polèmica a la vista

¿Qui pagarà el sobrecost d'ajornar els Jocs?

Tant el COI com el comitè organitzador de Tòquio el 2020 no es posen d'acord a la factura de més de 2.500 milions que ha costat desplaçar la cita olímpica al 2021 pel coronavirus

segea53200334 tokyo  japan     file    the olympic rings monument in front200423133121

segea53200334 tokyo japan file the olympic rings monument in front200423133121 / FRANCK ROBICHON

4
Es llegeix en minuts
EFE / Antonio Hermosín Gandul

Un embolic protagonitzat aquesta setmana entre el Comitè Olímpic Internacional (COI) i l’organització dels Jocs de Tòquio el 2020 ha deixat en l’aire dues preguntes delicades: quant costarà el retard dels Jocs i qui en pagarà la factura.

Determinar l’impacte econòmic que tindrà l’ajornament dels Jocs Olímpics de Tòquio fins a l’estiu del 2021 és una de les tasques que més apressen els organitzadors dins d’una llarga llista de deures que tot just han començat a abordar, i que, al seu torn, està condicionada a la resolució prèvia d’altres qüestions.

«Necessitem primer avaluar el cost del retard, i després determinar com afrontar-lo», va dir aquest dijous el director executiu de Tòquio 2020, Toshiro Muto, en una roda de premsa per via telemàtica. Tot i que circulen diverses estimacions sobre la factura derivada de posposar els Jocs, l’import final dependrà de variables com la disponibilitat de les seus esportives que havien sigut reservades únicament per a l’estiu del 2020 o del que succeeixi amb la Vila Olímpica, a la qual s’havia de donar ús residencial després de la mateixa data.

Els càlculs 

Diversos càlculs situen entorn de 300.000 milions de iens (uns 2.600 milions d’euros o 2.900 milions de dòlars) el cost de mantenir un any més les instal·lacions especialment construïdes per als Jocs i de reorganitzar les aproximadament 46.000 reserves hoteleres per a personal convidat als Jocs. El retard portarà al Japó pèrdues addicionals per valor de 220.000 milions de iens (1.890 milions d’euros / 2.040 milions de dòlars) per les oportunitats de negoci perdudes al no celebrar els Jocs dins del previst, segons un estudi de l’economista Katsuhiro Miyamoto, professor emèrit de la Universitat de Kansai.

Els organitzadors, de moment, no han posat preu a l’ajornament i afirmen que continuen analitzant les despeses addicionals, mentre que el president del COI, Thomas Bach, ha xifrat la previsible factura en «diversos centenars de milions de dòlars».

El pressupost 

L’última versió del pressupost per a Tòquio 2020, aprovada abans que es decidís el canvi de dates per la pandèmia, ascendia a 1,35 bilions de iens (11.600 milions d’euros / 12.570 milions de dòlars), finançats majoritàriament per fons públics nipons i aportacions privades, més una contribució menor del COI. Segons fonts japoneses, el COI va acceptar a mitjans de març posposar els Jocs un any a petició del primer ministre nipó, Shinzo Abe, i les dues parts van deixar pendent l’espinosa decisió de com repartir-se el cost de l’ajornament.

Per això, els responsables de Tòquio 2020 van expressar el seu malestar quan el COI va publicar dilluns passat a la seva web un article segons el qual Abe «havia acordat que el Japó continuarà cobrint els costos previstos sota els termes de l’acord existent» i van demanar una rectificació de l’organisme internacional. L’òrgan amb seu a Lausana (Suïssa) va eliminar hores després aquesta controvertida menció del text i, al seu lloc, va assenyalar que tant el Japó com el COI mantenen els seus «compromisos» i «responsabilitats» per organitzar els Jocs i que les dues parts «continuaran avaluant i discutint conjuntament els impactes respectius causats per l’ajornament».

Costos addicionals 

Encara que tot podria haver quedat en un simple malentès, la reacció dels organitzadors i de l’Executiu nipó –que també va arribar a desmentir que Abe s’hagués compromès a assumir els costos addicionals– va evidenciar la susceptibilitat sobre aquest tema, en especial del costat japonès. En l’última reunió de coordinació celebrada a Tòquio a mitjans de mes, el representant del COI, John Coates, va donar a entendre que el comitè internacional no contempla contribuir al cost addicional, tot i que sí que ajudarà comitès nacionals i federacions afectats per la caiguda d’ingressos i cancel·lació de competicions.

Coates va demanar, així mateix, als organitzadors que aprofitessin l’ocasió per retallar el pressupost en la mesura possible i va suggerir que prescindissin d’instal·lacions «innecessàries» com els espais per al visionament públic dels Jocs o que abaratissin els serveis d’«hospitalitat» que s’oferiran a comitès nacionals, mitjans de comunicació o patrocinadors.

Notícies relacionades

El contracte firmat per Tòquio el 2013 com a seu olímpica estipula que ha de ser la part nipona la que assumeixi els costos de l’organització, obligació que en teoria segueix vigent per haver sigut el Govern japonès el que va proposar oficialment canviar les dates, i sempre que les dues parts no n’acordin un repartiment diferent. Però al tractar-se d’una situació excepcional, les autoritats nipones confien que el COI «assumeixi també el seu paper» a l’hora de bregar amb les despeses, segons va dir la governadora de Tòquio, Yuriko Koike, en declaracions a mitjans locals.

Sigui quina sigui la factura final, per al Govern d’Abe suposa un nou maldecap financer just quan acaba d’aprovar el paquet d’estímul més gran de la història del país per mitigar la previsible contracció econòmica que provocarà el coronavirus.