Astou Ndour: «Unint educació i esport podem derrotar el racisme»

Astou Ndour havia deixat a les golfes de la seva memòria alguns records de la seva arribada a Espanya. La pivot hispanosenegalesa va aterrar a Las Palmas de Gran Canària el 2008, quan tenia 14 anys, feia 1,95 i amb prou feines pesava 58 quilos. «Semblava tan fràgil que a un se li partia l’ànima», deia el seu primer tècnic a Espanya, Domingo Díaz, a la carta oberta que amb la seva dona, la també entrenadora Begoña Santana, van escriure l’any passat quan aquella nena que van acollir a casa seva va ser elegida MVP de l’Eurobàsquet 2019, en el qual va guiar Espanya a l’or. En els primers partits a terra canari els aficionats rivals deien coses que Astou no entenia i que havia oblidat en un racó ocult de la seva ment. Fins que ara, amb l’explosió del moviment antiracista Black Lives Matter després de l’assassinat de George Floyd, va tenir la revelació de l’ocorregut. «La gent em deia que si tenia pintura a la meva pell o em deien mico. Però com no sabia que era i no li donava importància. Però ara, reflexionant sobre el que està passant al món, me’n vaig adonar», revela.

Amb 25 anys, ho va verbalitzar per primera vegada una dècada després en una videoconferència amb el seu nou equip, Dallas Wings, tercera franquícia de la WNBA després del seu pas per San Antonio Stars i Chicago Sky. «Mai havia parlat d’això fins l’altre dia amb el meu equip de Dallas. Ara veient les imatges de les manifestacions me’n vaig adonar. Quan em deien mico als partit o m’insultaven dient negra de merda», relata des de Dakar, des d’on ha seguit les protestes socials que s’han donat als EUA i a tot el món després del cas de George Floyd. «No em puc treure el vídeo de George Floyd del cap. Hi ha d’haver canvis i ha de ser ja. No pot passar això el 2020».

Ndour, que ha viscut al Senegal, Espanya, Turquia, Itàlia, Rússia i els EUA, segueix al seu país natal mentre espera poder volar als EUA per preparar-se per a l’inici de la WNBA. Als aeroports ja està acostumada que li toquin controls aleatoris. «Em sol passar als aeroports, però no dic res». Ha passat els últims mesos a Dakar, on ha reconvertit la instal·lacions de la seva fundació Astou Ndour Sports-Études com a banc d’aliments per intentar mitigar les conseqüències socials del coronavirus. La fundació pretén ajudar els nens i nenes de 5 a 14 anys a través de l’educació i l’esport, «les armes més poderoses per canviar el món». «Si ho fem bé i unim aquestes dues coses, podem derrotar el racisme. Els nens no neixen racistes. Crec que és l’educació des de petits [...]. Els racistes són persones ignorants, no saben, primer som humans».

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Malgrat que respecta que hi hagi jugadors de l’NBA que siguin partidaris de no reprendre la competició fins que no es prenguin «decisions trascendents» a nivell institucional contra el racisme, Ndour creu que des de les pistes es pot contribuir a aquest canvi de consciència. «Som referents per a molta gent. Jugant podem fer tot tipus de gestos que serveixin a aquest canvi». A més de l’or continental de l’any passat, amb la selecció espanyola femenina, Ndour ha aconseguit una plata olímpica, un bronze mundial i un altre europeu. Tot i que recorda que els èxits esportius de la selecció ja venien de lluny, reconeix que la presència de jugadores negres com ella o Sancho Lyttle a les medalles dels últims anys pot contribuir també en l’àmbit de la conscienciació. «Nosaltres anem en un grup que sempre ha tingut resultats. Si utilitzem la nostra veu per lluitar contra el racisme es podria fer, perquè hi ha força gent que pot ser com Astou Ndour, que sigui negra o d’un altre color. A part de l’esport, sempre hem d’estar units com germans, en comunió dins de la pista, donant bona imatge. Quan estàs a un alt nivell no saps la gent que et veu, has de donar bona imatge per a les nenes».

És partidària de no deixar tornar a entrar a les pistes als que provoquin incidents racistes i confia que les xarxes socials, a més de per poder canviar consciències, serveixin per detectar i castigar aquest tipus d’actituds, tant dins com fora dels estadis. «Abans no passava res perquè no es gravava. Ara en 30 segons tothom ho veu. Així, quan tornin a fer-ho que els passi factura». «Des que vaig néixer he vist el racisme i no sé com és possible que continuï el 2020», es pregunta. El seu desig seria que les benjamines de la seva fundació quan arribin a l’edat adulta es trobin un món en el qual la pandèmia del racisme hagi sigut erradicada. «Soc optimista. Tant de bo que sigui així, que es pugui canviar i puguin dir ‘abans havia passat això’. Al món mai saps el que passarà i estem en mans de Déu», diu amb un somriure.