EXPERIÈNCIA A LA ZONA ZERO

Sergio Domínguez, de Wuhan a Sevilla

L'expreparador físic del club xinès va patir els primers estralls del coronavirus en el seu punt d'origen

«He tornat a casa, la meva dona i els meus tres fills petits em necessiten més que mai», assegura l'andalús

rpaniagua52852126 deportes    sergio dom nguez  expreparador f sico del wuhan 200320133109

rpaniagua52852126 deportes sergio dom nguez expreparador f sico del wuhan 200320133109

4
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Després de 13 anys al Sevilla (2003-16), vivint de prop les cinc Europa Leagues del club andalús com a preparador físic, Sergio Domínguez (Linares, 42 anys) va emprendre una aventura especial. Va decidir marxar a 10.000 quilòmetres i continuar el seu treball a la Xina, on va acumular quatre experiències professionals, la més recent a Wuhan, el bressol del coronavirus que ara fueteja tothom. La pandèmia es va originar allà i Sergio el va patir en primera persona. Ara afronta una altra quarantena juntament amb la seva família a Andalusia.

«He tornat a casa amb la meva dona i els meus tres fills petits, d’1, 4 i 6 anys. La setmana passada vaig rescindir el meu contracte amb el Wuhan. La situació no m’assegurava una continuïtat en els viatges la Xina-Espanya, Espanya-la Xina. Davant d’aquesta inseguretat vaig prioritzar el perfil personal per sobre del professional. La meva família em necessita més que mai», explica Domínguez en una extensa xerrada telefònica amb EL PERIÓDICO. El preparador físic ha fet un parèntesi en la seva carrera per primera vegada després de 18 de consecutius de futbol.

«El 15 de gener va esclatar tot»

Sergio va disfrutar els últims èxits del Sevilla d’Unai Emery  abans de posar rumb a la Xina juntament amb el tècnic José González. En el Beijing Guoan va iniciar la seva trajectòria asiàtica el 2017. Després va tornar a Espanya per fitxar pel Màlaga com a pas intermedi a la seva tornada a Àsia per treballar amb la selecció sub-25 xinesa i el Tianjin Tianhai. Fa tres mesos va arribar trucada del Wuhan i no va dubtar. Mai hauria imaginat que un virus alteraria la vida de tot el planeta. Ningú ho creia.

«El 3 de gener vaig arribar a la nit a la ciutat, el 4 vaig entrenar amb l’equip i vaig marxar. Aquell dia ja parlaven dels primers contagis. El 9 hi vaig tornar a firmar i el 10 vaig passar el reconeixement. Llavors ja hi havia més por, però gens bèstia. A partir del dia 15 va esclatar tot», rememora Sergio.

A 1.000 quilòmetres

La plantilla es va instal·lar a Guangzhou, a 1.000 quilòmetres de la zona zero. «A Wuhan havia saltat tot. Al sud ningú portava màscares i es vivia amb normalitat». L’equip es va mantenir allà fins que va volar a Sotogrande  per fer la concentració a Espanya que ja tenia prevista. «La idea era ser-hi fins al març, però vam canviar la planificació al veure que la Xina era més segura. Jo em vaig quedar sense marge d’actuació, no podia canviar tot».

Sergio Domínguez, en un entrenament amb el Wuhan

Dos mesos després del boom amb prou feines queden contagis a la Xina. En un país amb 1.400 milions d’habitants, la pandèmia va afectar 81.000 persones amb 3.250 morts, una xifra inferior a la d’Itàlia. L’autoritat va ser contundent, però va ajudar a evitar un desastre pitjor.

Bloqueig total

«La Xina va demostrar saber vèncer la malaltia, van aconseguir tirar-ho endavant amb mesures dràstiques. Es va aplicar un bloqueig total a Wuhan, una ciutat d’11 milions de persones,» explica l’expreparador físic del Sevilla, que s’angoixa al recordar aquells dies. «La plantilla ho va viure amb por. No es podia sortir si eres dins ni entrar-hi si eres fora. Molts jugadors hi tenien la seva família. Un 70% de l’equip són autòctons. Van ser moments molt durs, hi havia gent molt tocada».

«Des d’Espanya es deia que les mesures xineses eren molt dràstiques, però van saber vèncer la malaltia. Sabien que si deixaven expandir el virus sense control, seria el final. Van evitar una catàstrofe històrica» 

Qüestionat sobre les claus de l’‘èxit’ del confinament xinès, Domínguez no té dubtes. Els seus elogis no tenen final. «Van tenir una actitud brutal. De 10. Els deien que si eren rigorosos es curarien tots i es tiraria endavant, que era el millor per a la seva ciutat, per al seu país. Insistien que et quedessis a casa tot i que no tinguessis símptomes perquè es transmetia igualment». A Itàlia o Espanya, per desgràcia, s’ha sigut més flexible. Potser la pandèmia, dura menys però el nombre de morts en proporció amb la població serà moltíssim més alt.

Consciència de país

«Des d’Espanya es deia que era molt dràstic, però la Xina sabia que si deixaven expandir el virus sense control, seria el final. A l’aparèixer els primers casos a Espanya els xinesos em deien que féssim cas, que no sortíssim de casa, que utilitzéssim guants, mascaretes... Jo ho vaig viure en primera persona i ho visc ara aquí. Hauria sigut una catàstrofe històrica si no arriben a actuar així», insisteix Sergio Domínguez, que destaca la consciència de país dels xinesos. «Admiren la seva nació, ho fan tot per ella. Totes les ciutats i territoris es van unir per lluitar contra el virus».

«Els xinesos van flipar en el clàssic de Madrid al veure que ningú portava mascareta i tots feien vida normal quan ja hi havia contagis»

Notícies relacionades

Sergio també té magnífiques paraules per als seus exjugadors. «Entrenaven al màxim cada dia, amb una disciplina tremenda. Mai vaig veure una mala cara. Ni un indici de rebel·lia». Aquest caràcter també l’aplica al tracte personal. «Tinc una amistat molt bona amb els xinesos. Si tu els respons, van amb tu al 100%. Si veuen que els ajudes i ets humil, no et fallen. Ara també estan donant un exemple de solidaritat».

El preparador físic va ser en el clàssic del Bernabéu amb tota la plantilla del Wuhan. Llavors ja s’ensumava alguna cosa. «Ens va convidar el Madrid i la Lliga.  Els xinesos flipaven perquè ningú anava amb mascareta i tothom feia vida normal. Hi havia pocs casos, però ells ja tenien clar el que venia a sobre». L’equip de Zidane va vèncer el Barça aquell 1 de març. Dues setmanes després es va decretar l’estat d’alarma i el malson continua.

Temes:

Coronavirus