movent-me en fòrums i pels pobles del voltant i preguntant. Veia un flaix a la tele i intentava recordar el que havia vist. Després descarregaves vídeos de fòrums i pàgines o després a poc a poc ja va arribar Youtube. Ha sigut un canvi molt, molt gran. Ara hi ha moltíssim accés a la informació».

«Quan vaig començar fa 12 anys no se’m passava pel cap ni ningú hauria imaginat que acabaríem a les olimpíades. Era molt ‘underground’, molt del carrer», explica Law García. Ella ho va tenir més fàcil per aprendre en els seus inicis gràcies a internet, tot i que quan va començar era estrany que hi hagués noies ballant al carrer. «Al principi a la meva ciutat només hi havia tres o quatre noies que ballessin», relata aquesta granadina. «A Espanya hi ha hagut una evolució de nivell molt gran, impressionant, en l’àmbit de les noies, des que vaig començar tant d’habilitats com d’estils. A escala internacional hi ha un nivell de noies brutal. El 2020 estem guerreres total», comenta Law, campiona d’Espanya i que, als 26 anys, ha guanyat ja sis tornejos internacionals.

Tant el cordovès com la granadina creuen que els Jocs són una gran oportunitat per obrir el breaking al gran públic, un pas endavant que servirà per acabar amb l’estigma. «Per descomptat hi ha moltíssim estigma. Hi ha tant detractors fora com dins de la comunitat. Tots dos per ignorància», reflexiona Xak. «Els de fora que pensen que continuem fent com al Bronx als anys 70 o 80, quan ningú té a veure amb el clixé: la majoria de gent que fa breaking és de gairebé mitjana o alta classe i els llocs on es practica són totalment diferents de quan posàvem uns cartrons al carrer. Els moviments, quees podien associar amb bandes, avui dia estan totalment allotjats. Som més a prop d’un esportista d’elit que de qualsevol altra cosa». Als que es pregunten com va passar a ser d’un ball a un esport, els posa l’exemple del patinatge artístic, la modalitat amb què veu més similituds.

Com en qualsevol moviment ‘underground’ sempre hi ha reticències quan se salta al ‘mainstream’, amb veus que diuen que això pot robar l’ànima alternativa de qualsevol moviment. «El breaking és molt pur, vull pensar que continuaran fent ‘jams’ al teu barri i es continuarà ballant al carrer, però clarament la gent que vulgui professionalitzar el seu ball i portar-lo a un altre nivell treballarà d’una forma diferent. Però vull pensar que mantindrà una forma de vida més de carrer».

Notícies relacionades

La tennista Marina Bassols denuncia amenaces de mort per les apostes: "T’assassinaré, sé on vius"

Els experts aconsellen entrenar la força: "Aixecar peses augmenta la qualitat de vida en la tercera edat"

¿Es pot viure d’això a Espanya? «És complicat que puguis viure del breaking a Espanya», assenyala Law, que el compagina amb dues feines, de quiromassatgista i com a professora de fitnes. «És molt complicat i arriscat perquè no hi ha a Espanya tant recolzament social o cultural per a aquest ball. En altres països hi ha gent que pot viure fent només classes, però aquí a Espanya no». Xak va deixar el despatx familiar a Lucena (Còrdova) perquè la seva vida girés tot el dia al voltant del break: «Jo fa tres anys i mig que vaig aparcar la meva feina d’advocat per dedicar-me 100% al break. Es pot viure del break, però no pots viure de competir. Els premis de les competicions ni són tan alts per tenir estabilitat ni saps que sempre guanyaràs. El que faig és utilitzar el break en altres formats: classes, xous, videoclips...». Considera que els Jocs obriran també moltes possibilitats professionals al donar exposició al sector.

Tots dos somien ser a París, tot i que saben que encara queda molt trajecte i que la competència serà dura. «Jo ja m’he imaginat allà. Li he dedicat 10.000 hores al breaking al llarg de la meva vida de Bgirl, és molt dur i sacrificat, però té la seva recompensa, com ara amb els Jocs. Estarà complicada la cosa, però lluitarem per ser-hi», avisa Law. Als 34 anys, hi ha una part de Xak que preferiria no ser als Camps Elisis dins de quatre anys. «M’alegraria que hi hagués una nova generació molt, molt forta, i mes preparada que jo. Significaria que en aquest país està creixent la comunitat i l’escena. Al final si jo soc el que ara estaria a més nivell i d’aquí a quatre anys seguís estant-ho significa que potser alguna cosa no estem fent bé. Però l’hi posaré difícil al que vingui darrere».