26 maig 2020

Anar al contingut

COMIAT AVANÇAT

Aduriz, l'adeu d'un golejador de llegenda

El davanter de l'Athletic anuncia la seva retirada als 39 anys, apressat per un maluc que requereix una pròtesi

Aduriz, l'adeu d'un golejador de llegenda

ANDER GILLENEA

El davanter internacional de l’Athletic Club Aritz Aduriz ha anunciat aquest dimecres que es retira ja del futbol en actiu, que «li ha arribat el moment» després que els metges li hagin recomanat «ahir mateix» que «passés pel quiròfan» per col·locar-li «una pròtesi de maluc».

Aritz Aduriz, que ha escrit una carta a les xarxes socials per anunciar la seva retirada, deixa el futbol amb 39 anys complerts com el màxim golejador de l’Athletic Club al segle XXI i el sisè de tota la seva històries, amb 172 dianes. Per davant d’ell només estan Zarra (335), Bata (208), Dani (199), Gorostiza (196) i Iraragorri (179).

En la seva carta, Aduriz (Sant Sebastià, 11-02-1981) explica que «li ha arribat el moment» de penjar les botes davant els seus problemes de maluc, els que l’han tingut l’últim any amb menys opcions per jugar.

«Moltes vegades he esmentat que el futbol et deixa abans que tu l’abandonis», reflexiona a les seves xarxes socials el ja exariet internacional, a qui «ahir mateix els metges» li «van recomanar passar pel quiròfan, demà millor que demà passat, per col·locar una pròtesi que reemplaci el meu maluc i intentar afrontar, almenys, amb la normalitat més gran possible la vida diària».

«Desgraciadament el meu cos ha dit prou. No puc ajudar els meus companys com m’agradaria i com es mereixen», lamenta el davanter, que, en tot cas, assumeix que «així és també la vida d’un esportista professional». «Simple, molt simple», resumeix.

Amb Soldado i Jordi Alba, en els seus temps al València, el 2011. / EFE

Tot i que recorda que «desgraciadament estem vivint situacions molt més greus i doloroses; la pandèmia (de Covid-19) que encara patim ens ha deixat danys irreparables i hem de continuar combatent-la entre totes i tots».

En aquest sentit, vol deixar una mica al costat el seu cas, la seva «anècdota» particular, davant de la rellevància de la pandèmia que fueteja a tota la societat.

«Per tant, no us preocupeu per mi, això és només una anècdota. Oblidem-nos dels finals somiats, perquè ja tindrem temps d’acomiadar-nos. I sí, ha arribat l’hora de l’adeu i així s’acaba per a mi aquest camí inoblidable i meravellós des del principi al final», finalitza el seu primer comiat un Aduriz que rubrica la missiva amb un «moltes gràcies» per als que la llegeixin.

L’Athletic, per la seva banda, destaca que el donostiarra «passarà a la història com un dels davanters centres més carismàtics fora del camp i sobre el verd, on ha dibuixat una amalgama de rematades espectaculars».

A Wembley, amb la selecció, deixant el seu lloc a Morata en un Anglaterra-Espanya del 2016. / REUTERS

Entre «les seves estampes més boniques», se’n va haver d’anar del club contra la seva voluntat en dues ocasions per tornar-hi quan va cridar de nou, destaca «les de cap, ajudades per la seva enorme capacitat de salt.»

També ho recorda el club basc, en el que superats els 30 anys ha tingut una carrera espectacular i més que inusual per a un davanter de la seva edat, «quatre gols seus van servir als lleons per guanyar la Supercopa del 2015 per un global de 5-1 davant el FC Barcelona amb Messi als comandaments».

Rècords de longevitat

Aduriz, continua l’Athletic, «s’emporta sota el braç aquest títol de la Supercopa i un grapat de classificacions europees, entre les quals una per a la Champions League». I se n’adona que «el seu rendiment va créixer de manera increïble als 30 anys fins a batre diversos rècords de longevitat».

Fitxat als 17 anys de l’Antiguoko donostiarra, on va coincidir amb dos grans més com Xabi Alonso i el que posteriorment va ser company seu també a l’Athletic Andoni Iraola, Aduriz va madurar a l’Aurrera de Vitòria i Bilbao Athletic abans de debutar al primer equip blanc-i-vermell.

Amb el Mallorca, el 2008. / EFE

Ho va fer el setembre del 2002 a les ordres de Jupp Heynckes davant d’un FC Barcelona que va marcar la seva trajectòria, ja que davant del conjunt blaugrana va viure algunes de les seves millors nits.

Entre les quals la de la primera jornada d’aquesta temporada, quan li va marcar el que ha sigut l’últim gol de la seva carrera amb una espectacular xilena que va donar la victòria al seu equip al punt del temps reglamentari i tot just sortit al terreny de joc.

Burgos i Valladolid

Aduriz va abandonar Lezama per primera vegada per créixer al Burgos, a Segona B, i posteriorment va ser un ídol a Segona a Valladolid, on curiosament va jugar els seus últims minuts com a lleó en l’1-4 del José Zorrilla previ al confinament.

El seu primer retorn va ser en un moment delicat de l’Athletic, al mercat d’hivern del curs 2005-2006, el primer del ‘bienni negre’ que va amenaçar de fer fora l’Athletic de Primera. Un any en què va ser clau per a, dirigit per Javier Clemente, mantenir al conjunt blanc-i-vermell entre els millors. Encara va haver de marxar una altra vegada més, el 2008 al Mallorca després de coincidir amb l’eclosió d’un més jove Fernando Llorente.

També li va anar bé al Mallorca i el va fitxar el València, on va estar dues temporades fins que el va tornar a reclamar l’Athletic per pal·liar el desacord entre el club i Llorente i ajudar de nou a aconseguir la permanència en la segona campanya de Marcelo Bielsa, l’any dolent dels dos del tècnic argentí.

Cinc gols en un partit

Des d’aleshores la seva trajectòria ha sigut espectacular, deixant –destaca l’Athletic– «un llegat tremend i imatges inoblidables com els seus cinc gols a San Mamés al Genk» a la Lliga Europa.

L’Athletic lamenta que «el coronavirus s’hagi interposat» per impedir que Aduriz pugui «disputar la final de Copa davant de la Reial Societat» que tan il·lusionat té el donostiarra i a tot l’entorn dels dos equips, i que li «suposava una motivació extra» per posar el «tancament perfecte a la seva carrera».

«Aixecar aquesta Copa era el seu somni, però serà allà insuflant ànim. També és seva», recorda l’Athletic al seu jugador referència en l’última dècada.