L'Espanyol aconsegueix un agònic empat a Sevilla

La bona dinàmica de l’Espanyol continua. En una prova exigent com poques, l’equip periquito va treure un valuosíssim punt ple d’agonia i sofriment (2-2). En el seu sisè partit a la banqueta blanc-i-blava, Abelardo va tornar a aconseguir un resultat positiu.

Amb el Pitu al capdavant, el conjunt català només ha caigut una vegada. Al Pizjuán va arribar a manar, fins i tot, al marcardor, però l’expulsió de Víctor Sánchez va complicar l’objectiu. Amb un menys durant gairebé mitja hora, l’Espanyol va conquistar un empat amb gust de victòria en la seva heroica aventura cap a la permanència. 

Tres xuts i 138 passades

No va ser només un punt el botí periquito a Sevilla. Va ser un puntàs en tota regla, una prova més de la solvència, solidaritat i eficàcia de l’Espanyol d’Abelardo. Ni tan sols l’absència del golejador Raúl de Tomás, va frenar la il·lusió dels blanc-i-blaus, que ahir van anar de verd. Amb dos gols en tres xuts a porteria i només 138 passades bones, el conjunt català va competir sense complexos en un dels camps més difícils de la Lliga. Va ser capaç de sobreposar-se a l’1-0, va remuntar el pols i va saber patir després de l’expulsió. És evident que «sí que es pot».

Seguim sumant, seguim lluitant

¡No ens rendim! ¡Esforç brutal! ����#Volem |#EspanyoldeBarcelona | #RCDE | #SevillaFCEspanyol pic.twitter.com/US6w6fZs9C

— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) February 16, 2020

No era una tasca fàcil la que tenia l’Espanyol al Pizjuán. Sense tres titulars indiscutibles per a Abelardo, un per línia, el tècnic va haver de recompondre la seva alineació. Pedrosa va entrar per Dídac, Víctor Sánchez per David López i Wu Lei per RDT. El 4-4-2 va donar pas a un 4-2-3-1 amb Darder molt entonat en la mitjapunta. El pla del tècnic va funcionar a la perfecció.

El sarau del VAR

El Sevilla, mentrestant, amb una sola victòria en els cinc últims partits, estava obligat a oferir una bona imatge des de l’inici. Temia el Pitu aquesta posada en escena del quadro andalús. Va alertar que l’Espanyol havia d’igualar en intensitat el rival des del començament, però el primer cop no va tardar gaire a arribar. Ocampos va obrir el marcador al rematar de cap una excel·lent centrada de Suso (m. 15), l’extrem gadità procedent del Milan, tremendament perillós amb les seves retallades cap a dintre.

En Nesyri va acariciar el segon (m. 20) abans de la jugada polèmica del duel, una acció que va tornar a demostrar la incertesa i el desconeixement que envolten al VAR. Quan Calleri es disposava a xutar davant de Vaclik va patir una falta claríssima de Sergi Gómez que el col·legiat es va empassar als seus nassos.

El primer d’Embarba

En teoria, la tecnologia només podia intervenir en dos possibles supòsits: per decretar penal o bé falta fora de l’àrea i expulsió del central. Cordero Vega va ser avisat des de la sala d’imatges d’aquesta possible vermella, va revisar l’acció i va optar per assenyalar falta i groga, el que va causar la indignació dels dos equips. Embarba va tancar el sarau de la millor forma possible per als periquitos: transformant la falta que va tornar l’empat (m. 35).

Primer gol de @AdriEmbarba11 con el #RCDE ��

¡Vamos, equipo!#Volem |#EspanyoldeBarcelona | #RCDE | #SevillaFCEspanyol pic.twitter.com/zNlaNIFVI1

— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) February 16, 2020

 

Amb un altre gol d’un dels fitxatges del mercat hivernal, un Espanyol de menys a més va marxar al descans amb molt bones sensacions. Es van confirmar amb el gol de Wu Lei, que es va avançar a Reguilón després d’una pilota lluitada per Calleri (m. 50). L’equip periquito governava i el partit tenia molt bona pinta fins a l’expulsió de Víctor Sánchez per fer caure En Nesyri (m. 68).

Agonia final

Quedava un món a la caldera sevillana. Abelardo va recórrer a Calero per reforçar la rereguarda abans de la previsible escomesa local, que no va tardar a arribar. Suso va culminar el seu gran partit amb un golàs (m. 80) i el Sevilla es va llançar a buscar el triomf com un boig.

Diego López va desbaratar un xut enverinat de Navas (m. 83), un veritable martell piló, i va encoratjar la sensació que el tercer podria arribar en qualsevol moment. No va ser així. Després de sis minuts interminables de prolongació, l’Espanyol va poder celebrar el seu punt d’or.