'BLACK LIVES MATTER' EN L'ESPORT ESPANYOL (4)

Marcos Senna: 'El racisme és una malaltia que cal combatre'

Hem de continuar combatent el que encara continua passant al món: el prejudici i el racisme.

230620 marcos senna 16 9 ep / periodico

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Espanya es va coronar campiona d’Europa de futbol al 2008. En la selecció de Luis Aragonés hi havia com a titular Marcos Senna, un dels pocs negres que ha vestit la samarreta de la Roja. «És important, una manera de demostrar que no mires el color, sinó el talent i la persona», reflexiona l’exjugador hispanobrasileny del Vila-real, que creu que «el racisme és una malaltia que s’ha de combatre».

«Estem vivint el que està passant des de fa segles. L’esdeveniment de George Floyd és un altre. Al segle XXI encara hem de conviure amb això. Sabem que encara n’hi ha. Hem de continuar combatent el que continua passant al món: el prejudici i el racisme. Hem d’aprendre a intentar reivindicar la igualtat en la societat de manera intel·ligent i pacífica. Reivindiquem aquesta igualtat en la societat, perquè segons la meva opinió, no n’hi ha», reflexiona. 

Creu que d’«un fet tan dolent com assassinat de Floyd pot sortir una cosa bona». La gent ja s’ha afartat del tot. Com va dir la filla de Floyd, el seu pare ha canviat el món. Ha hagut de morir perquè la gent obrís els ulls». Tot i que no diu que no està a favor d’algunes «protestes radicals», celebra que el moviment antiracista hagi traspassat fronteres. «Cadascú ha de posar el seu granet de sorra. No només els negres, sinó que els blancs també s’han d’involucrar en aquesta causa». Un lluita en què les xarxes socials poden tenir un paper clau. «Són una eina molt poderosa si la sabem utilitzar».

óscar del pozo

La dilatada carrera que va iniciar al Brasil la va acabar als EUA, on va jugar un parell de temporades a Nova York després d’11 al Vila-real. Al penjar les botes tenia clar que volia tornar a Espanya; dels tres països on ha viscut, és on menys racisme ha percebut. «Hi ha més racisme al Brasil que aquí», assenyala. Al seu país natal va viure el racisme en l’àmbit familiar. «La mare del meu primer fill és blanca. I la seva mare intentava ocultar el seu racisme, però no hi havia manera: sempre explicava acudits, històries i coses absurdes».

És conscient que a Espanya fa molt temps que el miren «d’una manera diferent, no miren el color, sinó el meu nom». Però en general no creu que Espanya sigui un país racista. «Hi ha molta gent que no mira la pell, ni la cultura d’origen, sinó la persona. És un problema que al segle XXI encara hi hagi tant racisme; tot i que al món n’hi ha molts, crec que a nivell percentual són pocs». 

Notícies relacionades

Alguns es fan especialment audibles a les xarxes socials i als estadis. Al 2007 estava jugant amb el Vila-real a La Romareda quan va ser substituït per Mavuba. La policia va desallotjar un seguidor saragossista que no parava de proferir crits racistes. «Ja gairebé ni ho recordava; em ve a la memòria ara aquest cas i un altre al camp de l’Atlètic de Madrid. Estic convençut que als dos camps hi havia molta gent que estava en contra d’aquestes actituds, segur que molta gent de la grada es va disgustar», valora l’exinternacional espanyol, que s’ha posicionat públicament en defensa de companys que han sigut víctimes de racisme, com li va passar a Eto’o al Saragossa o a Alves al Madrigal. «Sempre ens ha dolgut molt. Abans alçava la veu molt poca gent. Sempre estaré implicat en aquests casos, perquè hem d’intentar combatre aquesta malaltia que existeix encara avui i des de sempre al món. S’han de detectar aquests malalts, fer-los fora i multar-los i, si no, multar l’equip i que hi hagi partits que es juguin sense públic. Així el club estarà més atent».

En qualsevol cas, considera que «potser al camp és més fàcil de controlar el racisme que al carrer». I que, al ser vasos comunicants, «a partir del moment en què la gent més atenta s’apliqui, la idea es traslladarà al carrer». «Al carrer convé estar atents. En el teu cas, sent blanc, mai sabràs el que se sent, per molta empatia que tinguis. Només qui ho pateix nota realment la falta d’educació i de respecte que se li té. Òbviament a alguns ens fa més mal, però en general ens fa mal a tots».

Temes:

Racisme Futbol