NIT PER A LA HISTÒRIA

Andoni Iraola: el rugit de la modèstia

Iraola, tota una llegenda com a jugador de l'Athletic, busca portar el Mirandés a la final de Copa com a entrenador més jove de Segona Divisió

jdomenech52609882 12 02 2020 andoni iraola  entrenador del cd mirand s   depor200303172433

jdomenech52609882 12 02 2020 andoni iraola entrenador del cd mirand s depor200303172433 / CDMIRANDES

3
Es llegeix en minuts
Igor Santamaría

Va créixer a la sorra d’aquests tornejos de platja que abunden a Guipúscoa i en una de les millors escoles de futbol a Euskadi, la de l’Antiguoko, que el té entre els seus referents, al costat dels Xabi Alonso, Aduriz i Arteta, i on, sempre que pot, col·labora.

Va ser amb 16 anys quan Andoni Iraola (Usurbil, 22-06-1982) va creuar l’autovia fins a Lezama i va nodrir la filosofia de l’Athletic de la classe, senzillesa, alegria i empatia amb les quals avui, erigit en l’entrenador més jove de la categoria de plata, pot portar el Mirandés a la final de Copa, ni més ni menys que fent fora la Real i mirant de reüll amb el seu cor de lleó l’altra semifinal. I ho divisa amb un incalculable valor per gestionar grups i treure un rendiment individual i col·lectiu en situacions de pressió, i el compromís que sempre va demostrar com a futbolista en actiu enlluernant San Mamés pel seu carril dret.

La influència de Valverde

510 partits va vestir com a blanc-i-vermell, que es diu aviat, només per darrere de Joseba Etxeberria, Txetxu Rojo i José Ángel Iríbar, i això que va decidir fer cap a Estats Units abans de l’imaginat, amb 33 anys. La xerrada prèvia al seu partit 500 l’hi va fer Ernesto Valverde, el mateix tècnic que li va transmetre les seves primeres paraules a l’elit l’estiu de 2003, unint-se eternament al seu dorsal 15. La seva predilecció pel Txingurri mai l’amaga. «Ha tingut moltíssima influència en mi. Va ser el meu primer entrenador a juvenils, després també el vaig tenir al Bilbao Athletic i va apostar per mi quan va accedir al primer equip», assenyala, recordant aquell debut de lliga davant del Barcelona a ‘La Catedral’.

Després d’aquell bienni li va tocar convertir-se en far de l’equip quan es va coquetejar amb el descens i Mané li va entregar el mig del camp per actuar com a líder. Caparrós i el virtuosisme de Bielsa també van nedar en les seves capacitats, i en aquest currículum tres finals de Copa, Barça pel mig, i una de Lliga Europa davant de l’Atlètic on es va quedar amb la mel als llavis, fins que just en portes de l’adeu es va redimir amb la Supercopa davant dels blaugrana. «Érem subcampions de tot i campions de res», evoca amb un partit a la seva retina, la semifinal davant del Sevilla de 2009.

L’exlateral, que sobresortia ja de xaval amb les seves excel·lents notes a l’escola Marianistes, intel·ligent i aplicat, tímid només en les distàncies llargues i amb el seu entorn de sempre acompanyant-lo, era dels que calia acostumar-se a perdre contra ell perquè, com afirmen els seus amics de la infància, «et guanyava a tot, al tennis, a frontennis...».

Quan va sortir de l’Athletic fa un lustre es va enrolar al New York City de l’MLS, on va compartir vestidor amb Andrea Pirlo, David Villa i Frank Lampard. El 2017 va concloure definitivament la seva carrera com a futbolista, en la qual també va ser internacional per Espanya en set ocasions, entre 2008 i 2011. I a partir de llavors, va arrencar el seu periple a les banquetes.

Campió de Xipre

Notícies relacionades

Va agafar el juvenil de l’Antiguoko l’estiu del 2017 i un any després va firmar per l’AEK Larnaca xipriota, de Primera Divisió. Va tardar poc a aixecar el seu primer títol i al setembre va obtenir la Supercopa de Xipre davant de l’APOEL. El gener d’aquell any, després d’una sèrie de mals resultats, va ser destituït.

El Mirandés, un acabat d’ascendir a Segona Divisió, va decidir aquest estiu passat prescindir de Borja Jiménez, una altra promesa de les banquetes de només 34 anys que havia tornat el club d’Anduva al futbol professional el seu primer any en el club. I va arribar Iraola amb aquesta discreció que aconsegueix convèncer amb un discurs analític i tàctic concret i directe per revolucionar el format coper i escriure el seu nom a les llibretes de clubs de solera. Qui sap si mirant de nou a Bilbao. Abans, una vegada més, en un segon pla, callat, en manera observadora i allunyada dels elogis, té l’ocasió de tornar a demostrar el seu rugit i enarborar al futbol modest. Com ell.