'BLACK LIVES MATTER' A L'ESPORT ESPANYOL (2)

Dika Mem: «El racisme sempre ha estat aquí, només que ara es grava»

El lateral del Barça d'handbol va patir insults racistes en un partit de l'última Champions

Campió del món amb França, ha viscut molts episodis de discriminació al seu país

230620 dika mem 16 9 ep / periodico

5
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Barça d’handbol jugava el mes de setembre passat al Palau Blaugrana davant del Celje eslovè un partit de la Champions d’handbol. De sobte, després d’una situació del joc, els aficionats rivals van començar a fer crits simiescos cada vegada que Dika Mem agafava la pilota. «Va ser una cosa estranya, era la primera vegada que em passava a Espanya. No m’ho esperava jugant a casa. Els mirava per estar segur del que escoltava. Em feien el soroll de la mona. No m’ho creia. Em vaig enfadar. Els jugadors i l’entrenador rivals van venir a disculpar-se pel comportament de la seva afició. Des d’allà a dalt és molt fàcil fer-ho. Després de cara a cara és una altra cosa», explica el millor lateral dret de la Lliga Asobal, que va acudir el 7 de juny a la manifestació de Barcelona en repulsa per l’assassinat de George Floyd i en recolzament al moviment Black Lives Matter.

No era la primera vegada que li passava una cosa així en una pista. «Quan amb la selecció juvenil francesa vam jugar a Bòsnia o Hongria no només a mi sinó a altres companys negres ens treien el dit del mig, ens feien el soroll de la mona, un ens va tirar un plàtan... Sempre que passa tinc la mateixa reacció que al Palau. M’enfado i tinc més ganes de destrossar l’equip contrari».

SARA GORDON (FCB)

Però aquesta indignació no només l’ha sentit sobre el parquet. També al carrer al seu París natal. «A l’handbol hi ha racisme, al futbol hi ha racisme, a totes les coses hi ha racisme. Moltes vegades m’he sentit discriminat pel color de la meva pell. Ser en una discoteca on som tres iguals que jo, negres, i no ens deixen entrar. I davant hi ha tres, blancs i mes petits, i els deixen entrar. Si preguntes no et donen resposta. Però ells saben que és per això; si són per exemple les 11 de la nit i estem un grup de tres o quatre negres i passa un cotxe de policia pots estar gairebé segur que et faran un control. Un control normal, en el qual veus que el policia fa la seva feina, no passa res. Però n’hi ha un altre que veus clarament que venen contra tu no pel control sinó pel color. I això passa moltes vegades. I n’hi ha molts que pel color o perquè no els agrada la seva cara els pegaran. O els comencen a insultar i és així», lamenta. «Moltes vegades he escoltat això: ¿per què parleu? Jo parlo perquè he vist coses i sé el que pot passar. Parlar és una manera de protegir-me per saber perquè em controleu. I si no em responeu llavors trec el mòbil i gravo».

vÍCTOR SALGADO (FCB)

Els mòbils i les xarxes socials han canviat per a ell les regles del joc. «El racisme no és nou, només es grava. Ara quan la gent grava i penja els vídeos la policia no et pot dir que no ha passat. La meva generació i la que ve després són tot xarxes socials». Malgrat que creu que Twitter i Instagram són un aliat en la lluita contra el racisme sap que també poden ser caixa de ressonància que amplifiqui els discursos de l’odi. Li fa ràbia que els mitjans de comunicació facin d’altaveus a racistes. «Alguns mitjans donen veu a racistes. No pots preguntar a algú blanc que no sap res, que mai ha viscut el racisme, què és el racisme. Perquè no et poden contestar, no et poden dir: «Jo quan vaig fora sempre tinc por de tenir un control». Perquè no és així. Que diuen que no entenem que hi hagi manifestacions, que sembla que els negres volen ser els caps del país. Són tontos. S’equivoquen pensant que és una batalla entre negres i blancs. Estem tots junts».

Notícies relacionades

El lateral blaugrana, que porta quatre anys a Barcelona, diu que no ha tingut problemes a la capital catalana més enllà de l’incident del Palau. Però haver sigut campió del món amb la seva selecció no impedeix que aquest parisenc de 22 anys sàpiga que el pararan cada vegada que agafa el cotxe i va a passar uns dies al seu país. «Ara me n’aniré aquest cap de setmana. Sent negre, amb un bon cotxe, amb matrícula espanyola a París em faran un control de policia sempre. En canvi si li passa a Aleix Gómez [company seu en el Barça] amb el mateix cotxe no el pararan. Han de pensar, ‘com pot portar aquest cotxe, aquest ha de ser d’algú del barri’. Per això hi ha totes aquestes manifestacions. La gent està fins als collons de tot aquest racisme, violència policial i injustícia. Per a mi és important que la gent reaccioni perquè si continua així continuarem tenint controls rars i sense justícia. Perquè de vegades el control pot arribar fins a la mort, que és el que va passar amb George Floyd o amb Adama Traoré a França fa quatre anys i, els que el van matar segueixen fora. Imagina que el teu fill es mor, la policia l’ha matat per res i no hi ha justícia després».

INA FASSBENDER (AFP)

Igual que han fet estrelles de l’NBA com Russell Westbrook o Giannis Antetokounmpo als EUA, Mem va voler afegir-se a les marxes antiracistes que s’han organitzat a tot el món. Sap la importància que té que referents esportius s’impliquin en causes socials. «L’esport pot tenir molt paper en això. Jo no soc Messi ni un ‘influencer’, no soc ningú, no soc el puto amo però tinc 46.000 seguidors, però la gent del bàsquet o futbol que tenen molts seguidors amb la força de la xarxes cada vegada que demanen justícia és clar que les coses canviaran. Ara a l’NBA hi ha jugadors que amb el tema de George Floyd no volen jugar fins que no s’arregli. És així com canviarem les coses». 

Temes:

Handbol