El Madrid s'ensorra

El Madrid és un voler i no poder constant. Davant el Xakhtar no ho va intentar ni amb un atac massiu final a la desesperada, com estava fent. Havia perdut abans el partit, vingut a menys després d’una digna primera part (lluny del gol), amb un enfonsament preocupant i una imatge d’impotència aclaparadora.

El Xakhtar , que no havia marcat en la Lliga de Campions des del partit a Valdebebas davant el Madrid i que es va emportar un parcial de 10-0 en contra en el doble partit contra el Borussia Mönchengladbach, es va retrobar amb el gol i amb la victòria de nou davant l’equip de Zidane. Va ser en la segona part, després de la davallada després del descans d’un Madrid impotent que va començar a perdre pilotes i patir en cada transició ofensiva rival. Al final, una derrota i el Madrid ja no depèn de si mateix per passar a vuitens, en qualsevol cas haurà de guanyar en la jornada final als alemanys.  

Encara abans d’arribar al descans, sota la neu, el Madrid havia tingut bons minuts de joc, orfe de rematada però amb un bon desplegament. Al contrari que es va veure després: un equip incapaç de robar pilotes, sense ritme i sense ‘punch’, a mercè d’un rival que va estar cada vegada més còmode en el partit. 

Bon inici

El bon inici del Madrid es va estavellar, als quatre minuts, contra el pal en una rematada d’Asensio a l’ús d’un davanter centre clàssic. Va ser la millor ocasió entre un correcte desplegament col·lectiu, amb Modric especialment inspirat enmig d’una bona disposició col·lectiva, amb mobilitat, vivor per al robatori i cert domini que va permetre un Xakhtar còmode en defensa, motivat pel record del partit a Valdebebas que va guanyar el contraatac. 

Zidane va prescindir de Casemiro, per disposar el centre del camp que va guanyar a Milà davant l’Inter, amb èxit de Kroos i Modric per enllaçar jugades de mèrit fins a la frontal de l’àrea rival, no més enllà. Una mica per davant, Odegaard va ser un canalitzador del joc blanc en tres quarts de camp, l’últim tram del camp en el qual els de Zidane trobaven solucions. A partir d’allà, cada pilota a l’àrea era una arribada sense rematador, un quasi constant. 

Així que va avançar el partit, es va anar diluint la frescor d’idees del Madrid, va créixer el volum de robatoris del Xakhtar i van començar a aparèixer les ocasions ucraïneses al contraatac. Abans de l’hora de partit, Courtois va haver de fer una parada de molt mèrit per evitar el primer gol rival. A la següent jugada, amb l’atac de Xakhtar assistit per la connivència de Varane després d’un erràtic desallotjament de Mendy, el porter no va poder impedir el gol de Dentinho després que la pilota quedés solta en plena àrea blanca. 

Desesperació blanca

El gol en contra va acabar de soscavar les motivacions d’un Madrid al qual li van començar a pesar les cames, com un ciclista enmig d’un defalliment dels anteriors al potenciòmetre que no és capaç de fer avançar la bicicleta. 

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Els canvis de Zidane van arribar a menys d’un quart d’hora per al final, i va treure un Benzema que tornava de lesió. Va ser el desencadenant de la càrrega final madridista a la recerca de l’empat, una imatge que ja es va veure en l’última derrota davant l’Alabès, una sensació de desesperació que enfosqueix el camí. 

Entre atacs blancs va arribar un altre contraatac del Xakhtar, el del gol definitiu convertit amb mestria per Solomon, que ja li va fer una destrossa al Madrid a Valdebebas.