La revolució de la Segona B: 102 equips, 10 subgrups i tres fases d'ascens

Ha trigat a arribar però la nova Segona B ja és aquí. Aquest cap de setmana s’inaugura la categoria de bronze amb el sistema més estrany i caòtic de la història. Per sort, només es tracta d’un any de transició cap al pla que entrarà en vigor el següent curs, però el mapa final d’aquesta temporada és ple de trampes i embolics que han enervat els dirigents consultats per EL PERIÓDICO, començant pels clubs catalans, que consideren el seu grup molt superior als altres, cosa que resta opcions en el complex camí cap a Segona. La polèmica és majúscula. Gairebé ningú està satisfet.

Per primera vegada, la Segona B tindrà 102 equips, els 80 habituals de la categoria, dividida abans en quatre grups de 20, i 22 de procedents de Tercera. També s’inclouen els clubs que van baixar de Segona. La Covid va aturar la competició de Segona B el març passat després de la jornada 28. No hi va haver descensos, però sí ascensos, cosa que va propiciar la necessitat d’una remodelació. 

«El subgrup de la mort»

Ara, hi ha cinc grups, tres de 20 clubs i dos de 21, que alhora es divideixen fins a conformar 10 subgrups, 8 de 10 clubs i 2 d’11, entre ells, el català, «el subgrup de la mort», com diu Santi Ballesté, el president de l’Hospi, un dels ascendits. 

Aturar-se en el sistema de competició pot portar a un suïcidi col·lectiu. L’aventura serà tremenda en la ruta cap al futur format, en el qual es crearà una divisió més. El resum és senzill, però el procés mareja. Dels 102 equips, quatre pujaran a Segona, 36 es mantindran en la nova Primera Divisió RFEF (també anomenada Segona B Pro), 36 baixaran a la Segona Divisió RFEF i 26 experimentaran un traumàtic descens a Tercera, que es convertirà en la cinquena categoria.

Laberint de contingència

El galimaties no ha deixat indiferent ningú. En general, només es veu un aspecte positiu: la reducció de costos en els viatges. Fora d’això, és un drama. En el cas català, tots recorden les finals de l’últim ‘play-off’ d’ascens, en el qual tres dels quatre participants (Sabadell, Cornellà i Castelló) pertanyien al grup 3, una mostra evident del seu potencial. Arlequinats i orelluts van acompanyar la UD Logronyès i el Cartagena a la categoria de plata. Tots quatre s’eviten el laberint que viuran els 102 clubs a partir d’aquest dissabte. 

«És una mesura de contingència per reestructurar la competició l’any vinent. Això ho entenem i sabem que no es pot fer a gust de tots», apunta  Álex Talavera, president del Cornellà, que va acariciar l’ascens l’estiu passat. El dirigent lamenta l’escassa comunicació amb la federació espanyola, que no va tenir en compte el repartiment proposat pels clubs catalans, que preferien barrejar-se amb els valencians.

«No ens van fer ni cas. Diuen que és per evitar desplaçaments, però en la segona fase s’hauran de fer igual. A Primera els clubs viatgen i no passa res», afegeix abans d’aturar-se en el punt més conflictiu. «La competició no és adequada. Hi ha injustícies i biaixos evidents. Arrossegar els punts no té cap sentit. El nostre grup és el més competitiu. És un tema de justícia esportiva. La decisió de salut es podria haver corregit començant després tots de zero en la segona fase», remarca Talavera.

Oportunitat única

Amb menys aspiracions començarà l’Hospi, que desitja acabar entre els set primers per no jugar el ‘play-off’ de descens. «El que baixi necessitarà dos anys per tornar. Els clubs de La Rioja o Navarra estaran contents, ja que el seu nivell és menor i poden treure molts punts en la primera fase, però el nostre subgrup és duríssim», detalla Ballesté. 

La queixa del mandatari va més enllà del format de competició. Incideix en el tracte que reben els clubs. «La Segona B és deficitària. Ens diuen semiprofessionals. ¿Això què significa? És ridícul. ¿Potser una dona pot estar semiembarassada? O ho està o no ho està. Paguem tota la seguretat social, les fitxes... Ens donen 150.000 euros per a tot l’any quan només per pujar a Segona et donen vuit milions», reflexiona el dirigent de l’Hospi.

