mite de les dues rodes

El fill del fruiter fa 75 anys

Eddy Merckx va néixer el 17 de juny de 1945 per convertir-se en el ciclista més gran de la història

segea13622201 eddie merckx tourmalet 1969200616142454

segea13622201 eddie merckx tourmalet 1969200616142454

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Al fill del fruiter de Brussel·les li van regalar una bici cap al 1953. Llavors va començar a fer les primeres pedalades, la d’un nen belga a qui amb el pas del temps l’anomenarien ‘el Caníbal’, el més gran ciclista de tots els temps, el que ho guanyava tot i durant tota la temporada. Eddy Merckx fa aquest dimecres 75 anys i encara cavalca sobre els lloms d’una bicicleta. La tardor passada va caure a terra, es va colpejar el cap malgrat el casc i va haver de passar diversos dies hospitalitzat en observació.

Enrere han quedat els amics-enemics, com Luis Ocaña, mort el 1994, l’únic que el va fer trontollar, i de quina manera, al Tour de 1971, però van acabar sent col·legues, tancant bars de matinada quan tots dos ja estaven retirats i amb Merckx plorant en el funeral del seu gran oponent, el que es va disparar un tret al cap, malalt, trist i turmentat.

El net olímpic

I també és el Merckx que disfruta dels seus nets, ja grandets alguns, com Luca Massó, fill de Sabrina, la nena que va néixer el 1969 mentre el seu pare solcava en primera posició els quatre ‘monuments’ pirinencs, el Peyresourde, l’Aubisque, l’Aspin i el Tourmalet, el dia més gloriós dels que va viure al Tour. Ningú localitzava el ginecòleg quan Claudine, la seva dona, es va posar de part. El metge havia donat ordres al seu equip perquè no el molestessin. Estava seguint, igual com milions de belgues, la gesta de Merckx, al primer dels cinc Tours que va guanyar. Sabrina es va casar amb el tennista argentí Eduardo Massó. El seu fill Luca va conquistar fa quatre anys la medalla d’or d’hoquei als Jocs de Rio amb la selecció ‘albiceleste’.

Eddy Merckx, al cotxe de direcció de carrera, durant el Tour del 2015 / jeff pachoud (AFP)

I el Merckx pare d’ Axel, retirat del ciclisme professional el 2007, després de córrer una dècada sota l’ombra i la comparació del seu progenitor. Un 10è lloc al Tour de 1998, el tristament conegut com el del dopatge, una etapa del Giro i, sobretot, la medalla de bronze als Jocs d’Atenes configuren el seu palmarès. Perquè era humanament impossible que Axel ni tan sols igualés Eddy. I perquè el pare ho sabia, mai va voler que el noi es fes ciclista. Axel l’hi va comunicar sent una promesa de l’Anderlecht. Però no es va atrevir a dir-l’hi personalment. L’hi va deixar escrit amb l’escuma d’afaitar al mirall del bany familiar.

Un palmarès impossible d’igualar

I és que simplement era impossible que Axel guanyés cinc Tours, cinc Giros i una Vuelta com a botí més estel·lar d’Eddy. I això que Merckx va haver de sortir cames ajudeu-me del Giro de 1969. Positiu. ¿Positiu? ¿Merckx? Va ser un complot –o almenys així ho va creure el món molt més il·lús que ara en aquests temes fa 51 anys–. A Merckx li van tirar una poció al bidó, fins i tot es va acusar la màfia. I la figura italiana de l’època, Felice Gimondi, mort l’estiu passat, es va emportar la victòria final. Merckx va ser rebut com un heroi, fins i tot pel rei Balduí, a Brussel·les i al cap d’un mes li van perdonar la sanció «per falta de proves contundents». Altrament mai hauria guanyat el Tour de 1969. 

Pra Loup i Thévenet

Notícies relacionades

Va ser al Pirineu del Tour de 1969 on va començar la llegenda que el va portar a guanyar també tres Mundials, tres París-Niça, una Volta, una Dauphiné, set Milà-San Remo, dos Tours de Flandes, tres vegades la París-Roubaix, cinc triomfs a la Lieja-Bastoña-Lieja i dues vegades el Giro de la Llombardia. Senzillament impressionant.

Fa un any, abans del coronavirus, el Tour, quan es corria al juliol i no al setembre, va partir de Brussel·les. Va ser un homenatge als 50 anys de la primera de les seves cinc victòries a París. La ciutat es va engalanar en el seu honor. I és que continua sent el gran heroi de Bèlgica, un país eminentment ciclista, i encara seria més gran si un boig, un impresentable, no li hagués donat un cop de puny terrible, cop directe al fetge, en la pujada al Puy de Dôme, a la Grande Boucle de 1975. Amb el fetge inflamat va sucumbir poc després a Pla Loup. Altrament, difícilment Bernard Thévenet hauria guanyat el primer dels seus dos Tours.