El Barça suma la tercera Champions de futbol sala en una final agònica contra El Pozo

Sis anys després, el Barça torna a regnar a Europa. L’equip blaugrana va guanyar aquest diumenge la seva tercera Champions en una intensa final davant El Pozo de Múrcia disputada a porta tancada al Palau (2-1). El triomf té un premi doble: l’anhelat títol i la participació en la pròxima edició del torneig. La patacada a quarts de la Lliga al juny va ser resolta amb un gran èxit que torna a situar el futbol sala blaugrana dalt de tot. El bloc català va saber patir i el porter Dídac Plana es va fer gegant en un final agònic que va portar el Barça a la glòria.

SI, SI, SIIIIIII! SOM CAMPIONS!
🏆 @UEFAFutsal Champions League pic.twitter.com/cXSNkozOUl

— Barça Futbol Sala (@FCBfutbolsala) 11 de octubre de 2020

 

L’aturada causada per la pandèmia va alterar per complet els plans del Barça en aquest curs. La ‘final four’ s’havia de disputar a l’abril a Minsk, però tot es va aturar. En la tornada, el Barça va tancar la Lliga anterior amb un fiasco i va començar l’actual amb una altra derrota. La Champions era la millor medicina per als mals i els homes d’Andreu Plaza no van fallar.  

Inici demolidor

El campió va repetir un guió similar al protagonitzat contra el KPRF, l’equip del Partit Comunista rus que va acabar el torneig en tercera posició. Si en la semifinal es va avançar amb dos gols en els minuts 6 i 8, aquest diumenge es van moure lleugerament les xifres. El primer gol va arribar en la primera ocasió amb un xut de Ferrao que va desviar Dyego i va despistar Espíndola (m. 4). Cinc minuts després, el gadità Aicardo va marcar el segon en un altre inici estel·lar d’un Barça demolidor.

🎉🎉🎉🎉🎉 pic.twitter.com/5zxEX5Z8DW

— Barça Futbol Sala (@FCBfutbolsala) 11 de octubre de 2020

Amb dos gols en els dos primers xuts a porteria, tot es tornava a posar de cara. És veritat que abans del 2-0 el conjunt murcià va acariciar l’empat, primer amb un xut a la fusta de Rafa Santos i després amb una fallada increïble a porta buida de Darío Gil. 

Segons després, el Barça va agafar distància. El duel contra el KPRF, quan l’equip blaugrana va abaixar el pistó després de tenir avantatge, havia de servir de lliçó. En una final no es podia repetir aquesta desconnexió. Era necessari mantenir la tensió i no fer cap concessió a un rival que havia perdut les 11 finals anteriors contra el club català. La maledicció es va allargar amb la 12a derrota en la principal cita.

Bartomeu, a la grada

En un Palau sense els Dracs, el president Josep Maria Bartomeu va assistir amb la seva mascareta a l’èxit d’una secció per la qual el club ha apostat en l’última dècada. Després del dur duel de divendres, el dirigent esperava una nit més plàcida, però va tocar tornar a patir. Una gran parada de Dídac davant Pol va permetre arribar al descans amb aquest 2-0 que va posar de manifest l’eficàcia i ‘punch’ del campió davant un rival amb menys definició.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El gol de Leo Santana (m. 25) va posar la dosi de dramatisme clàssica d’aquestes finals. Quedava molt per davant, però el Barça va defensar amb grandesa i va saber competir en tot moment. El Pozo es va bolcar en el tram final amb porter-jugador, però Dídac va aparèixer una vegada i una altra per tancar amb clau la seva porteria. No va ser el millor partit de l’equip blaugrana, però el campió va resistir amb orgull per recuperar l’hegemonia continental. 

🎶 CAMPEEEEEOOOOOOONESSS
🎵 CAMPEEEEEEEOOOOOONESSS
OEEEEE OEEEEE OOEEEEEE pic.twitter.com/mgZbHb6oQs

— Barça Futbol Sala (@FCBfutbolsala) 11 de octubre de 2020