A pocs quilòmetres arriba l’opinió del Badalona, que estava en descens quan es va cancel·lar la Lliga. «Ara tenim una oportunitat única per aconseguir un ascens. Ficar una Lliga Pro pel mig és estrany. Pots pujar-ne dos de cop o baixar-ne dos. «És un sistema amb molt risc, però no hi havia gaires més solucions. Ens hi adaptem i ja està», explica Miguel Ángel Sánchez, el president de l’equip escapulat. 

Començar al màxim

El mandatari coincideix amb els seus col·legues en la fortalesa dels rivals. «Volíem un sorteig més generalitzat entre tots els grups. Això ens perjudica. Serà més difícil pujar. És clau començar al màxim, no val adormir-se», afegeix Sánchez, que recolza el treball de la federació en els últims temps. «S’estan fent més coses, però seguim massa lluny de la Segona A. Competim amb empreses i no se’ns tracta com a tal».

Sánchez considera, a més, que el potencial dels equips augmentarà en aquest curs amb el nou sistema. Hi ha el temor de quedar-se enrere i les plantilles s’han reforçat més. «El nivell pujarà, fins i tot hi ha jugadors que estaven en lligues estrangeres i han decidit tornar a clubs de Segona B d’Espanya», apunta. 

De nord a sud

El descontentament no només se centra a Catalunya. Es reparteix per tot Espanya, de nord a sud. Noly Gómez, president del San Fernando, és un dels més contundents. «L’únic que han aconseguit és fer el pou més profund. En 18 partits et jugues la vida. No hi ha temps de reacció. Si falles, no vas enlloc tot i que acabis entre els tres primers perquè els punts compten i no donarà temps a recuperar-se».

El dirigent andalús no veu ni un sol punt a favor de la Lliga de 102 equips. «L’únic bo era estalviar en viatges i ens han ficat els tres canaris. La federació es pensa que som amateurs i no pintem res. Això fa molt mal. L’any passat vam pagar 38.000 euros de seguretat social i milers d’impostos», es queixa Gómez, que encara té el ressentiment per la suspensió de la Lliga quan el seu equip estava a tres punts de la quarta plaça. «Era el nostre any», lamenta. 

Missatge a Rubiales

De Cadis a Pontevedra. Lupe Murillo, la presidenta del club gallec, té pocs dubtes al valorar el nou format. «No ens agrada. Vam voler parar i cancel·lar, però no ens van fer cas. Es va fer tot malament. I així ho vaig dir al president Rubiales», explica la mandatària, que tenia molt clara la seva proposta. «El millor era anul·lar-ho tot i començar de zero amb el format de sempre. Sense ascensos ni descensos ni res. I després ja miraríem al futur. Era el més raonable. Es tracta d’un canvi estrany i sense sentit. No juguem en igualtat de condicions», afegeix Murillo. Segons la seva opinió, hi ha un clar desequilibri entre el grup gallec i altres de propers, com el format per asturians i càntabres. 

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

A Euskadi destaca la presència del Portugalete, que va aconseguir l’ascens després d’una final eterna contra el Sestao marcada pels casos de Covid. «Viurem una Segona B atípica, però és l’únic que han pogut perpetrar veient com es va parar tot al març. És el que ens toca, ni millor ni pitjor», afirma amb una dosi evident de realisme Eduardo Rivacoba, president del club biscaí. 

El dirigent destaca el canvi de xip que comportarà aquest format en els preparadors físics i en la mentalitat a l’hora d’afrontar una competició més exigent. Tampoc recolza el criteri geogràfic en la composició dels grups, hauria preferit el mètode cremallera que s’ha utilitzat a Tercera, barrejant primers i quarts, segons i tercers i així successivament, segons la classificació del curs passat. «Tot i així també hi ha queixes. De vegades tenim por dels canvis però després funcionen. Cal adaptar-se. No ens en queda cap més remei», conclou el president.