24 d’oct 2020

Anar al contingut

TRÀFIC DE PERSONES

Tornar a sentir-se futbolista després de ser esclau sexual

El Barça, l'Athletic i el Betis miren de tornar la il·lusió per l'esport a uns jugadors el somni dels quals de triomfar a Espanya es va convertir en un malson d'explotació

Acollits per l'oenagé Nuevo Hogar Betania, un modest equip andalús els ha donat ara l'oportunitat de tornar a entrenar-se

Roger Pascual

Havien superat un càsting de talents sud-americans, un OT del futbol. De la primera tria de 240 futbolistes argentins i colombians va quedar-ne una seixantena, que anirien arribant a Espanya en diferents fases. Entre la primera remesa de 22, els millors, segons els van dir els observadors, hi havia un grup de vuit nois de 16 a 23 anys, amb les seves humils maletes atapeïdes d’esperança, pensant que s’obria davant d’ells la possibilitat de seguir els passos dels Messi, Luis Suárez i Neymar. El somni d’aquests futbolistes es va convertir en un malson d’explotació sexual, maltractaments i amenaces de mort a ells i les seves famílies fins que la Guàrdia Civil els va alliberar el juny del seu confinament.

Dels vuit que n’hi havia, el que era menor d’edat va tornar al seu país i quatre estan acollits per Nuevo Hogar Betania. Una organització especialitzada en el tràfic de persones, que intenta ara recollir els fragments d’aquest castell d’escuradents, escampats i molts de trencats, per intentar recompondre una estructura emocional devastada pels seus capturadors. ¿Com es torna a recuperar la il·lusió pel futbol després d’haver sigut esclau sexual?

Compten en aquest procés amb l’ajuda d’alguns clubs: un modest equip andalús s’ha ofert que aquests nois puguin fer la pretemporada amb ells i les fundacions del Barça, l’Athletic i el Betis també els han obert les portes per donar-los un cop de mà en el que puguin: enviant-los material esportiu i, quan el coronavirus permeti més mobilitat, emprendre altres iniciatives que els permetin veure la cara més bonica d’aquest esport després d’haver patit la més cruenta.

Camp municipal de Prado del Rey. / JAVIER DÍAZ

«Volem donar-los suport emocional amb accions concretes, il·lusionar-los després de la situació tan traumàtica que han viscut», explica la responsable de programes de la Fundació del BarçaMariona Miret. «I també volem ajudar a donar visibilitat i sensibilitzar sobre aquesta realitat i donar una alerta a tot el sector sobre una realitat poc coneguda».

Elaborar el trauma

«Estem a punt de firmar el conveni amb clubs i estem molt contents perquè s’hi han implicats amb rigor i mesures en positiu i confiem que això serveixi per emprendre el camí de la normalització», comenta Begoña Arana. Un camí que, com reconeix la directora de Nuevo Hogar Betania, serà llarg i complex. «Han passat per una experiència summament traumàtica i el treball generat no serà immediat. No tots ho porten de la mateixa manera i cadascú necessita el seu ritme per elaborar el trauma de les situacions que han viscut, el mal emocional patit, veure com els seus somnis s’esvaeixen i com els afecta a ells i les seves famílies».

Un dels nois havia arribat a ser internacional sub-21 amb el seu país i, tot i que la investigació està encara sota secret de sumari, existeix la sospita que alguns membres dels antics clubs dels jugadors van participar de manera directa o indirecta en la captació per fitxar per a un equip fictici que havia de servir de trampolí per arribar a Primera.

La realitat que es van trobar és que per viure havien de mantenir relacions sexuals amb altres homes

La realitat que es van trobar a l’arribar va ser totalment diferent: de l’aeroport anaven directes a un pis de Prado del Rey, un petit municipi gadità. Amuntegats en aquesta vivenda insalubre, on el menjar estava tancat amb pany i clau i havien de pidolar per menjar. Els van treure la documentació i els diners que portaven tot just arribar i per poder viure havien de mantenir relacions sexuals amb homes. Els obligaven a quedar amb clients de la província de Cadis que coneixien per internet, cites a les quals els portava un dels membres de la trama. Uns ho van fer durant uns nou mesos, un altre, menys, però, com relata Arana, tots es van enfonsar psicològicament tard o d’hora davant les amenaces no només contra la seva integritat física i la dels seus familiars sinó també la que els capturadors expliquessin als seus països que els que se n’havien anat a Espanya a triomfar en el futbol es dedicaven a la prostitució masculina.  

Les seves famílies, alienes als fets, havien de continuar pagant als captadors els costos del viatge i l’estada (per exemple, pel visat d’estudis, que és de gestió gratuïta, se’ls cobrava 1.000 euros) amb la promesa que recuperarien la inversió quan el seu fill firmés el primer contracte professional. Com que en la majoria de casos eren cases sense recursos, havien de recórrer a prestamistes i el deute creixia diàriament (en alguns casos, fins a 60.000 euros), arriscant-se a pallisses com les que rebien també els nois al cau on malvivien. La notícia que un prestamista va matar el germà gran d’un futbolista perquè no va cobrar un deute va ser un cop per a tots els captius. 

Un prestamista va matar a Colòmbia el germà gran d’un dels nois

El 9 de juny, un d’ells va trobar la Guàrdia Civil per la zona rural i la trama va saltar pels aires: els agents van alliberar en l’‘operació Promises’ la resta de joves i van detenir tres persones per tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. «No sabem des de quan estava la trama oberta i fins on s’han tallat els llaços. Però estic segura que hi ha molts més casos», explica Arana.

Patró que es repeteix

Sense anar més lluny, divendres de la setmana passada hi va haver una altra intervenció policial després que s’hi interposés un jutjat de la província de Sevilla per un cas de falsa captació per jugar en un equip de futbol de quatre joves de Colòmbia i l’Argentina. Una presumpta agència de representació internacional, que deia que estava inscrita en la federació espanyola, tot i que era fals, prometia la lluna als futbolistes i que gràcies a ells fitxarien per clubs espanyols professionals.

Deixant l’element del futbol a part, el cas dels joves futbolistes acollits per Nuevo Hogar Betania és molt similar al que han vist a l’oenagé des que es va fundar el 2011 per ajudar les víctimes del tràfic d’éssers humans: captació en origen, sobretot en famílies pobres i amb pocs estudis, engany, extorsió i explotació. 

Temes: Barça