El Manchester City de Guardiola assalta el Bernabéu

En quinze minuts finals tan inesperats com dramàtics, el Madrid va perdre la iniciativa i bona part de les seves opcions en l’eliminatòria davant d’un Manchester City que va patir un gol en quan menys ho mereixia i, en els minuts millors dels de Zidane, va arribar una remuntada inesperada que deixa tocat el Madrid. 

El partit va començar amb una aparent quietud en la qual dominava territorialment el Madrid, amb el City ben disposat en línies pròximes, amb pressió selectiva i sense cap risc a la sortida des de darrere. 

Guardiola va renunciar al seu esquema i al seu mantra de domini. Aquest paper el va adoptar un Zidane que va impulsar societats en la medul·lar amb les superioritats que creava Isco. El francès va deixar a la banqueta Kroos, en detriment de Modric, i li va donar l’alternativa a Vinicius, aconseguidor de la primeres arribada del seu equip.

Els de Guardiola no van sortir combinant de la pressió del Madrid fins més enllà del quart d’hora. A continuació va arribar la primera aparició de De Bruyne en el partit i la millor ocasió fins aquell moment, de Gabriel Jesús, que va avortar Courtois. 

Domini del City, gol del Madrid

Els anglesos van guanyar pes en el joc, malgrat el canvi obligat de Laporte per lesió, i les fases de domini del Madrid amenaçaven d’evolucionar cap a una possessió que no inquietava. Va tornar a aparèixer Vinicius per propiciar un cop de cap de Benzema, repel·lit amb encert per Ederson (el brasiler va fallar el rebuig), però la impressió era que el Madrid estava gastant moltes bales i que el City esperava amb el carregador encara ple.  

El segon temps va començar amb els ànims freds al Bernabéu, ni la pressió ni el desplegament amb pilota il·lusionava una grada amb la mosca rere de l’orella. Un contraatac, dirigit per De Bruyne i mal resolt per Mahrez, va ser el primer avís, després van arribar dos xuts més amb perill de l’algerià, mentre el Madrid sobrevivia, com un mal record de la temporada passada, amb Vinicius i la seva desmanegada verticalitat com l’únic recurs al qual es podia agafar. 

Mentre el partit s’inclinava cap als interessos britànics, la confiança dels de Guardiola es va convertir en credulitat, tant que Otamendi es va llançar a treure una pilota al costat de Rodri i el resultat va ser una altra carrera de Vinicius que, ja a l’àrea, va assistir un Isco que arribava sol i va avançar el seu equip.

Risc amb premi

Amb el marcador en contra, els riscos que prenia el City eren cada vegada més grans (va entrar Sterling) i els de Zidane no només van poder córrer al contraatac, sinó que van recuperar una bona entesa amb el partit que semblava oblidat. 

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Quan semblava més a prop el 2-0, De Bruyne va convertir en nociva per al Madrid una jugada sense aparent perill que va generar l’empat de Gabriel Jesús. Va ser una rematada de cap després d’una disputa amb Ramos, perfecta per desencadenar les crítiques contra el col·legiat, però allà es va desencadenar el drama. 

Encara amb la commoció del gol en contra, Carvajal va caure en la trampa de Sterling en una jugada sense perill per la banda i, de penal, De Bruyne va col·locar un 1-2 inesperat cinc minuts abans, que va deixar paralitzat Zidane i el Madrid. Enmig del dramàtic final, encara hi va haver temps per l’expulsió de Sergio Ramos, per un toc a un Jesús en avantatge al caire de l’àrea, que no serà en una hipotètica remuntada a Manchester.